Les balenes i els dofins se senten com a casa al Mediterrani català

BarcelonaA la costa catalana hi ha una gran quantitat de cetacis. Així ho revela un estudi que ha fet públic aquest divendres l'entitat Submon, que es dedica a la conservació, estudi i divulgació del medi marí català. Concretament la investigació ha analitzat la presència d'aquestes espècies al sector nord del corredor de migració de cetacis del Mediterrani, que comprèn l’àrea, de nord a sud, entre el cap de Creus (Alt Empordà) i el delta de l’Ebre, i d’est a oest, de la costa catalana a les illes Balears.

Durant la primavera de l'any passat –del mes d'abril al mes de juny– l'entitat va fer 244 albiraments de cetacis –alguns de més d’un animal– i va detectar acústicament 116 exemplars de catxalot en aigües catalanes. Amb les observacions fetes en diverses expedicions els investigadors han pogut constatar l'elevada importància d'aquesta àrea per a balenes, dofins i tortugues, entre d’altres.

Les dades publicades s'han obtingut a través del projecte Cetamed Nord, que ha radiografiat 32.652 km² del Mediterrani català des del cel, amb avionetes, i des de l'aigua, amb una embarcació que ha recorregut totes les zones del mar de més de 1.000 metres de profunditat. D’aquesta manera, durant la primavera del 2023 es van poder albirar fins a 367 cetacis i observar set de les vuit espècies més comunes al Mediterrani. En el 59,2% dels casos, els albiraments van ser de dofins. A força distància, el 12,6% dels animals observats van ser rorquals comuns –el segon animal més gros del planeta, només per darrere de la immensa balena blava.

Des de l’entitat apunten que també destaca l'elevat nombre d'albiraments d'espècies de busseig profund com el catxalot, el zifi de Cuvier –un cetaci d'uns sis metres amb la part superior del cap de color blanc– i el cap d'olla gris (un tipus de dofí de morro arrodonit). La líder del projecte, Carla A. Chicote, explica que aquestes observacions proporcionen "informació valuosa sobre la distribució i el comportament al Mediterrani" d'aquestes espècies.

D’altra banda, l'informe també mostra com durant aquell període es van albirar 89 exemplars de tortugues marines. Segons l'entitat, el fet que tots els exemplars tinguessin closca els fa pensar que eren tortugues bobes (Caretta caretta), una espècie que també viu a l'oceà Atlàntic i al Pacífic.

Des de Submon expliquen que el projecte Cetamed Nord busca "ampliar el coneixement sobre la distribució i l’abundància de les espècies de cetacis i tortugues marines, presents a l’àrea nord del corredor de migració de cetacis del Mediterrani", davant l’absència de dades actualitzades en una zona que forma part de la Xarxa d'Àrees Marines Protegides de l'Estat des del 2018.

Amenaces al mar per als cetacis

Entre les tasques de Submon, l’organització també pretén ampliar el coneixement sobre les deixalles que acaben al mar, radiografiant on n’hi ha més i quins riscos comporten per als animals. L’entitat posa de manifest que actualment el Mediterrani és "un dels entorns més contaminats per residus plàstics", i assenyala que aquests "representen una de les més grans amenaces per a la vida marina".

Les principals amenaces per als cetacis i les tortugues que han detectat els investigadors tenen a veure, en molts casos, amb els residus que aboquem al mar. Generalment els problemes principals els causen els plàstics que els animals acaben ingerint o els de més grans dimensions, que se’ls enreden en extremitats o aletes. Amb les observacions de l'any passat, l’entitat va localitzar 1.007 residus al mar, dels quals el 65% eren plàstics, el 3% fustes i el 3% restes provinents de la pesca. En el 29% dels casos no s’ha pogut determinar el tipus de residu.

L'entitat també alerta que el soroll que emeten els vaixells i les llanxes suposa una important amenaça per als cetacis, així com la mateixa presència d’aquests a alta mar, que fa que alguns cetacis xoquin amb embarcacions. Per evitar els xocs entre cetacis i embarcacions, el projecte busca determinar en quins casos i en quines zones es produeixen més col·lisions. Amb la informació que se n’obtingui, es podran identificar les zones i els "períodes de més risc", en què caldrà "implementar mesures de mitigació".