Les Balears, la segona comunitat amb més infants amb necessitats que reben suport educatiu

PalmaLes Illes Balears són la segona comunitat amb un major percentatge d'infants amb necessitats específiques que rep suport educatiu. Així ho reflecteix l'Estadística d'ensenyament no universitari del curs 2019-20, que el Ministeri d'Educació ha publicat aquest dijous. En concret, el 16,9% de l'alumnat illenc amb aquestes necessitats rep suport. L'autonomia amb un percentatge més alt és Navarra (20,6%) i a l'altre extrem se situen Aragó (3,1%), Madrid (5,5%) i el País Basc (6,1%).

A les Illes, 30.827 estudiants tenen necessitat específica de suport educatiu i, per tant, devers 5.200 (el 16,9% que diu l'estadística) va comptar amb professors de suport. Dels que han rebut el suport, el 3% té una necessitat associada a discapacitat i trastorns greus; el 0,9%, a altes capacitats intel·lectuals; el 0,9%, a la integració tardana en el sistema educatiu espanyol i el 12,1, a "altres categories" o "sense distribuir per categoria".

Al conjunt de l'Estat, un total de 748.024 nins i adolescents reberen suport el curs passat, xifra que suposa un 9,2% del total. Això són 40.619 més que el curs 2018-2019. L'alumnat amb necessitat de suport inclou els estudiants amb necessitats educatives associades a la discapacitat o trastorn greu (el 29,9% dels que van rebre aquest suport) i els escolars amb altres necessitats (el 71,1% restant).

Cal recordar que, a l'inici de curs, per tal de reduir ràtios, molts de professors de suport varen passar a ser tutors i les famílies amb infants amb necessitats varen denunciar que els seus fills havien quedat sense aquest acompanyament. Davant aquesta situació, la Conselleria d'Educació va decidir invertir un milió d'euros a contractar 23 mestres especialistes més –21 de Pedagogia Terapèutica i 2 d'Audició i Llenguatge– perquè reforçassin l'atenció a la diversitat a 41 centres de les Illes al llarg del curs.

Així i tot, la plataforma FARSEB (Famílies Afectades per les Retallades de Suport Educatiu a les Balears) assegura que encara hi ha estudiants sense suport. Per part seva, la FAPA (Federació d'associacions de famílies d'alumnes) varen denunciar que no s'estaven assegurant les classes presencials a alumnat que necessita aquest acompanyament.