Les Balears tenen 34 espècies en perill d'extinció

Palma A les Balears hi ha 34 espècies en perill d’extinció i, per tant, es troben en una situació poblacional de major risc. Segons les dades del Servei de Protecció d’Espècies del Govern, n’hi ha també unes altres 50 considerades vulnerables. Moltes d’aquestes espècies són endemismes, és a dir, només les trobam a les Balears i, si desapareixen, ho fan completament, s’extingeixen a tot el planeta. Això les fa més vulnerables. 

Per protegir les espècies en perill és molt important catalogar-les, perquè així l’Administració està obligada a protegir-les. Actualment el Catàleg d’Espècies Protegides de les Balears n’inclou 109, de les quals 54 tenen un pla específic de protecció. 

Factors de perill

Els elements d’amenaça més preocupants i generalitzats són els derivats de l’activitat humana, així com la introducció d’espècies foranes contra les quals les nostres no tenen defensa.

A les Balears, a més, explica Samuel Pinya, investigador principal del Grup d’Ecologia Interdisciplinari i professor d’Ecologia de la UIB, s’hi afegeix l’existència de dos sistemes molt fràgils. D’una banda, els sistemes humits, ecosistemes molt resistents, però amb una pressió brutal. “Un exemple clar és l’albufera de Mallorca, envoltada de construccions turístiques i explotacions agrícoles. L’extracció d’aigua dolça, el fertilitzant de les zones de cultiu, l’aigua de depuradora i les espècies noves provoquen un canvi. L’aigua de la mar entra dins l’albufera, es va convertint en salada i les espècies pateixen”. 

L’altre sistema fràgil de les Illes és el de les zones d’alta muntanya. “Hi ha espècies, sobretot plantes endèmiques, que hi viuen perquè les condicions són bones, però amb l’augment de temperatura arribarà que no podran pujar més, perquè no hi ha més muntanya”. 

“En general a les Balears”, apunta Pinya, “falta un plantejament de seguiment global d’espècies. Això es fa als espais naturals protegits, però a la resta, no. I fer-ho és important perquè el seguiment d’espècies abundants permet detectar fàcilment un canvi i avançar-se als problemes”. En concret, es queixa que les administracions s’inclinen per espècies més grans com aus o tortugues, mentre que fongs o insectes no interessen. Antoni Muñoz, responsable de l’àrea de Conservació del GOB hi està d’acord, ja que “les aus són espècies bandera que criden l’atenció i traslladen sentiments i emocions a la gent. Però també són espècies paraigua perquè protegeixen espècies per davall. Quan protegeixes un hàbitat, per exemple, amb una limitació d’accés, també afecta moltes espècies de fauna i flora”.

Espècies a l’UCI

El cas de la nacra és extremadament greu. Aquest mol·lusc bivalve, endèmic de la Mediterrània i el segon més gros del món, actualment està en perill crític d’extinció a causa d’una malaltia parasitària greu que aparegué el 2016. El Centre Oceanogràfic de les Balears de l'IEO-CSIC participa en el projecte internacional Life Pinnarca, l’objectiu del qual és conservar la nacra a partir dels exemplars supervivents.

L’altre espècie a l’UCI és la rosseta, una ànnera de mida petita que va arribar a l’Albufera de Mallorca l’any 1997. És l’ànnera més amenaçada d’extinció de tot Europa, però en els darrers temps n’ha millorat la situació. “Hem passat de dues o tres parelles a tenir-ne més d’una dotzena”, explica el responsable de l’Albufera, Maties Rebassa. “S’han fet amollades d’aus, cria en captivitat i també hi ha hagut un canvi d’hàbitat, que és perjudicial per a altres espècies però beneficia la rosseta”.  

Una altra au amb problemes és el virot petit, que és una de les més amenaçades mundialment. Pon un sol ou i és molt vulnerable a rates i moixos i es veu especialment afectada per la urbanització del litoral i per les arts de pesca.

En canvi, “la població de la milana de les Balears és la que s’ha recuperat millor de tot Espanya, i potser de tot Europa”, explica amb contundència Antoni Muñoz. L’any 1996 només hi havia sis parelles de milanes, i actualment n’hi ha més de 180. “El 2000 vàrem marcar vuit exemplars i el 2021, set havien mort, i tots enverinats. Es va identificar clarament quin era l’objectiu i es va actuar amb contundència amb condemnes judicials”. 

Una altra espècie que ha aconseguit millorar notablement la situació és el ferreret, que ha triplicat la població. És un petit amfibi endèmic de la Tramuntana que fa més de trenta anys que es protegeix i se’n fa un seguiment anual.

Un clar exemple d’amenaça a causa de la introducció d’espècies invasores és el de les sargantanes pitiüses i balears, que enguany s’han catalogat com a vulnerables. Es tracta d’espècies que no tenien depredador i que amb l’arribada de serps foranes s’han vist immerses en una situació prou greu per exigir-ne la catalogació i programar actuacions específiques contra les serps que els darrers anys n’han afectat la població. Samuel Pinya considera important reclamar una major inversió en educació ambiental perquè hi ha actuacions fàcils, com conscienciar els ciutadans per evitar espècies invasores a la jardineria o com a animals domèstics que acabin alterant l’equilibri natural.u