Les Balears, de cada vegada més lluny de la transició econòmica: el nombre de turistes i la pressió humana no aturen de créixer
El darrer informe del Fòrum de la Societat Civil deixa en evidència que la turistització es consolida i que el model es va fent més insostenible
PalmaLa turistització continua imparable a les Illes Balears, i així ho deixa en evidència el darrer informe del Fòrum de la Societat Civil, Evolució de les transicions 2024, el qual analitza 160 indicadors objectius que aporten fonts oficials d'informació. I els que fan referència al turisme són ben clars: augmenten l'arribada de passatgers, el nombre de turistes, les places i la pressió humana. Les xifres de Mallorca són un bon exemple de la situació. Si es compara el 2019 –darrer any abans de la pandèmia– amb el 2023, el nombre de turistes es va incrementar l'any passat en 826.000 (en 2019 en varen ser 11,6 milions i en 2023 arribaren als 12,5).
Mallorca suporta cada vegada més pressió humana, amb un rècord d'1,47 milions de persones a l'illa el mes d'agost de 2023. Segons detalla l'informe, això suposa 13,3 turistes per cada habitant. "El sistema no és capaç de fer en aquests moments una disminució efectiva de la càrrega turística", asseguren els autors de la part de l'informe que fa referència al turisme, Alfonso de Oleza i Celestí Alomar.
El document subratlla que continua creixent "el volum de passatgers que arriben per aire i mar, saturant les capacitats de càrrega de les portes d'entrada a les Illes". Aquest augment es produeix gràcies a "una major connectivitat aèria i un gran volum d'escales de megacreuers". I les dades d'enguany no fan més que corroborar aquest creixement: les Balears varen rebre el juliol un total de 2.542.500 turistes, nombre que representa un increment interanual d'un 4,3%, segons les dades de Moviments Turístics de Frontera (Frontur) publicats aquest dilluns per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). A més, el Fòrum recorda que la turistització ha generat malestar i protestes entre la ciutadania. "Aquest creixement afecta negativament la convivència entre la vida turística i la vida residencial i comunitària, provocant onades de mobilitzacions que demanen un canvi de rumb, a més d'una sensació general de malestar respecte del turisme", diu el document, que també constata que "la transició cap a un model més sostenible a les Illes Balears encara no ha començat de manera efectiva en molts àmbits".
El creixement del turisme es reflecteix en el mercat laboral illenc, amb un augment de l'ocupació en l'hostaleria i la restauració i el sector immobiliari entre 2019 i 2023. Per exemple, l'informe analitza l'ocupació en l'hostaleria i la restauració de desembre, un mes de temporada baixa: mentre que en 2019 hi havia 39.362 persones fent-hi feina, en 2023 n'eren pràcticament 41.800. Els autors de l'àrea laboral de l'informe, David Abril i Rafel Borràs, remarquen que l'augment de treballadors d'aquests sectors "no és una bona dada, atès que reforça la tendència al model de monocultiu turístic".
D'altra banda, es confirma la tendència que un increment del turisme no es tradueix en un increment del benestar dels ciutadans de les Illes. Els indicadors de vulnerabilitat, analitzats per Andreu Grimalt i Jaume Garau, deixen en evidència que les llars en situació de pobresa severa han passat de ser el 6,8% en 2019 al 8,4% en 2023.