Bàrbara Picornell: “Pel que fa al racisme, estam molt pitjor ara que fa deu anys”

PalmaFa deu anys que es dedica a coordinar l’àrea de migració de Càritas Mallorca. Una part de la seva feina és passejar per les zones on es practica la venda ambulant per saber si la Policia ha posat multes o ha fet detencions. Bàrbara Picornell veu que hi ha menys tensió entre els venedors i la Policia que ara fa uns anys, però que la situació continua igual i que s’estan normalitzant els discursos racistes.

Quin sentit té multar els manters?

És un poc surrealista. No tenen dret a prestacions, però sí que podem recollir els seus doblers a l’hora de multar-los. D’on han de treure els doblers si no els donam cap oportunitat laboral? Però, d’altra banda, els reclamam una quantitat econòmica.

Es podria fer d’una altra manera?

S’està plantejant substituir les multes per formació. És una bona alternativa, ja que no tenen la possibilitat de fer feina fins tres anys després de l’arribada. Es preveu a la nova ordenança municipal de Palma, però no tenim constància que s’hagi duit a terme.

A l’estiu hi ha més detencions?

Sí, sens dubte. Divendres de la setmana passada i el dijous de l’anterior es varen detenir venedors.

I com va aquesta temporada?

Hi ha més tranquil·litat entre els venedors ambulants i la Policia enguany, i també durant l’any passat, que anteriorment. Fa quatre o cinc anys hi havia més persecució. També vuit anys enrere hi va haver un accident. Un al·lot que corria fugint de la Policia va ser atropellat per un cotxe. Llavors es varen començar a fer reunions amb l’Ajuntament i la Policia Local que han contribuït a l’entesa. Ens hem assegut des de fa cinc anys i va molt bé.

Qui fa feina en la venda ambulant?

En el 99,5% dels casos són senegalesos. Són persones joves que tenen capacitat física i intel·lectual per guanyar-se la vida i que han vingut per millorar la vida de les seves famílies. No tenen esperit per demanar ajudes. En realitat, cap d’ells vol practicar la venda ambulant. Ningú no vol viure tot el temps vigilant si ve la Policia.

Quant de temps pot passar fins que regularitzin la seva situació?

En el millor dels casos són tres anys. I això, lligat a tenir la possibilitat de tenir un contracte laboral d’un any, a les Balears és més complicat encara, perquè som la comunitat de la temporalitat. Ens passa que hi ha persones que volen contractar algú que fa venda ambulant i que fa un any que és aquí i no pot per la Llei d’estrangeria.

I no tenen accés a cap ajuda?

A partir dels tres anys podrien accedir a la renda garantida les famílies amb infants o les persones majors de 45 anys, però és com una cursa d’obstacles, perquè per cobrar subvencions necessites un compte bancari. Hem fet una ruta per acompanyar-los i cap banc no ha accedit a obrir un compte sense NIE (número d’identificació per a persones estrangeres que et dona permís per fer feina i a residència).

Hi ha avanços o retrocessos en la percepció social de les persones migrants?

Pel que fa al racisme, estam molt pitjor ara que fa deu anys. Em preocupa que aquest discurs es normalitzi. Ara hi ha gent que ho expressa amb total tranquil·litat a les xarxes socials i no passa res. I fins i tot líders polítics europeus i determinats partits legitimen que tothom pugui dir certes coses.

Què es pot fer per contrarestar-ho?

El problema és que és molt fàcil llançar al públic una mentida i requereix molt d’esforç desmuntar-la. Crec, al marge d’això, que hem de fer una esforç per provocar la trobada. Tot canvia quan coneixes algú que creus que és diferent de tu i veus que no ho és, que té els mateixos sentiments, idees i aspiracions de ser feliç que tu.