Un globus meteorològic llançat a Barcelona va arribar ahir fins a Mallorca

BarcelonaEl Meteocat va informar ahir a la tarda via Twitter que un dels globus meteorològics que es llancen diàriament a Barcelona havia arribat fins a Mallorca, un fet molt poc habitual. Els globus es llancen dos cops al dia des del terrat de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona amb la finalitat de determinar quines són les condicions de vent, pressió, humitat i temperatura que hi ha en altura, una informació indispensable per elaborar els models de previsió.

La nit de dimarts a dimecres el fort vent de nord-oest va fer que els sensors es desplacessin molt més de forma horitzontal que no vertical. El globus va petar quan havia superat els 20 quilòmetres d'altura, quan era molt a prop d'Alcúdia, a més de 180 quilòmetres del seu punt de llançament. El trajecte va durar una hora i 25 minuts, i quan el gobus va petar la temperatura a 20 quilòmetres d'altura era de -62º C.

Els anomenats radiosondatges es fan dos cops al dia sempre a la mateixa hora solar. A tot el món se'n llencen al voltant d'un miler a la vegada. Aquestes radiografies de l'atmosfera es fan amb un globus de làtex de grans dimensions inflat amb heli, com els globus que es compren habitualment a les fires. El fet que l'heli sigui un gas poc dens fa que tendeixi a enfilar-se a l'atmosfera. Del globus en penja una capsa de porexpan amb un seguit de sensors de temperatura, humitat, pressió i vent que permeten saber les condicions de l'atmosfera en diferents capes.

A mesura que el globus puja, la pressió de l'aire al seu voltant és cada cop més baixa, fet que provoca que es vagi inflant. Tot i que estan fets d'un material resistent com el làtex, els globus acaben petant. En general rebenten al voltant dels 20 quilòmetres d'altura. Quan això passa els sensors cauen, a vegades al mar, a vegades a terra ferma, depenent del vent. Si un dia caminant pel carrer o pel bosc us trobeu una capsa de porexpan amb el logo del Meteocat segurament haurà arribat allà per un d'aquests sondatges.

Per internet es poden trobar diversos exemples de llançaments com aquests en què, a part dels sensors, s'ha afegit a la capsa una càmera que permet observar el vol de primera mà. El vídeo que hi ha adjuntat al final d'aquesta peça ofereix unes vistes excepcionals de l'enlairament. A més a més, permet comprovar per què el cel és blau. A mesura que el globus s'enfila, l'atmosfera es va fent menys densa al seu voltant i el color del cel es va enfosquint. És el rebot de part de la llum del sol que ens arriba en les partícules que conformen l'atmosfera, el que fa que el cel sigui blau.