El ball de bot fa el salt a Barcelona

Barcelona“Fa dos anys vaig dir que el ball de bot seria el nou lindy hop [un ball afro-americà] aquí a Catalunya”, diu Laia Rius, una de les prop de 500 persones que dissabte 11 de juny es van aplegar a Barcelona per ballar jotes, boleros, fandangos i mateixes, en el marc del festival Bulla’n’Barna. Ha estat la primera macro ballada popular de ball de bot celebrada a la capital catalana, concretament a la plaça de la Gardunya. La participació va ser tot un èxit: “Teníem una previsió de 300 persones i, al final, n’hi havia més de 500”, celebra Jaume Gelabert, de l’associació cultural Va de Bot!, una de les quatre escoles de ball organitzadores de la jornada, juntament amb Sa Sargantana (la més longeva de les entitats, amb 25 anys de classes a l’esquena), La Barranqueta i Espai Mallorca.

El Bulla’n’Barna és una clara evidència que el ball de bot cada vegada guanya més adeptes a Barcelona. Les escoles ja solien organitzar ballades a principi i final de curs o en dates assenyalades com Sant Jordi o el Sant Antoni de Gràcia. Aquest any, però, era el primer cop que ho feien de manera conjunta. La ballada es va allargar durant cinc hores i va concloure amb la certesa de repetir-la l’any vinent. Però per entendre l’èxit de participació cal tenir present l’interès de cada vegada més joves pel ball de bot. I, més interessant potser, cal mirar quins canvis ha experimentat la pràctica durant els darrers anys, què s’ha transformat durant el viatge de les Illes a la Península: sembla que la dansa popularha baixat dels escenaris de les mostres folklòriques per tornar a ser popular.

“Fins fa poc la gent que venia a classes de ball de bot era, sobretot, gent de Mallorca. Darrerament, també tenim molta gent del Principat i de Menorca”, explica Maria Coll, coordinadora de llibreria de l’Espai Mallorca i balladora des dels dos anys. Blanca Orell, una de les professores voluntàries de l’Espai, recorda que quan ella va arribar a Barcelona, fa quatre anys, eren just dos grups que rebien classes. “Ara tenim deu grups, sis entre setmana i quatre els dissabtes”, explica.

En total, hi ha un centenar de persones apuntades a classes. Com Coll i Orell, bona part són estudiants de Mallorca que han anat a estudiar a Barcelona. En aquesta nostàlgia de l’illa, creu Coll, pot trobar-se una de les motivacions dels assistents. “Té un punt de retrobar la terra, de: me’n vaig a Barcelona, ja no som a casa meva, però hi vull continuar tenint una connexió”, afegeix la coordinadora de la llibreria de l’Espai Mallorca.

Hi ha illencs que ballaven des de petits i volien continuar fent-ho, altres que no havien ballat mai i, lluny de casa, es retroben amb la mallorquinitat perduda. I gent que balla, simplement, perquè li agrada ballar. “Hi ha una part nostàlgica i una part lúdica. Crec que hi ha una part molt gran d’oci”, explica Coll.

Laia Rius, d’Igualada i també a la capital per estudis, és d’aquest segon grup de persones. L’interès pels balls populars la va dur a començar a classes de ball de bot a l’Espai Mallorca i a Sa Sargantana. La pandèmia havia interromput les classes i, mesos després, quan es van reprendre, es van convertir, també, en una manera de conèixer gent nova i reprendre la vida social que havia estat truncada pel covid-19.

“S’està posant molt de moda, tothom en vol aprendre. Jo crec que és perquè és un ball que és molt social, i alhora té el repte de ser una mica difícil”, explica Rius. Destaca que és “molt mogut”, que no és “tan íntim com altres balls tradicionals”, i que el fet de ballar en rotllana i poder canviar de parella afavoreix molt conèixer més gent.

Reformulant la tradició

Orell, des de la seva experiència com a instructora, assenyala que el ball s’ha modernitzat en certs aspectes. Per exemple, conta que no ballen amb els vestits tradicionals, ni fan mostres. “La gràcia és aprendre a ballar per tenir una activitat a fer entre setmana i poder ballar quan és el Sant Antoni al barri de Gràcia”, apunta. Remarca que la tradició a Mallorca és “molt marcada, d’homes i dones, de ball molt més tradicional dins la norma”.

En canvi, a Barcelona “aquestes normes ja s’han desconfigurat una mica. Ballen homes amb homes, dones amb dones i això no es veu tan malament”, assenyala. Segons Orell, el fet de no ballar en mostres fa que “sigui una cosa molt més jove”. “És cultura popular, però, alhora, ho podem adaptar als nostres temps” opina. A Barcelona, no cal fer aquest pas, és més distès. “Balles un dia a la setmana, fas una cervesa i tornes a ca teva”, explica.

Més enllà de l’alegria del ball, la festa i la vida social que l’envolten, Rius conta que veu el ball de bot com una “eina de cohesió entre uns territoris que tenen molt més en comú del que em pensava, i que comparteixen història i lluita”. Ballar, és, al final “una excusa per connectar-hi, per això li estic molt agraïda”, tanca.