El barri del Consolat de Mar, el més gentrificat de Palma

Palma“Pot algú imaginar una societat a escala autènticament humana que demana el sacrifici del descans, el son i la tranquil·litat de centenars de veïns perquè altres milers ocupin sorollosament carrers i places per pur plaer i interès privat durant la nit?”, es demanava l’expresident del Congrés dels Diputats i advocat Fèlix Pons. Amb aquestes paraules ho va plasmar en les al·legacions que presentà davant el Tribunal Suprem quan defensava els veïns de la Llotja que s’enfrontaren amb l’Ajuntament pels horaris de tancament dels locals d’oci de la zona, el febrer del 1997. És un interrogant que divendres va tornar a formular el secretari de Palma XXI, Jaume Garau, quan presentava els resultats del darrer estudi de camp de l’entitat, i que situa el barri que envolta la seu presidencial del Govern, la Llotja, com el més gentrificat de Palma.

Si a principi del segle XX era un dels districtes més poblats pels mariners i la burgesia locals, avui és un dels més saturats d’estrangers i turistes, sovint d’un poder adquisitiu més elevat que el dels residents. Així ho demostren algunes dades que va exposar Garau de la mà de Carlota Cabeza, la responsable del treball de camp de l’Observatori de Gentrificació de Palma XXI. Explicaren, per exemple, que un terç dels residents han hagut d’abandonar la Llotja durant els darrers 30 anys, mentre que la població estrangera s’hi ha multiplicat per sis. Segons l’ Informe sobre la gentrificació al barri de la Llotja, el barri tenia el 1993 només un 6,5% de població estrangera -procedent, sobretot, de França, l’Argentina, el Marroc i el Regne Unit-, mentre que en l’actualitat la proporció ja arriba al 34%.

L’habitatge, el principal maldecap

L’entitat, a més, va explicar que ha detectat fins a 3.000 ofertes il·legals de lloguer turístic al centre històric de la ciutat, 94 de les quals se situen a la Llotja. Al barri també hi han trobat unes 300 places disponibles dins l’oferta turística reglada, que suposen, segons l’informe, prop d’un 10% de les places hoteleres de Palma: una xifra que dobla el límit establert pel Consell de Mallorca de 25 places per hectàrea. A banda del lloguer turístic, la compra de l’habitatge també s’ha convertit en un dels pitjors maldecaps per als veïns del barri del Consolat de Mar. L’estudi reflecteix l’augment de la compra de pisos per part d’estrangers, sobretot a la Zona d’Especial Protecció, on un pis de 120 metres quadrats ja costa de mitjana quasi 700.000 euros. A més a més, l’estudi detecta un “flux intens de compravenda” de pisos en poc temps, allò que els autors de l’informe interpreten com “la compra d’immobles no per viure-hi, sinó per fer-hi negoci”. El lloguer de llarga durada tampoc en surt ben parat, segons el diagnòstic de Palma XXI: més de la meitat dels pisos de manco de 75 metres quadrats costen entre 800 i 1.200 euros mensuals.

Terrasses a tort i a dret

L’estudi compta a la Llotja 184 activitats comercials que es desenvolupen en plantes baixes, el 34% de les quals estan dedicades a la restauració. En temporada baixa, Palma XXI va comptar fins a 24 terrasses concentrades entre la plaça de la Llotja, la Drassana i l’avinguda Antoni Maura. “Algunes d’aquestes terrasses ocupen tota l’avinguda i coincideixen amb una Zona d’Especial Protecció”, va explicar Cabeza, que també va incidir en l’escassetat d’aparcaments per als residents i la substitució de bars i botigues de souvenirs per les botigues de primera necessitat. “La Llotja va camí de morir d’èxit”, va alertar Garau. Per tots aquests motius, Palma XXI reclama un “equilibri” i proposa l’elaboració d’un pla especial municipal que ajudi a mantenir els comerços tradicionals o ajudes econòmiques perquè els joves hi puguin quedar.

Un 39% dels ciutadans de les Balears creu que convé regular el lloguer turístic

L’estacionalitat de l’activitat turística (85%) continua sent la principal debilitat detectada pels ciutadans de les Balears. Ocupa la segona posició l’excessiva ocupació del territori (80%), segons reflecteix el darrer informe de la Fundació Gadeso, que també valora la percepció social al voltant del lloguer turístic: només un 30% dels ciutadans creu que és una demanda real, mentre que el 35% opina que contribueix a augmentar els preus dels lloguers de llarga durada. L’opinió més estesa, això sí, és que cal millorar la regulació del sector (39%).

Tot i la millora de les condicions laborals introduïdes en el conveni d’hoteleria vigent, els ciutadans, en conjunt, no mostren una visió optimista davant la desestacionalització. Per contra, segons Gadeso, es manté la percepció d’excessiva dependència del turisme amb relació a l’any passat, amb un 68%, i, en canvi, creix la preocupació per la baixa qualitat de la feina.

Segons l’estudi, es redueix la percepció que l’activitat turística genera llocs de feina i no s’adverteixen millores: només un 6% dels ciutadans de les Balears reconeixen la creació de feina com el resultat de l’activitat turística, mentre que el 91% qualifica aquest element de “regular”. L’informe també reflecteix que per la majoria de la població els salaris continuen suposant un problema.

Amb referència als creuers, l’opinió majoritària és que convé regular-los i limitar-ne el nombre (39%), mentre que un 35% considera que són perjudicials per l’arribada sobtada d’una gran quantitat de gent, sense oblidar la contaminació que generen aquestes naus.

L’informe també constata que per l’empresariat turístic la temporada arriba carregada d’incertesa. Una percepció que s’ha fet extensiva a la ciutadania, un 56% de la qual té dubtes sobre la rendibilitat social d’aquest estiu respecte del de l’any passat.