¿La fi de la barrera entre espècies? Trasplanten ronyons de porc a micos

BarcelonaSi es comparen amb els humans, els macacos serien les espècies més properes i els porcs tindrien els òrgans més similars en mida. No és casualitat, doncs, que investigadors d'una desena d'hospitals i universitats nord-americanes hagin triat aquests dos animals per fer un experiment que permeti validar els trasplantaments que es fan entre animals –els xenotrasplantaments–, per tal que, en un futur, hi hagi una "prometedora via de solució a l'escassetat mundial d'òrgans". En un estudi publicat aquest dimecres a Nature, els biòlegs han constatat que és viable trasplantar ronyons de porc que han estat modificats genèticament en el macaco cynomolgus. Per fer-ho, han "humanitzat" els òrgans dels garrins perquè els sistemes immunitaris dels micos no els rebutgin. I els resultats són optimistes: els primats sobreviuen fins a 758 dies amb els empelts.

"Es tracta d'un gran pas en el camp dels trasplantaments, ja que un dels problemes a què ens enfrontem és la supervivència a llarg termini de l'òrgan genèticament modificat al receptor", afirma Tatsuo Kawai, catedràtic de cirurgia de trasplantaments de la Facultat de Medicina de Harvard i cirurgià de l'Hospital General de Massachusetts. La Universitat de Cambridge i l'empresa biotecnològica de Boston EGenesis, especialitzada en l'estudi de trasplantaments porcins en humans, han aprofitat que els ronyons dels porcs són similars en forma i funcions als òrgans dels humans, si bé hi ha dos obstacles a superar per aconseguir implantar-los en humans: el rebuig i el risc de zoonosi, és a dir, de transmissió de virus d'animals a humans, del retrovirus porcí.

Investigacions anteriors ja havien identificat tres antígens dels porcs que són immediatament reconeguts per anticossos humans i, per tant, atacats pel sistema immunitari amb el resultat que l'òrgan acaba sent rebutjat per l'hoste. En aquest estudi han intentat esquivar aquests obstacles per tres vies: eliminant tres gens que codifiquen els antígens que provoquen el rebuig de l'empelt, desactivant els retrovirus innats del genoma porcí i afegint set gens humans que regulen els processos naturals que s'activen en aquest rebuig, com els d'inflamació i coagulació. Aquest últim pas és el que els investigadors anomenen "humanització" i és el que han constatat que confereix protecció contra el rebuig.

Set vegades més temps

Amb aquest còctel, els implants dels ronyons de porc modificats van sobreviure set vegades més en els macacos que els que no s'havien modificat (176 dies davant de 24), i quan ho van combinar amb tractament immunosupressor, la supervivència va ser superior als dos anys, de 758 dies. Les anàlisis in vitro van demostrar que les cèl·lules editades de ronyó porcí modulaven la inflamació d'una manera similar a les cèl·lules humanes, cosa que suggereix que les cèl·lules editades van adquirir un alt nivell de compatibilitat immunitària amb les de les persones.

L'avaluació de biomarcadors de la funció renal als primats també va revelar que un sol ronyó trasplantat proporcionava prou filtració de metabòlits per compensar la manca de dos ronyons nadius. "Amb aquest estudi fem un progrés notable en l'edició del genoma porcí per minimitzar el rebuig, millorar la compatibilitat del receptor i abordar el risc de transmissió viral. Preveiem que els resultats dels trasplantaments en humans seran encara més favorables, ja que aquests òrgans editats genèticament són més compatibles amb els humans", ha afegit Kawai.