Les Balears varen registrar 19 morts per calor durant el mes d'agost
A tot l'Estat se'n varen comptabilitzar 1.385, que són 615 més que al juliol
L'estat espanyol ha notificat un total de 1.386 morts atribuïbles a la calor durant l'agost, 19 de les quals, a les Balears. Aquesta xifra representa 615 més que al juliol, quan se'n van registrar 771, segons estima l'Institut de Salut Carles III (ISCIII), que pertany al Ministeri de Sanitat. També suposa un augment d'un 3% respecte d'agost de 2023, quan es van registrar un total de 1.345 defuncions per aquesta causa. En el que duim de 2024 s'han registrat 3.148 morts per altes temperatures, segons dades del sistema de Monitoratge de la Mortalitat diària per totes les causes (MoMo).
Les comunitats més afectades durant l'agost han estat Catalunya (274 morts) i Madrid (251), seguides de Castella i Lleó (175), Castella-la Manxa i el País Valencià (126 totes dues), Galícia (96), l'Aragó (82), Andalusia (76), el País Basc (44), Extremadura (34), Astúries (30), Navarra i La Rioja (22), les Balears (19), Cantàbria (5), Múrcia (2), les Canàries i Ceuta (1). A Melilla no s'ha registrat cap defunció per les altes temperatures.
Estiu de record
A l'espera del tancament de la temporada, és possible que aquest estiu superi el registre de l'any precedent. Les xifres més dramàtiques s'han registrat en els primers 15 dies d'agost. La pitjor setmana ha estat la del 29 de juliol, quan es van registrar un total de 611 defuncions en només set dies. Una altra setmana tràgica va ser la del 12 d'agost, en la qual es van registrar un total de 504 defuncions, seguida per la del 5 d'agost, amb 433 decessos.
Per sexes, s'han registrat un total de 810 defuncions per excés de calor en dones i 577 en homes. Per grups d'edat, el nombre més gran de morts s'ha donat en els majors de 65 anys, amb 1.339 morts. El Ministeri de Sanitat recorda la importància de prevenir i mitigar els efectes negatius que la calor excessiva pot tenir sobre la salut de la ciutadania, especialment en els grups de risc o més vulnerables, com persones majors, dones gestants, menors i persones amb malalties cròniques, com també en aquells col·lectius que exerceixen treballen o fan esforços a l'aire lliure.