Les Balears i la resta de llocs on el preu de les cases és inassumible tenen un denominador comú: són turístics
Idealista revela que els illencs ja dediquen el 46% dels ingressos a l'habitatge, el percentatge més alt de l'Estat, seguit de Màlaga, Santa Cruz de Tenerife i Alacant
PalmaLes quatre províncies on més car és comprar o llogar una casa són precisament aquelles que, com les Balears, basen la seva activitat en el turisme. Les Illes encapçalen, segons un estudi fet per Idealista, l'esforç familiar per aconseguir un habitatge, ja sigui en propietat o en règim de lloguer. Els illencs ja dediquen a l'habitatge de mitjana prop de la meitat de tots els ingressos d'una llar (el 46%), el percentatge més elevat de l'Estat, seguit d'altres tres províncies clarament turístiques: Màlaga (44%), Santa Cruz de Tenerife (36%) i Alacant (31%). La cinquena és Madrid, on també el turisme juga un paper important.
Per a Francisco Iñareta, portaveu d'Idealista, "la falta d'oferta d'habitatges, tant en venda com de lloguer, està darrere de les pujades de preu i, per tant, és també responsable que les famílies espanyoles hagin de destinar cada vegada una part més rellevant dels seus ingressos per poder aconseguir casa. És extremadament preocupant que els principals mercats exigeixin taxes d'esforç molt per damunt del recomanat pels experts, cosa que hauria de portar a una reflexió sobre la utilitat de les mesures preses fins ara", ha afirmat.
El fet que les principals localitats i províncies on l'esforç és completament desproporcionat siguin turístiques no passa desapercebut per als experts, que vinculen "l'ús de l'habitatge com a oferta turística com una de les principals causes de l'encariment desmesurat del cost de les cases i pisos", assegura Sònia Vives, geògrafa i investigadora de la UIB en aquesta matèria.
De fet, a més de ser la comunitat més cara, les Balears té un segon registre preocupant: Palma és també la ciutat que requereix un major esforç en aquest sentit, ja per davant d'altres on històricament era molt complicat accedir a l'habitatge. Ara mateix, els palmesans han de destinar el 48% dels ingressos de la llar a fer front a les despeses de llogar casa, per davant de Barcelona, amb el 46%; Màlaga, amb el 43%, i València i Alacant, empatades amb un 40%. Segons l'estudi fet per Idealista, aquest esforç no és atribuïble a un habitatge especialment luxós, sinó a un pis de dues habitacions de mitjana, segons els paràmetres de l'anàlisi feta per la plataforma.
Lloguer turístic
Encara que en el cas de les Balears la patronal del lloguer turístic, Habtur, hagi negat una vinculació tan directa entre preu del metre quadrat i l'aprofitament turístic de cases i pisos, els experts no en tenen cap dubte: "Les expectatives de negoci són tan enormes, amb dos o tres mil euros setmanals a l'estiu, que resulta impensable creure que mentre un propietari pugui aconseguir aquest rendiment, el posarà al mercat de lloguer i a sobre ho farà a un preu raonable", explica Sònia Vives.
Cal recordar que en la majoria d'aquestes capitals s'han produït mobilitzacions precisament per demanar una reducció de la pressió humana vinculada al turisme, i per reclamar més facilitats en un accés a l'habitatge que ara per ara ha esdevingut la principal preocupació de la ciutadania.
Entre les consignes que han fet servir els manifestants de les diferents zones turístiques de l'Estat on s'ha complicat tant l'accés a l'habitatge precisament hi ha hagut moltes referències a la influència de l'aprofitament de pisos i cases com a oferta d'allotjament, allunyant-los "de la seva funció essencial, que és oferir a la població una llar a un preu assumible", ha dit Sònia Vives.
