Les Balears venen vaques a les Canàries mentre aquí cau la ramaderia bovina

Palma“Les meves vaques frisones són de les Balears. Les vaig començar a comprar farà uns deu anys. En total, n’he portades gairebé unes 500, i sé que hi ha altres ramaders que també les estan comprant”. Qui parla és Santiago Reyes Bolaño, propietari de la ramaderia Reyes Asociados, de Gran Canària. Si es demana a aquest ramader sobre els trets que més aprecia de les vaques que compra a les Illes, explica que “tenen un munt de qualitats especials”. “Són molt bones productores de llet de qualitat i estan adaptades al nostre clima. Quan les comprava a França o a Alemanya, en arribar agafaven constipats”, afegeix Reyes, que aquestes setmanes està mirant de comprar-ne nous exemplars. Però que les vaques criades a les Balears siguin molt apreciades fora de les Illes no és, de moment, cap taula de salvació per a la ramaderia bovina.

Segons el cens boví de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, entre el 2009 i el 2019 es varen perdre 9.349 caps de bestiar a les Balears -de 31.644 a 22.295, un 29,5% menys-, on han desaparegut 48 explotacions lleteres durant aquests deu anys. A Mallorca, la caiguda del nombre d’animals ha estat del 57,8%: dels 12.710 caps de bestiar boví del 2009 es va passar a 5.364 el 2019. En canvi, Menorca ha aguantat millor i només ha perdut un 9,8% del ramat boví -de 18.639 el 2009 a 16.814 el 2019-. “A Mallorca no hi ha un formatge amb denominació d’origen com a Menorca”, apunta el director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Biel Torrens, que destaca “els sobrecostos de la insularitat” com a principal problema que han d’afrontar els ramaders. Segons les dades d’Agricultura, la cria de boví de llet comporta un sobrecost per animal de 1.133 euros respecte de la Península.

Torrens fa notar la feina que s’ha fet amb la raça frisona, amb “una millora molt important en les darreres dècades, tant de productivitat com de qualitat”. De fet, el Govern va posar en marxa l’any 2016 el Programa de suport a la inseminació artificial i millora genètica del bestiar boví lleter de les Balears, que es du a terme comprant i subministrant dosis de semen. L’any 2016 s’hi varen invertir 165.000 euros.

El ramader i exportador Sebastià Sagreres també distribueix semen de bou a les Balears. “Les vaques procreen amb els millors toros del món. Portam semen dels Estats Units i del Canadà, sobretot”, comenta. Sagreras ven animals a les Canàries quan en té prou, perquè no s’exporta qualsevol vaca. “Han de ser braves -vaques joves, d’entre 2 i 3 anys- i s’envien sense haver parit, però embarassades per primera vegada”, afegeix, a més d’explicar que també sol comprar animals a Menorca per exportar-los. Sagreras espera haver venut unes 100 vaques a les Canàries a finals d’any, però tot dependrà de la pandèmia de coronavirus. “Les Canàries també hauran de reduir la producció, com ens passa aquí”, diu. “Ara és més necessari que mai que el consumidor consumeixi productes d’aquí. Si no hi ha venda de llet, les vaques s’hauran d’enviar a l’escorxador”, sentencia.

Una raça globalitzada

Les vaques frisones que es crien a les Balears no són vaques autòctones. La frisona és d’origen holandès, però a hores d’ara és una raça globalitzada, que s’ha estès per tot el món. “Cal tenir en compte que els ramaders reben moltes subvencions, a les Canàries, i per això poden comprar frisones d’aquí, les quals no deixen de ser una raça híbrida i comercial”, assenyala el president de l’Associació de varietats locals, Toni Feliu. A les Illes Balears hi ha tres races autòctones: la mallorquina, la menorquina i de la Reina. “No donen tanta llet, però la qualitat no hi té res a veure. Una vaca de la Reina pot donar-ne 20 litres, mentre que la frisona se’n va a més de 60, encara que la llet és més xereca”, explica, a més de lamentar que les institucions afavoreixin la frisona, “una vaca que ja guanya doblers per si sola”.

Del mateix parer és Xavier Farrés, que va ser el director gerent del desaparegut Institut de Biologia Animal de les Balears (Ibabsa) durant la legislatura de Francesc Antich. “Vaig retirar les subvencions que es donaven llavors al semen de frisona, perquè no té sentit subvencionar la millora d’una raça global i que fomenta una ramaderia intensiva. Però sí que vaig mantenir les que hi havia per cria nascuda, que eren directes per als ramaders”, expica Farrés. Va dimitir del càrrec quan es varen recuperar les ajudes a la compra de semen. “Dediquen una misèria a la millora de races autòctones i és absurd, perquè tenen un paper primordial en la diversificació de la producció i estan més adaptades al territori, a banda d’oferir més qualitat”, sentencia.