Bar Bodega Can Ros: més que un bar

Encara que Barcelona moltes vegades sucumbeix a les modes, és una ciutat que té cura de tresors que perduren en el temps. Amb cinquanta-dos anys, la Bodega Can Ros és més que un simple bar. És un lloc emblemàtic i atemporal, on el passat i el present es barregen en una germanor perfecta. Amb dècades d'història, aquest establiment ha vist passar generacions i ha après a adaptar-se als canvis sense perdre l'esperit fundacional que l'ha convertit en un lloc especial. Al capdavant del bar, una família dedicada i apassionada que ha convertit aquest petit local en un punt de referència per als veïns fidels i també per a visitants que venen de fora del barri de Gràcia.

Moltes coses han canviat des que la Maria Casas i el Joan Ros van decidir agafar el bar que hi havia al número 303 del carrer Roger de Flor de Barcelona l’any 1971. Amb el temps, i gràcies a l’empenta de l’Esteve Ros (el fill dels fundadors) i la Lilian (la seva dona), Can Ros va passar de ser un senzill celler que venia gel i vi a doll a transformar-se en un bar acollidor on la gent s'atura a fer una pausa, sigui per un cafè, un entrepà, una tapa o un dinar contundent. 

Ara és la tercera generació dels Ros qui porta el timó del local sense perdre la tradició que els va precedir. El Cristian (fill petit de l’Esteve i la Lilian) és el cap de sala, mentre que la cuina la dirigeixen la Carol (la dona del Cristian) i el Jordi (el germà gran de la família Ros). La cuina és un capítol a part en aquesta crònica. Amb l'amor pels plats casolans, Can Ros ha creat veritables joies culinàries, que evidentment mengem, com l'entrepà de mandonguilles o la truita de carxofes, que ressonen al cap de molts quan esmenten el nom del local. "La truita no té cap secret, ou i carxofa", ens diu rient el Cristian. Hi tenen la mà trencada: en fan mínim vuit al dia, però n'han arribat a cuinar setze diàries d'onze ous cadascuna. El Cristian sí que ens resol la incògnita de l'èxit de l'entrepà. "Per a les mandonguilles, sis quilos de carn de porc i sis quilos de carn de vedella. Ho barregem amb sal i pebre i les fem una a una i després xup-xup”. Tastem també fricandó; fideus a la cassola amb botifarra; salsitxes amb botifarra negra, bacó i xistorra; morro de porc fregit; carn de pintxo adobada i tripes de Can Ros. Per les postres dubtem entre un almax o mel i mató. Òbviament ens decantem per compartir, entre els tres, el formatge fresc més típic català. 

Ara Can Ros és un bar que va més enllà de les fronteres de Gràcia, amb una reputació que s'ha guanyat a pols, amb l'esforç i la passió de tres generacions. “La meva mare, la Lilian, ha criat sis fills, i el seu sacrifici és d’admirar. Per això veure el local cada dia ple és un orgull per a tots nosaltres”, ens comenta emocionat el Cristian. A casa dels Ros les hores s'esvaeixen entre converses i rialles animades dels clients, i brindis sincers. Aquí les presses no hi tenen cabuda, i els problemes s'esvaeixen. El local és testimoni de moltes històries i continuarà sent un lloc on la tradició i l'amistat continuaran retroalimentant-se en una unió inseparable, perquè a Can Ros el temps sembla aturar-se.