Les Balears varen tenir l'any passat 56 dies de pols del Sàhara
Experts del Ministeri de Ciència varen advertir de la vinculació entre el canvi climàtic i l'increment d'aquests episodis, com l'augment de l'arribada d'aire calent d'Àfrica
PalmaProp de dos mesos sencers –56 dies– és el temps que les Balears varen passar al llarg de 2023 amb un nigul de pols africana damunt. Les dades del Ministeri per a la Transició Ecológica –elaborades per la Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic del Govern– retraten un any molt intens pel que fa aquests episodis, que augmenten, amb l'afectació que provoquen als ciutadans. Segons els experts, aquestes entrades d'aire amb gran quantitat de pols en suspensió "afecten la visibilitat i produeixen un empitjorament de la qualitat de l'aire, amb un increment dels nivells de partícules als quals està exposada la població".
Un treball elaborat pels científics del Centre d'Investigacions Energètiques, Ambientals i Tecnològiques (CIEMAT), organisme que depèn del Ministeri de Ciència i Innovació, assegura que aquests episodis cada vegada són més habituals perquè també creix "la freqüència del transport de masses d'aire des del nord d'Àfrica cap a la conca occidental de la Mediterrània" –des de 1948 fins a 2020. I les Balears es veuen directament afectades per aquesta progressió.
Amb més entrades d'aire africà i de pols en suspensió, la pregunta, per tant, és obligada: és una conseqüència més del canvi climàtic? "En aquest estudi [el canvi climàtic] s'ha relacionat directament amb un increment de la freqüència i la intensitat dels episodis d'intrusió de pols africana sobre una regió determinada, com és la conca occidental de la Mediterrània", afirmen els investigadors del CIEMAT. Tot i això, els especialistes consideren que abans de treure conclusions, el més important és "continuar monitoritzant l'ocurrència d'aquests esdeveniments i mantenir alertades les autoritats competents en matèria de qualitat de l'aire i salut, perquè es prenguin les mesures d'avís i protecció a la població que considerin oportunes, així com informar grups interessats o especialment vulnerables", afirmen.
Juliol, el pitjor mes
El pitjor mes pel nombre de dies en què es va identificar més pols va ser juliol, que en va registrar 19, si bé no tots amb el mateix nivell de presència de partícules. En canvi, ni novembre ni desembre varen registrar cap episodi. El 2023 ha estat un dels anys amb més dies de pols de les darreres dècades, si bé es cert que l'increment s'ha anat produint de manera sostinguda des de fa mig segle. Les Illes, segons el treball del CIEMAT, es troben entre les zones més afectades, però per darrere d'Andalusia: "Aquest treball ha permès assignar les àrees d'impacte, que han resultat entre el 25% i el 30% dels dies de l'any de mitjana a zones del terç sud peninsular, al voltant del 20% dels dies a zones del centre i est peninsular i de les Illes Balears, i entre el 9% i el 16% dels dies en zones del terç nord de la Península".