Les Balears és la segona comunitat que més naixements registra de tot l'Estat

PalmaEls naixements varen augmentar el 2024 a les Balears un 5,75%, respecte de l'any anterior, amb un total de 9.240, segons les dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Respecte de les defuncions, les Illes n'han registrades 9.003, un fet que representa un saldo vegetatiu positiu de 237 persones. Percentualment, les Balears es converteix així en la segona comunitat que més naixements registra de tot l'Estat.

Concretament, la majoria de naixements es varen concentrar en els dos darrers trimestres de l'any. Entre el juliol i el setembre es varen registrar 2.381 naixements, mentre que els darrers tres mesos de l'any —entre octubre i desembre— se'n van comptabilitzar 2.397. El període que va registrar la xifra més baixa en comparació amb la resta de trimestres, va ser el segon trimestre —entre abril i juny— en què es varen comptar 2.136 naixements a l'Arxipèlag.

Pel que fa als naixements durant l'any, 4.483 varen ser dones, un 5,94% més respecte del 2023, i 4.757, homes, un 5,57% més. Entre altres dades, la majoria dels naixements corresponen a mares d'entre 30 i 34 anys (3.030); seguides de les que es troben entre els 35 i els 39 anys (2.534), i les que se situen entre els 25 i els 29 anys (1.766).

La població de les Balears continua creixent: ja hi ha més d'1,23 milions de persones vivint a l'Arxipèlag

En comparació amb el 2023, la xifra de naixements del 2024 se situa per sobre de la registrada en aquell període, en què es varen comptabilitzar 8.738 naixements, 502 menys.

Defuncions

Quant a les defuncions, l'estadística de l'INE revela que durant el 2024 l'Arxipèlag va registrar fins a 9.003 morts, el que implica un augment del 4,2% en comparació amb l'any anterior. A més, les dades apunten que fins a la cinquena setmana de 2025 es varen compatibilitzar a l'Arxipèlag 1.005 morts, un 0,92% més en comparació amb el mateix període del 2023. Només en aquesta setmana varen morir 184 persones.

La migració és responsable del 76% del creixement de població a les Illes

Conjunt de l'Estat

La comunitat autònoma que ha registrat el major increment en el nombre de naixements ha estat Cantàbria, amb un 13,3% (a la qual segueix les Balears). Els descens més pronunciats en aquestes dades s'han detectat a Galícia, amb un baixada del 4,4%, i al País Basc, amb un descens del 3,7%. El major nombre de defuncions l'any passat, en comparació amb el 2023, es va registrar també a Cantàbria (6,1%) i a Castella i Lleó i Extremadura (un 5% en totes dues). El major descens en aquest aspecte es va registrar a Melilla, amb un 14%.

D'altra banda, el creixement vegetatiu —naixements menys defuncions— va ser negatiu a totes les comunitats autònomes, excepte a la comunitat de Madrid, que va registrar un saldo positiu de 2.707 persones. La segueixen la Regió de Múrcia, amb 852 persones, les Balears, amb 237, i les ciutats autònomes de Melilla (370) i Ceuta (142).

Els saldos vegetatius més negatius es varen registrar a Galícia (-19.333), Castella i Lleó (-16.385 persones) i Catalunya (-13.668).

En total, el 2024 va registrar 322.034 naixements, el que implica un augment del 0,4% en comparació amb el 2023 (1.378 més), com també les defuncions, que varen augmentar un 0,7%. Durant l'any, varen morir a l'Estat 439.146 persones. El creixement vegetatiu va presentar un saldo negatiu de 114.937 persones.