Les Balears volen lluitar contra el canvi climàtic sense tocar el turisme

PalmaEn començar la legislatura, el Govern del PP va optar per una línia continuista en matèria de canvi climàtic i transició energètica respecte del Pacte, i fins i tot va lloar la tasca de l’expresident i exconseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes –prova d’això és que s’ha mantingut l’Institut Balear de l’Energia que va promoure l’exlíder de Podem. Aquest posicionament ha fet que el pla de transició energètica que es treballa ara parteixi de la feina que es va fer la passada legislatura, però l’Executiu popular ha plantejat la descarbonització i la lluita contra el canvi climàtic sense tocar un dels factors que més hi contribueixen: el turisme.

Un dels problemes més grans de l’esborrany del pla és que no inclou les emissions del transport aeri ni el marítim, i així ho remarca el president del Comitè d’Experts per a la Transició energètica i el Canvi Climàtic, Pau de Vílchez. “No es pot dir que no es comptabilitzaran aquestes emissions perquè no tenim les competències en ports i aeroports”, assenyala De Vílchez sobre els arguments del Govern per deixar fora una de les principals fonts de gasos d’efecte hivernacle (GEH) a les Illes. De fet, les emissions del transport marítim i aeri no han fet més que augmentar des de 1990, l’any que el pla s’agafa com a referència, juntament amb les del transport terrestre i les de gestió de residus.

Si l’any 1990 les Illes emetien més de 6.500 quilotones de CO2, “el 2023 ja estàvem a més d’11.000”, apunta De Vílchez. El pla del Govern es fixa com a objectiu reduir les emissions un 55% per al 2030 –agafa la referència de la Unió Europea, més exigent que l’estatal”. “Això implica que el 2030 s’haurien d’emetre unes 4.000 quilotones”, diu De Vílchez, una rebaixa difícil d’assolir si no s’apliquen mesures sobre el transport aeri i marítim. Per tenir una idea del que impliquen els transports aeri i marítim en matèria d’emissions, basta mirar les xifres del 2019 que aporta el pla de transició energètica: de les més de 12.000 quilotones de CO₂ que es varen emetre a les Balears, aquests dos mitjans varen suposar gairebé 4.500 quilotones –més de 7.100 si s’hi afegeix el transport terrestre. “Els objectius s’han de plantejar en relació amb les emissions reals”, critica l’expert. “Si no es tenen les competències, les pots reclamar per complir amb la legalitat o et pots dirigir a l’Estat. Però hi ha coses que es poden fer, perquè la política turística depèn del Govern i dels consells”, afegeix.

“L’aviació i el transport marítim estan fora de l’abast del que podem fer”, apunta el director general d’Economia Circular, Transició energètica i Canvi Climàtic, Diego Viu, qui recorda que la Unió Europea té en marxa polítiques per a aquests transports i que AENA i els ports tenen mesures de descarbonització. “Confiam que es compleixin les directives europees i hem acordat amb el Comitè d’Experts que monitorarem que s’avança en aquesta direcció”, diu.

Sense sostre de turistes

D’altra banda, el pla tampoc no fixa cap sostre de turistes com a mesura per reduir les emissions. L’esborrany del Pacte plantejava 13,5 milions de visitants per a 2030, però aquesta xifra no va passar de ser una proposta. “Els mercats emissors més importants de les Balears són països de la UE i no podem restringir-ne l’accés”, remarca Viu. A més, el director general assenyala que l’objectiu de 13,5 milions de turistes era “molt complicat amb les xifres que hi ha hagut els darrers anys” –17,8 milions el 2023. “Encara s’han de fer estudis de càrrega per conèixer el nivell d’acceptació de turistes, quina és la visió en aquest punt i assignar una quota de descarbonització. La meva àrea sap de transició energètica, però ens manca el coneixement d’altres”, diu.

En canvi, el diputat de MÉS per Mallorca i exdirector general d’Energia i Canvi Climàtic, Ferran Rosa, assegura que l’estudi que va fer el Pacte “és concloent” sobre la necessitat de reduir el nombre de visitants. “Caldrà veure les al·legacions, però així no reduirem un 55% les emissions per al 2030”, conclou. “Llevar el sostre de turistes marca una diferència important. La meva impressió és que el Govern té altres prioritats”, assenyala per la seva part De Vílchez.

A més de la reducció que es planteja per al 2030, el pla també posa l’objectiu d’aconseguir la neutralitat climàtica per a les Illes el 2055. Per assolir aquestes fites, planteja mesures com l’augment d’energies renovables; l’electrificació del transport públic i privat; millorar l’eficiència energètica d’hostaleria, indústria i edificacions –reduir el consum energètic un 10% i renovar 100.000 edificacions–; fer més eficient la gestió dels recursos hídrics; reduir la dependència dels combustibles fòssils; i incrementar la quota de renovables al 42% el 2030 –desplegar 1.500 megawatts–, entre altres mesures.

“Hem construït el pla pel final: ens hem plantejat quin objectiu volem assolir i què hem de fer per arribar-hi”, subratlla Diego Viu, a més de recordar que la UE obligarà a complir aquests paràmetres. Però experts com De Vílchez creuen que “amb aquest recompte d’emissions, no arribarem”. A més, De Vílchez lamenta que no hi hagi més implicació per part de tot el Govern. “Hauria de ser un tema transversal, i només sembla de la Direcció General”, diu.l