Les Balears tindran protocol contra la violència masclista a les escoles, un any i mig després

PalmaLa perspectiva de gènere s’incorpora cada pic més al sistema educatiu de les Illes. Prova d’això és que, aquest curs, la meitat dels centres ja tenen un referent en igualtat. Però el camí és llarg i encara hi ha tasques pendents perquè la coeducació sigui estructural. Una d’elles és un protocol específic contra les violències masclistes, que el Pla de Coeducació de les Illes Balears 2019-22 instava a tenir publicat per març del 2020. Finalment, la Conselleria d’Educació el presentarà a principi del curs 2021-22. 

Ara per ara, les escoles i instituts tenen a l’abast un document amb “orientacions” generals davant aquest tipus de situacions, que està inclòs com un annex dins el Protocol de prevenció, detecció i intervenció de l’assetjament escolar. Ara, Educació –amb un grup d’experts de la UIB– ha revisat i millorat aquest document, que en principi es mantindrà dins el protocol general d’assetjament. Això sí, anirà acompanyat d’una guia perquè els centres i docents tinguin clar com han d’actuar davant casos de violència masclista. Els esborranys ja estan preparats i l’IBDona els està revisant. “Hem millorat el protocol amb indicadors més específics i depurats per ajudar en la identificació d’aquest tipus de violència”, explica la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, Amanda Fernández. A més, subratlla que a la guia s’indicarà “com seguir bé les passes” tant en l’etapa de prevenció com en les de detecció i actuació.

La necessitat d’una pauta més concreta ja consta en la darrera memòria de l’Institut per la Convivència i l’Èxit Escolar (Convivèxit): “El protocol actual és generalista i cal discriminar els diferents indicadors per a cada tipus d’assetjament amb la finalitat de poder donar la resposta més adequada a cada situació”, diu.

Amb tot, Fernández defensa que el protocol vigent general “ha funcionat bé”, perquè s’aconsegueixen detectar cada vegada més casos de violència per raó de gènere. Segons la memòria, aquesta violència va representar el 10,3% dels casos en què es va activar el protocol d’assetjament el curs 2019-20, el doble que el curs anterior (5,6%). En total, es varen notificar 26 casos.

Falla la detecció

El protocol que, si tot va bé, veurà la llum enguany és un dels grans reclams de la plataforma Feminisme a l’Escola, que aplega docents que treballen per la igualtat a la comunitat. “Els casos que es detecten, 26 el darrer curs, estan totalment minoritzats, precisament perquè moltes vegades no se sap com activar cap protocol per la manca d’informació”, apunta Marta Franco, membre del col·lectiu. Sosté que el text actual té moltes mancances. Primerament, “perquè es refereix només a la violència entre parelles adolescents i l’abast és molt més gran: tocaments, agressions sexuals, extorsions per obtenir imatges de caire sexual...”. D’altra banda, “és molt ambigu”. I posa d’exemple l’apartat d’intervenció: “Et marca indicadors, però no t’explica com s’han d’interpretar, valorar o aplicar”.

Ruth Muñoz, del mateix col·lectiu, fa èmfasi en la necessitat d’establir quin acompanyament s’ha de fer quan derives un alumne a serveis socials o a alguna altra institució. “És molt freqüent que quan derives es perdi la informació, i quan l’estudiant torna a consultar l’escola, no saps qui l’ha atès o en quina fase està”, argumenta. Per elles, que la pauta d’actuació estigui dins el protocol d’assetjament és “incongruent”, perquè “clarament no es pot tractar aquesta violència com assetjament”. “Necessitam saber què fer en cada fase del procés: els factors de risc, indicis, complicació d’informació, entrevistar l’alumnat, treball amb les famílies, etc.”, indiquen.

Violència LGTBIfòbica

Per ara, tampoc hi ha protocol contra les violències LGTBIfòbiques, que el Pla de coeducació preveia, en aquest cas, per a setembre del 2020. Hi ha un apartat dedicat a aquestes circumstàncies d’assetjament, però la mateixa memòria del Convivèxit recull la redacció d’un protocol específic com un dels objectius per al curs 2020-21. En aquest punt, la directora general assegura que també hi han estat treballant i que “no serà una guia amb tants de recursos, però sí molt específica”.

La presidenta de Ben Amics, Tatiana Casado, subratlla la urgència de tenir aquest recurs, perquè “hi ha hagut un augment brutal de les situacions d’assetjament a persones LGTBI, s’han triplicat”, sobretot a causa del ciberassetjament. A més, considera que hauria d’haver anat de la mà del Protocol trans aprovat el 2016 pel Govern i revisat l’any passat. Més enllà d’implantar el protocol per a aquest col·lectiu, Casado defensa que “la comunitat educativa s’hi ha d’implicar, perquè moltes vegades el professorat LGTBI se sent amb la responsabilitat d’abanderar la causa i acaben assumint tota la feina, mentre els altres se’n desentenen”.