Les Balears varen consumir un 20% més de producte local durant els mesos de confinament

PalmaL'impacte del covid-19 ha afectat els hàbits de consum d'aliments dels ciutadans de les Balears, segons l'Anàlisi de les cadenes alimentàries i diagnosi del sector de producció local, ecològica, agroindustrial i artesanal de les Illes Balears, un estudi que ha encarregat la Direcció General de Polítiques per a la Sobirania Alimentària. Aquest informe reflecteix que el consum de producte local va augmentar més d'un 20% durant els mesos de confinament –de març a juliol de 2020–. Per illes, a Mallorca i a Eivissa va augmentar un 26%, i a Menorca un 13%, segons ha informat la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació. A més, un 11,3% de la població assegura que ha incrementat la compra de productes agroalimentaris a domicili i un 32,6% reconeix que ha comprat més a botigues de proximitat. A Mallorca, un 10% de la població apunta que ha incrementat la compra de productes agroalimentaris a domicili i un 35% va augmentar la despesa a botigues de proximitat; a Menorca, aquests increments han estat del 12% i el 32%, respectivament; i a les Pitiüses, els percentatges són d'un 12% més per a les compres a domicili i un 31% en el cas de les botigues de proximitat. Ara bé, el consum alimentari durant aquests cinc mesos a les Balears va caure una mitjana del 19,96%, amb 108.837 tones menys.

Respecte de qüestions de política agroalimentària, un 73% de la població de Mallorca considera que s'ha d'apostar per un model dirigit cap a la sobirania alimentària, un percentatge molt semblant al de Menorca (74%) i les Pitiüses (72%). En aquest sentit, la directora general de Polítiques per a la Sobirania Alimentària, Paula Valero, ha destacat el paper d'una diagnosi adequada per millorar "la capacitat d'autoabastiment alimentari" de les Balears. A més, l'informe –elaborat per l'estudi català Agroassessor– marca diversos objectius: conèixer la producció agroalimentària a cada illa, com també el flux i la mobilitat dels aliments pel territori; identificar els productes que generen excedents i els que tenen una producció deficient; saber quina és la incidència del sector turístic en el consum; i la petjada de carboni del procés d'abastiment alimentari.

Segons les dades del període 2017/2019, el valor econòmic de les explotacions agroalimentàries de les Balears, les quals ocupaven 225.595 hectàrees, era de 232,5 milions d'euros. La producció de les Illes es basa en cultius d'hortalisses, patates, llegums i productes làctics. A Mallorca es produeixen sobretot cultius d'hortalisses i llegums (32,1%) i patates (31,7%); a Menorca, llet i derivats (77,3%); i a les Pitiüses, cultius d'hortalisses (46,55%).

Importació, exportació i distribució

D'altra banda, s'importen 2,2 milions més de tones d'aliments a l'any que no els que s'exporten, dada que està condicionada per l'activitat turística. A més, la importació d'aliments és "especialment contaminant", ha assegurat la Conselleria en una nota de premsa, fins a 3,4 vegades més a l'impacte de la distribució i el consum de producte local. "Es produeixen més de 98.000 tones anuals de CO2 per aquestes importacions a les Illes, i més de 60.000 tones de residus agroalimentaris", afegeix el comunicat.

En l'apartat de la distribució, l'informe deixa palès el pes dels supermercats a Mallorca, el qual representa el 50% del sistema de distribució d'aliments. La botiga tradicional té un 30% de quota de mercat, per damunt de la mitjana estatal –el pes d'aquests negocis és molt important per a la venda de producte fresc–. Els restaurants suposen el 22% restant de la distribució –les dades són similars a Menorca i les Pitiüses–. Els habitants de les Balears varen consumir 1,3 tones de productes agroalimentaris l'any 2019: 954.000 varen ser per al consum domèstic i 361.000 foren de consum turístic. Això suposa una mitjana de 2,1 quilos per persona i dia a les llars i 2,99 quilos en l'àmbit turístic.

Per acabar, la capacitat d'autoabastiment alimentari de les Illes només és de l'11,6%, una xifra que seria del 16,13% sense el pes demogràfic del turisme. Mallorca només és autosuficient en fruits secs i patates, mentre que Menorca és autosuficient en llet. En el cas d'Eivissa, hi ha autosuficiència en begudes espirituoses.