Les Balears són un dels territoris que menys recursos destina a Serveis Socials
L'índex mostra una clara tendència decreixent en els últims anys en el desenvolupament del sistema de Serveis Socials
PalmaEl conjunt d'administracions de les Balears (Govern, consells insulars i ajuntaments) van destinar en 2022 un total de 472,21 euros per habitant a Serveis Socials, la qual cosa suposa gairebé 40 euros menys que la mitjana estatal (512 euros), i situa les Illes com la tretzena comunitat en despesa en aquesta àrea per habitant.
Són dades de l'Índex DEC de Desenvolupament dels Serveis Socials que ha publicat recentment l'Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials, i que en el cas de les Balears mostra una tendència decreixent en els últims anys en el desenvolupament del sistema de Serveis Socials després d'una millora sostinguda entre 2012 i 2021, fins a aconseguir en 2023 una nota mitjana de 4,86 punts i l'onzena posició en el conjunt del país.
L'Índex té en compte per atorgar les seves puntuacions tres aspectes en el desenvolupament del Sistema Públic de Serveis Socials com els "drets i decisió política", "rellevància econòmica" i "cobertura de serveis". L'associació adverteix que en el cas balear el retrocés és especialment notori en matèria de rellevància econòmica, sobretot el 2022, encara que sí que assenyalen que les Illes destaquen en cobertura d'atenció a la dependència, acolliments familiars per a menors, serveis per a persones amb discapacitat i en places d'acolliment per a dones víctimes de violència de gènere.
L'informe recull que l'Arxipèlag manté un elevat nivell quant a definició i ordenació del Sistema, tenint en compte legislació, desenvolupament normatiu, planificació i integració, que li porta a mantenir l'Excel·lència en aquest apartat des de 2015.
Rellevància econòmica
L'índex DEC assenyala, no obstant això, que les Balears estan per sota de la mitjana estatal en els tres indicadors de rellevància econòmica, la qual cosa expressa clarament la deterioració en aquesta matèria.
En despesa per habitant i any, les Administracions Públiques de Balears (Comunitat, consells i ajuntaments) ni tan sols van incrementar en un euro la despesa per habitant en 2022 (472,2 euros) respecte a l'any anterior (471,3 euros). La mitjana estatal en 2022 va ser de 512 euros. El percentatge que representa aquesta despesa en serveis socials sobre el pressupost total de les Administracions Públiques va augmentar 0,37 punts en 2022 (8,68%) respecte a 2021 (8,31%), però segueix per sota de la mitjana estatal, que va ser en 2022 10,24%.
Seguint l'informe, les Balears han reduït de manera significativa el percentatge que representa aquesta despesa de les seves Administracions Públiques en serveis socials sobre el PIB del territori, passant del 2,08% en 2020 a l'1,83% en 2021 i a l'1,57% en 2022, és a dir, una reducció de 0,51 punts percentuals sobre el PIB en tres anys. Amb això se situa molt per sota de la mitjana estatal, que en 2022 va ser l'1,81%.
L'índex explica que el pes que tenen els pressupostos de les entitats locals i els de la comunitat autònoma sobre la despesa total en serveis socials a les Balears és molt diferent de la mitjana estatal, amb una prevalença del pressupost de les entitats locals que representa la meitat d'aquesta despesa (49,7%), corresponent l'altre 50,3% al pressupost de la Comunitat, mentre que la mitjana estatal és el 27,3% i el 72,7% respectivament. El protagonisme dels consells insulars és el factor que explica aquesta diferència de l'arxipèlag amb la mitjana estatal.
Les Illes destaquen en acollida
Segons l'informe de l'Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials, les Balears destaquen positivament en cobertura d'atenció a la dependència, acolliments familiars per a menors, serveis per a persones amb discapacitat i en places d'acolliment per a dones víctimes de violència de gènere. No obstant això, l'índex apunta que els principals dèficits de les Balears en matèria de serveis socials són servei d'ajuda a domicili, places residencials de finançament públic, rendes mínimes d'inserció i persones sense llar.