Les Balears varen rebre 2.201 alumnes amb el curs ja començat: "Mai no tenim cap grup estable"

L'arribada d'alumnes nouvinguts al llarg de tot el curs escolar és una dinàmica consolidada en el sistema educatiu de les Balears. Entre l'1 octubre de 2023 i fins al juny de 2024 se'n varen incorporar 2.201; 1.339 dels quals a Primària; 851, a ESO; i 11, a Batxillerat. Si es té en compte que el darrer curs va durar 176 dies, aquestes xifres impliquen 12 incorporacions diàries. La situació, lligada a la d'alumnes que d'un dia per l'altre parteixen (de vegades sense avisar) i tornen als llocs d'origen, interfereix en la rutina dels centres escolars. Per exemple, el CEIP Cas Saboners (Magaluf) és una escola en el qual cap alumne té el català com a llengua materna i molt pocs el castellà. L'atenció dels infants nouvinguts forma part de la seva rutina.

Cal tenir en compte que la part més gran de l'oferta laboral de Calvià és de temporada. "Hi ha famílies que venen al març o abril i el setembre i l'octubre se'n van de les Illes, quan acaba la temporada", exposa la directora del centre, Marilena Suau. "És una dinàmica molt dolenta, perquè mai tenim cap grup estable", lamenta. El final de curs i la graduació dels grups de sisè de Primària posen en evidència una de les conseqüències de la mobilitat constant dels alumnes. "A l'acte de cloenda d'enguany els hem posat fotos i vídeos de quan eren petits. A una classe, només es graduaven tres alumnes que havien començat a Infantil", explica Suau.

Protocol d'atenció emocional

En alguns centres, l'arribada de nouvinguts és pràcticament setmanal. Aquest fet obliga els docents a tenir un funcionament definit i ràpid per rebre'ls i iniciar el procés d'adaptació a la nova realitat educativa, social i cultural. En els primers mesos el treball curricular no és la meta: "Hi ha molts d'infants que venen amb un dol migratori gros, n'hi ha que han deixat la seva vida enrere. Per això, al principi, preferim que estiguin a gust, cuidar-los emocionalment i després començar a avançar", explica Aina Blanco, pedagoga terapèutica al CEIP El Terreno, una escola on prop del 80% de l'alumnat és estranger. Magda Serra, mestra al CEIP Verge de Lluc, confirma l'estat en què certs alumnes aterren a les Illes: "Un infant em va dir que enyorava les seves juguetes", recorda.

Al CEIP Es Puig de Lloseta enguany no han rebut gaires infants durant el curs, però sí alguns amb realitats complexes. "Solen ser alumnes que arriben en circumstàncies complicades", assenyala el director del centre, Miquel Bujosa. "Aquest curs ens va començar a l'abril una nina de 13 anys, que fins a l'octubre, que va ser quan la varen trobar, vivia dins un cotxe i estava indocumentada". A efectes acadèmics, "la nina no sabia ni llegir ni escriure, era incapaç d'ajuntar lletres per formar una paraula i tampoc no sabia matemàtiques", explica Bujosa. En aquest context, la realitat és que el sistema educatiu de les Balears, a més del d'altres comunitats autònomes turístiques o amb un teixit productiu sòlid, enfronta aquestes situacions sense disposar dels recursos que sí que tenen altres territoris. "Intentam tenir grups heterogenis i que els infants acabats d'arribar i amb dificultats estiguin repartits entre tots els grups", diu Bujosa.

El fet de comparar la situació educativa de les Illes amb la de Castella i Lleó, per exemple, no és del tot just. La primera no atura de guanyar alumnes i els recursos no basten per atendre totes les necessitats. La segona, en canvi, té un gran teixit d'escoles rurals amb ràtios baixes i infants amb realitats homogènies. Malgrat aquest contrast pronunciat i evident, la Conselleria d'Educació es compara amb aquesta comunitat peninsular, que ha gestionat enguany un pressupost educatiu de 2.736 milions enfront dels 1.353,8 de les Balears (el més alt de la història).

Les Balears resisteixen a les PISA

Tot i les dificultats explicades, les Balears varen aconseguir mantenir-se a les darreres proves PISA (2022), que avaluen les competències dels alumnes de 15 anys. Els illencs varen baixar 12 punts en competència matemàtica, 7 en lectora i 2 en científica, lleugerament per damunt de la mitjana espanyola. Ara bé, si es mira cap enrere, fins a la convocatòria de 2009, el nivell dels estudiants illencs ha millorat, mentre que el dels seus homòlegs espanyols i de l'OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics) s'ha ressentit. D'ençà d'aquell moment, els joves balears han pujat 7, 15 i 19 punts, respectivament, en les disciplines estudiades, mentre que els espanyols n'han baixat 10, 7 i 3 i els de l'OCDE (que agrupa 38 països), 24, 17 i 16, respectivament. Per tant, malgrat que les Balears partien de resultats baixos, s'han aconseguit situar en la mitjana de la resta de participants.

Els alumnes estrangers solen tenir un rendiment a les proves de 40 punts menys. En el moment de fer-les no es té en compte si l'alumne coneix prou l'idioma o té altres característiques que li puguin generar dificultats, un fet que juga en contra de les Balears. En l'edició de 2022, per exemple en matemàtiques, els estudiants nadius varen treure 481 punts, mentre que els d'origen estranger, 444. La mitjana espanyola va ser molt similar: 481 per als nadius i 448 per als alumnes estrangers.