El 'banc dolent' deixa els seus pisos en mans dels fons d’inversió

BARCELONA / MADRIDQuan la música para, s’acaba la festa. I, en economia, si la música i la festa paren es reobre la ferida sagnant de la crisi del 2008. Aquesta és la metàfora que fa servir un inversor per explicar per què la roda de l’economia segueix girant –sense parar– amb els mateixos actors i els costums de sempre malgrat les successives crisis. L’últim exemple que res ha canviat es va fer públic a l’abril. La Sareb, més conegut com el banc dolent (l’entitat que es va crear per comprar tot el totxo tòxic als bancs durant la crisi i sanejar-los) va decidir adjudicar "la gestió i la venda” de bona part d’aquests actius provinents de la crisi a dos grans fons d’inversió bastament coneguts al sector: Blackstone i KKR. 

Concretament, ho faran les gestores immobiliàries que depenen d’aquests fons: Anticipa i Aliseda –propietat de Blackstone– i Hipoges, que depèn de KKR. A partir d'aquest estiu, ells seran, doncs, els encarregats de gestionar i vendre al mercat lliure un total de 25.300 milions d’euros en actius propietat de la Sareb, entre habitatges (més de 45.600), promocions a mitges (més de 21.600 construccions), sòl (més de 30.000 terrenys) i també hipoteques i préstecs impagats. I entremig, evidentment, s’enduran una part del pastís, una comissió per la feina feta. 

Es tracta d’un capítol rellevant perquè tanca de facto el debat que es va obrir al gener quan la Sareb va passar a mans del govern espanyol, que ara n’és el propietari. En aquell moment, el sector social i els moviments per un habitatge digne van reclamar aprofitar l’oportunitat i fer que tots els pisos d’aquesta entitat passessin a engreixar el minso parc públic d’habitatge a l’Estat. L’adjudicació a aquests dos grans fons, en canvi, és el camí oposat: vendre per recuperar diners. 

“És un escàndol i una aberració que aquests pisos acabin en mans dels fons d’inversió”, diu Carme Arcarazo, del Sindicat de Llogateres, que manté obertes diverses lluites veïnals precisament pels augments abusius del lloguer que estan fent aquests fons. “És insultant per a totes les famílies que van ser desnonades per execucions hipotecàries que ara l’Estat torni a regalar la gestió als mateixos de sempre, i a sobre posant-hi facilitats”, insisteix.

L’operació, però, és lògica i “transparent”, segons diu la mateixa Sareb. El contracte amb els anteriors gestors (Altamira, Haya Real Estate, Servihabitat i Solvia) s’acaba a l'estiu i el nou concurs el va guanyar qui va oferir millors condicions i més estalvi en la gestió, en concret un 30% d'estalvi en comissions de gestió. “El nostre mandat és gestionar i vendre ordenadament aquest patrimoni en un període de 15 anys”, recorden els portaveus de la Sareb. “Tots aquests actius es van comprar amb deute privat però avalat per l’Estat i l’objectiu és recuperar els diners perquè no ho acabi pagant l’avalador, que al final són tots els contribuents”, argumenten les mateixes fonts que admeten que es va animar a participar a diferents empreses i que tot el procés està auditat i es va fer seguint els principis de transparència, independència i lliure concurrència.

Sense alternatives

Fonts del sector immobiliari confirmen que el banc dolent va animar algunes empreses (fins i tot del sector social) a presentar-se al concurs. “Però nosaltres no tenim ni estructura ni capacitat per gestionar tot això”, apunten alguns actors petits del mercat. Per al professor d’economia de la UPF Xavier Brun, la pregunta sobre si ningú més podria haver fet aquest paper es respon sola. “Quan un no té capacitat de gestionar, cal deixar-ho en mans dels professionals especialistes. Igual que quan emmalalteixes decideixes que ho solucioni un metge”, diu Brun, que apunta que “no s’ha de demonitzar” l’opció triada per la Sareb. En canvi, els moviments prohabitatge i les entitats socials consultades coincideixen que s’ha perdut un temps molt valuós per capgirar la situació d’accés a l’habitatge i fer un gir en favor del parc social. “Què hauria passat si des de fa temps les decisions polítiques no haguessin passat per seguir al costat del sector privat i crear, per exemple, un gran servicer o gestor públic?", es qüestiona Arcarazo.

En aquest mateix sentit Brun apunta que “fer entrar un nou actor al mercat és una feina que requereix molt de temps”, i remarca: “[A Espanya] els polítics tenen una mirada molt a curt termini i no s’han fet ni grans estratègies ni grans consensos de país en aquest aspecte”. No hi ha hagut estratègia ni voluntat, resumeix l’economista. 

El cert és que, sigui com sigui, actualment no hi ha cap altre actor al mercat immobiliari que tingui el múscul financer i la xarxa comercial necessària per netejar i treure al mercat tots aquests pisos, explica Brun. “Estem donant la gestió als que tenen més mala fama, sí, però són els únics que ho poden fer”, admet l’economista, que recorda que també “els tocarà invertir molt perquè aquests pisos han patit, o estan a mitges, o abandonats, o tenen okupes”. Preguntats per aquest diari, els fons d’inversió no han volgut fer cap declaració. Els portaveus de Blackstone només remeten a les explicacions de la Sareb i recorden que la seva tasca es limitarà a “gestionar per generar valor”. Paral·lelament, els portaveus de la Sareb s’esforcen en remarcar la vessant social de l'entitat, que té un parc de fins a 15.000 habitatges destinats a ús social. D'aquests, ja hi ha 3.000 pisos cedits a administracions locals i autonòmiques i un miler més amb lloguers social. 

Un procés volgudament discret

El canvi de gestors confirmat aquest abril, potser sí que va ser transparent, però també volgudament discret. Tant, que va passar desapercebut als moviments socials i, fins i tot, a la classe política. A Madrid, el canvi en la gestió a la Sareb ha provocat, com a mínim, sorpresa. Immersos en plena negociació de la llei d’habitatge, fins i tot hi ha partits i membres de la cambra baixa que se n’han assabentat al ser preguntats per aquest diari. “Per descomptat, que siguin dos fons voltor d’aquestes característiques [els qui gestionin els actius de la Sareb] és negatiu”, assumeix la coportaveu de Podem, Alejandra Jacinto, que reconeix que la notícia “els va agafar per sorpresa”. El canvi en si, però, no és “substancial”, matisa Jacinto, perquè al final la titularitat continua sent pública. Ara bé, des de Podem, soci minoritari al govern espanyol, també admeten que haurien d’existir altres formes més enllà d’adjudicar, de nou, la gestió a fons d’inversió, per exemple fent-ho des de la mateixa administració.

La notícia tampoc ha caigut en gràcia entre els dos principals socis del govern de coalició: Bildu i ERC. “No n’érem conscients fins que ens vam trobar el pollastre a la premsa”, apunten fonts republicanes pròximes a la negociació de la llei d’habitatge. Si bé també s’aferren al fet que el concurs no toca la titularitat dels habitatges, reconeixen que el moment és “poc oportú”. Tot i això, són escèptics amb la possibilitat que el concurs es pugui revertir. Des de Bildu també defensen que la sortida a la gestió dels immobles hauria d’haver sigut diferent. “Hi ha institucions públiques, fins i tot en l'àmbit de les comunitats autònomes o els ajuntaments, que ho haurien pogut gestionar”, apunta el diputat abertzale Oskar Matute a l’ARA. “La prioritat d’entitats com Blackstone és el mercat, no l’habitatge públic”, afegeix. Des de Bildu reconeixen que la forma en com s’ha conegut l’adjudicació deixa moltes preguntes obertes. “Si es va contactar abans amb les empreses, si altres entitats han tingut possibilitat de presentar-s’hi, si l’Estat s’ha esforçat per gestionar-ho directament”, es pregunta Matute. El PNB no ha volgut ni tan sols entrar a valorar l’adjudicació. 

El debat sobre la gestió d’aquests actius, que ara pertanyen en última instància al govern espanyol, ha quedat silenciat fins ara per la discreció, però els moviments i les entitats socials ja hi han posat la lupa a sobre. “Si donen diners a l’administrador més gran d’Espanya, com és Blackstone, aleshores considerem que l’Estat també és responsable del patiment de les famílies”, apunten des del col·lectiu #PlanSareb, que engloba diversos moviments socials, com la PAH. 

L’economista de la UPF Xavier Brun encara afegeix una altra pota al debat. “Han triat vendre al millor postor i recuperar diners; d'acord. Però l’Estat encara pot decidir que aquests diners que ingressin es destinin a fer habitatge social, per exemple”. És una altra possibilitat a la qual aferrar-se per aconseguir, d’una vegada, un impuls al parc públic de pisos.