Les Balears, al 'top 4' de les autonomies amb menys estudiants a l'educació pública

PalmaLes Illes Balears són la quarta comunitat autònoma d'Espanya en la qual menys estudiants estan matriculats a centres educatius públics. Al curs 2021-2022 eren el 65,4% del total, segons les dades publicades per part del Ministeri d'Educació i Formació Professional. Per damunt només hi són Catalunya (64,4%); la Comunitat de Madrid (54,3%) i el País Basc (51,3%). L'anàlisi de les estadístiques dels darrers nou cursos acadèmics a les Balears mostra una tendència molt estabilitzada d'alumnes matriculats al sistema públic, d'entre el 64% i el 65%. Malgrat tot, entre el curs 2015-2016 i el 2021-2022, els centres públics han sumat prop de 12.000 alumnes nous, mentre que els concertats n’han perdut un miler, d'acord amb les dades aportades per part de la Conselleria d’Educació.

Segons explica Xisca Comas, historiadora de l'educació, en el cas de les Balears la situació es deu, efectivament, que "hi ha hagut un fort increment en l'arribada de població estrangera i de la Península, que s'ha traduït en més alumnes amb necessitat de ser escolaritzats. Com que hi ha hagut més demanda, l'oferta des de la privada i la concertada també ha crescut en consonància". Un altre dels factors que influeix en el marc educatiu és el color polític dels governs.

En el cas de les Illes, exposa Comas, "no hi ha hagut cap executiu que en els darrers 24 anys hagi governat més de vuit anys seguits, un fet que ha impedit la consolidació d'un model amb predomini d'alguna de les titularitats. Molts projectes han quedat a mitges entre els canvis d'Executiu". Amb tot, Comas valora positivament el treball que s'ha fet en els darrers anys "amb la construcció de nous centres públics, malgrat que en educació les decisions que es prenen tarden a tenir una correspondència pràctica i els resultats es veuran a la llarga".

Una tendència educativa iniciada al segle XIX

El sistema educatiu vigent actualment a Espanya, explica Comas, "és conseqüència directa del que ha succeït al país els darrers dos segles". En aquest sentit, amb la Llei reguladora de l'ensenyament de 1857, coneguda com a llei Moyano, "no es produeix una traducció real en la construcció d'escoles públiques, i es recorre molt a la privada". Al final del segle XIX, són els municipis els que s'encarreguen de construir centres educatius, "i si no tenen recursos suficients, i hi ha una privada que pot complir la mateixa funció, s'accepta sense problema", relata Comas.

A més, amb l'arribada de la Tercera República Francesa, el 1870, es potencia molt l'escola pública i molts ordes religiosos gals que tenen centres educatius privats "es desplacen a països pròxims amb tradició catòlica –com Espanya– per continuar amb la seva activitat", continua. De fet, a les Balears, la presència de centres concertats gestionats per l'església catòlica és majoritària, enfront dels que són cooperatives d'ensenyament laic.

El dèficit d'escoles públiques s'intenta revertir durant la Segona República Espanyola, on els governs progressistes en volen recuperar espai enfront dels centres privats religiosos, "però no s'aconsegueix del tot, perquè hi ha també entremig governs conservadors que frenen el procés". Amb l'arribada del franquisme, l'escola pública queda molt minvada de recursos i la privada-concertada s'expandeix "amb el suport incondicional del Règim", detalla Comas. La consolidació de la democràcia ha permès que l'escola pública hagi anat recuperant terreny i millori la seva imatge i prestigi de cara a la societat, un fet que ha possibilitat "una major igualtat de condicions i la destrucció de molts estigmes".

D'ara endavant, el que passi a les Balears i a la resta de territoris del país "vindrà determinat per la ideologia dels governants, per la pressió demogràfica i per les possibles crisis econòmiques que puguin inclinar la població cap al model públic o privat-concertat, depenent dels recursos disponibles a les llars". Al final, en educació també regeix la llei d'oferta-demanda i, per tant, "si hi ha molta pressió demogràfica i també d'alumnes, l'escola privada nacional i estrangera, i també la concertada, copsaran una part important de l'oferta educativa, com ja passa actualment", conclou Comas.