Balears és la segona productora mundial de garrova
A l'Arxipèlag es destinen 14.405 hectàrees a cultivar-ne, segons l''Enquesta sobre superfícies i rendiments de cultius' de 2018
PalmaEspanya és la principal productora mundial en el cultiu de garrova, segons l''Enquesta sobre superfícies i rendiments de cultius' de 2018 del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, segons ha informat Efe. El País Valencià és la comunitat que més hectàrees dedica a cultivar-ne, amb 16.595, i la segueixen les Illes Balears, amb una superfície de 14.405 hectàrees sobre el total de 42.611. A continuació venen Catalunya, amb 7.357 hectàrees; la regió de Múrcia, amb 1.838, i Castella-la Manxa, amb 21.
Tot i això, l'associació Empreses Innovadores de la Garrova (EiG) considera que Andalusia és el territori espanyol que reuneix les millors condicions per expandir el cultiu de la garrova a Espanya. La principal raó és que aquest terreny disposa tant d'una gran biodiversitat en les varietats silvestres d'aquest arbre -que donen un millor rendiment- com de finques amb extensions necessàries per poder desenvolupar-ne l'explotació.
Actualment, la comunitat andalusa dedica 2.395 hectàrees a aquest cultiu, on la majoria de les masses forestals de garrovers procedeixen d'ajudes de la Unió Europea a la reforestació dels 90. Per províncies, Cadis hi destina 1.252 hectàrees; Màlaga, 575; Almeria, 404; Sevilla, 83, i Granada, 81.
L'enginyer agrònom Joan Tous Martí, coordinador tècnic d'EiG, afirma que "el futur està a Andalusia, més que al Llevant peninsular, a les grans finques de Huelva i Sevilla, gràcies a la gran diversitat". L'EiG -amb seu a Santa Bàrbara, Tarragona-, juntament amb la Junta d'Andalusia i la Universitat de Còrdova, prepara unes jornades tècniques amb l'objectiu de divulgar les bondats d'aquest arbre.
El responsable d'EiG assenyala que el fruit de la garrova "té un gran interès agroindustrial", atès que avui dia ha pres importància en diversos sectors productius i la producció estatal no en cobreix la demanada. De la garrova, diu Tous, se n'obtenen dos productes: per una banda, una farina, "molt apreciada en els gelats de qualitat, el quètxup o les confitures" i que també es fa servir en la indústria farmacèutica; d'altra banda, la polpa ha estat tradicionalment destinada a l'alimentació animal. "També es fa servir com a substitut del cacau, perquè els seus sucres són tolerats per diabètics i té més antioxidants que l'oli d'oliva".