Els banys de fang a Menorca erosionen zones d’elevat valor natural

MaóÉs un clàssic de l’estiu. Milers de turistes aprofiten l’estada a Menorca per empastifar-se de fang, amb el pretext que aquest acte afavoreix la salut de la pell humana, un fet que molts professionals posen en dubte. El que no hauria passat d’una anècdota s’ha convertit en un veritable problema a l’illa per l’erosió que està provocant a dues platges concretes: la Cavalleria (es Mercadal) i Binigaus (es Migjorn).

Ni la senyalització existent ni l’amenaça de sanció econòmica són arguments suficients per convèncer els visitants de les conseqüències d’arrancar el fang de les zones de terra que completen el paisatge de les millors platges de Menorca. Són molts els reportatges de mitjans de comunicació d’àmbit estatal que esmenten els banys d’argila com un atractiu a l’illa. De fet, l’any 2017, la Fundació Foment del Turisme de Menorca (FFTM) rectificà públicament diverses publicacions per deixar clar que l’erosió i l’alteració de l’entorn natural són les conseqüències d’aquesta mala praxi. Actualment, continuen sent moltes les pàgines web de mitjans, turisme i, fins i tot, cadenes hoteleres que situen els banys de fang com una experiència imprescindible a unes vacances menorquines.

I és que, segons els càlculs de l’Institut Balear de la Natura, els banys de fang suposen una erosió d’1,62 tones cada temporada a platges com la Cavalleria i Binigaus, a més d’accelerar els processos d’erosió i desarrelar la vegetació de la zona. Enguany, les irresponsabilitats dels banyistes han arribat a un extrem inimaginable, segons explica un dels socorristes d’una de les platges afectades i que no ha volgut facilitar el nom per no comprometre el seu lloc de feina: “Estam farts d’avisar la gent i no fan cas, tot i el cartell que deixa ben clar que no es pot fer”. Afegeix que “aquesta temporada hem vist com omplien bòtils i garrafes d’aigua per endur. No podem fer-hi res més, però caldria més vigilància”.

El Consell de Menorca hi té un paper important i des de fa anys lluita contra unes accions que atempten contra els valors d’un territori Reserva de la Biosfera, tal com explica el conseller de Medi Ambient, Josep Juaneda. “No és tolerable cap actitud que vagi en contra del nostre territori; extreure argila de les platges és malmetre el nostre patrimoni natural, a més de no estar permès en aplicació del reglament que desenvolupa la Llei de costes”, subratlla.

Per part seva, el coordinador del GOB Menorca, Tòfol Mascaró, defineix l’actitud dels banyistes d’incívica. Aquest espoli que pateix l’illa es concentra a la Cavalleria i Binigaus, i els efectes que causen es tradueixen en un greu impacte de destrucció del patrimoni. Mascaró explica que aquests punts de la costa “s’estan degradant d’una manera important”, i lamenta que els usuaris dels arenals facin els ulls grossos davant la senyalització.

Per aquest motiu, des de l’entitat ecologista demanen una campanya informativa per conscienciar de les conseqüències “irreversibles” per a l’entorn natural. En aquest sentit, el coordinador del GOB adverteix: “Tot i que de vegades és cert que ho desconeixen, la gran majoria sap que no és correcte”, i recorda que no es permet agafar elements del litoral perquè es considera patrimoni públic, i aquest és gestionat per Demarcació de Costes. Aquest òrgan dependent del govern de l’estat espanyol és l’únic que podria autoritzar emprar aquests elements. En cas contrari, es qualifica com a infracció i s’exposa a una sanció econòmica.

Precisament, fa unes setmanes el GOB traslladà per escrit a Costes la seva inquietud i instà a “esforçar-se” per erradicar l’espoli d’argila. En qualsevol cas, Tòfol Mascaró creu que la implicació ha de ser col·lectiva, inclosos usuaris de les platges afectades, i demana que s’adverteixi de la perillositat de l’acció els infractors. “Potser fa vergonya o, avui dia, un poc de por, perquè no sabem la reacció de la persona avisada, tot i que és necessari detallar els motius per als quals està prohibit. No és un capritx”, apunta.

Despreniments de roques

L’impacte visual a la Cavalleria és notori, ja que s’hi veuen uns clots que poden esdevenir despreniments de roques. A base de microimpactes la zona s’ha convertit en una de les més amenaçades a l’illa per l’empremta humana. Una altra mesura que demana el GOB és un servei d’informació per a determinades setmanes de la temporada turística: “Creiem que seria dissuasiu”, i fins i tot s’ha posat damunt la taula la possibilitat de comercialitzar argila. “Es podria donar permís per vendre argila a la platja, però que sigui procedent de les empreses especialitzades, en cap cas de l’arenal. S’han de provar iniciatives imaginatives per deixar de degradar el principal reclam de l’illa”, assenyala.

Però els banys d’argila no són l’única amenaça que genera malestar a l’illa. La pandèmia del covid-19 ha amagat una problemàtica que a final de l’any 2019 impactà a la societat. Segons dades de l’entitat que té subscrit un conveni amb Aena per a la retirada d’objectes no permesos a l’equipatge, Mestral-Càritas, en vuit mesos s’havien confiscat 560 quilos de pedres, fòssils i arena.

El material confiscat és espoliat majoritàriament per turistes, amb l’objectiu d’endur-se un record. Es tracta d’objectes geològics sostrets d’àrees naturals d’interès i amb un elevat grau de protecció. Mestral-Càritas recull el material procedent de l’Aeroport de Menorca i el classifica per tipologies, i després, en col·laboració amb el Consell Insular, el retorna al seu medi natural.

Els records més habituals són arena de les principals platges verges, com Cala Macarella, Pregonda, la Vall i la Cavalleria, a més de roques i fòssils d’entorns naturals com Favàritx, la Cavalleria i Binigaus.