L'assalt al centre de Castelldefels: de baralla a atac racista sense descartar el delicte d’odi

Generalitat i Ajuntament discrepen en la descripció dels fets

La casa de colònies Cal Ganxo, que acollia temporalment els menors.
Pau Esparch
11/03/2019
2 min

BarcelonaEls Mossos d’Esquadra estan investigant l’assalt de dissabte i la concentració de diumenge al centre de menors de Castelldefels. De l’acció de dissabte, la policia considera que a les persones que van atacar la casa de colònies -algunes de les quals s’han identificat, com un jove de 20 anys- se’ls pot atribuir un delicte lleu per lesions i també per danys pels desperfectes causats a l’allotjament. Pel que fa a la mobilització de diumenge, els Mossos estan valorant la intencionalitat dels concentrats. Els agents, que ahir van prendre declaració a la directora del centre, els educadors i un menor que va resultar ferit dissabte, estan acabant d’elaborar l’atestat policial sobre els fets. En el cas de diumenge, no es descarta que a les persones que van assistir a la concentració -com a mínim se’n va identificar una vintena- se’ls pugui atribuir un delicte d’odi. Entre els lemes de la mobilització de diumenge hi va haver crits racistes.

Des de la Fiscalia de Delictes d’Odi van avançar dilluns que estan pendents de la investigació dels Mossos, tot i que la valoració de les administracions ja va divergir a l’hora de descriure els mateixos fets. El secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós (ERC), va ser contundent perquè va qualificar l’atac de “racista” i va deixar clar que el Govern, com va fer en el cas de l’home que va entrar amb un matxet en un centre de Canet de Mar, es personarà en la causa per protegir els menors. Amorós va afegir que els encaputxats de l’assalt de dissabte van tenir una “actitud agressiva” contra els treballadors i els menors. En canvi, l’alcaldessa de Castelldefels, Maria Miranda (PSC), va evitar qualificar de racista l’atac fins que s’hagi enllestit l’informe de la investigació dels Mossos. Miranda va parlar d’una “baralla entre grups de joves” per explicar els fets.

Augment de la islamofòbia

Les denúncies per discriminació ètnica, d’origen nacional o racial, es van incrementar un 24% entre el 2016 i el 2017, passant de 108 casos a 134. Pel que fa a les denúncies per discriminació religiosa, van créixer un 162% en el mateix període, de 13 a 34 casos. El fiscal responsable del servei de delictes d’odi a Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, va atribuir la pujada a la islamofòbia: “Arran dels atemptats del 17-A, els fets relatius a l’àmbit ètnic, d’origen nacional o racial i religiós han augmentat”, segons va recollir en la memòria. El delicte d’odi es pot arribar a castigar amb una pena d’un a quatre anys de presó i una multa de sis a dotze mesos.

Una de les últimes actuacions per racisme i discriminació religiosa de la Fiscalia de Delictes d’Odi ha sigut per les accions contra la mesquita del carrer Japó de Nou Barris. Mentre dura la investigació del cas, que encara està pendent de judici, un jutge de Barcelona ha prohibit al líder de la formació ultra Democracia Nacional i a sis simpatitzants més -a qui el fiscal va denunciar- acostar-se a menys de 300 metres de la mesquita per l’assetjament que havien fet al centre de culte.

stats