Bars i botigues que vetllen per la gent gran del barri

CiutadellaMés de 15.000 persones viuen totes soles a les Balears. La majoria són dones de més de 65 anys que cada vegada més perden el suport social dels carrers i barris on viuen. Aquest fet, a més, incrementa la percepció subjectiva de solitud de la nostra gent gran, una tendència que, segons augura el geògraf menorquí Ferran Dídac Lluch, augmentarà en anys venidors. Si ara hi ha 9.370 persones de més de 65 anys que pateixen moments de forta solitud, el 2037, d’aquí a una dotzena d’anys, en seran 24.685, quasi tres vegades més. I la patiran el doble de dones que d’homes.

Millor tota sola que al geriàtric: “Tothom està sempre pendent de la meva finestra”

Dídac ha posat xifra al “fort increment a curt termini de les llars unipersonals” que s’espera a les Balears, on la major longevitat femenina (l’esperança de vida de les dones és quasi quatre anys més elevada) juga en contra seva. “Seran –diu el geògraf– dones grans amb menys fills i amb una xarxa familiar molt més reduïda que no al segle XX, per la qual cosa es poden aguditzar els problemes de solitud”. De fet, Liberto Macías i Marga Vives van incloure una projecció de futur en el darrer Anuari de l’Envelliment que situa l’esperança de vida mitjana l’any 2071 molt per sobre de l’actual. Els homes de les Illes viuran 87 anys i les dones, 91.

La realitat és prou clara. El 16,4% de les persones de més de 65 anys viuen totes soles i el percentatge arriba al 23,7% en el cas de la gent gran que supera els 80. Les residències no donen a l’abast per poder fer front a les llistes d’espera i els grans de cada vegada es resisteixen més a abandonar ca seva. Això fa que l’Administració miri de reforçar el Servei d’Atenció a Domicili (SAD) i que s’hagi anat dotant la gent gran de mecanismes per poder alertar a temps si pateixen cap emergència.

Més llista d’espera que places geriàtriques

Menorca té, en proporció, la població més envellida de les Balears. Prop de 18.000 persones superen els 65 anys, però d’aquestes només 672 ocupen una plaça geriàtrica. La llista d’espera sobrepassa fins i tot la capacitat dels nous centres que són de camí. Es Castell i es Migjorn Gran disposaran l’any que ve del seu primer geriàtric, actualment en construcció; Maó n’estrenarà el tercer i Ciutadella promou l’ampliació de la seva residència. Però les més de 300 places que es crearan són poques en comparació amb les 700 persones grans que esperen el seu torn per tenir un lloc garantit als geriàtrics o centres de dia de l’illa.

I tant que importen

La pandèmia posà en alerta els serveis socials municipals, que van impulsar diferents iniciatives per combatre l’aïllament forçat de la gent gran. A Ciutadella, per exemple, el 2021 es posà en marxa el servei Aprop per detectar i ajudar persones grans que viuen en soledat involuntària o pateixen situacions de risc i vulnerabilitat que en perjudiquen els hàbits i la qualitat de vida. Superat el covid, però, l’atenció hi continua posada. La regidora de Benestar Social, Núria Pons, assegura que té 23 treballadores familiars atenent cada dia unes 140 persones, mentre espera que el Consell de Menorca doni llum verda a la seva petició per poder reforçar el servei a domicili.

Els serveis socials de Maó també n’estan pendents. L’octubre passat l’Ajuntament creà una xarxa de comerços de proximitat amb l’objectiu que puguin vetlar per la gent gran que forma part de la seva clientela i avisar en cas que detectin qualsevol anomalia.

La llista de telèfons del bar Infanta de Maó

Tretze establiments es van adherir tot d’una a la iniciativa municipal, que ha anat creixent amb el temps. El darrer a afegir-s’hi és el bar Infanta, però els seus responsables ja fa molta estona, “prop de 40 anys”, que es dediquen igualment a estar a l’aguait dels seus veïns. “Sempre ho hem fet”, diu Pepi, qui regenta el bar juntament amb el seu marit, Paco. “Ho veim com una cosa tan comuna, tan de barriada, que ens ha sortit sempre de dins. És un a més a més de la nostra feina”, comenta.

“Un dia –explica Pepi– ens vam adonar que un senyor ja gran, d’uns 90 anys, que sempre ve a les 7 del matí no havia passat encara pel bar i tot d’una vam avisar la seva filla. En tenim el telèfon i d’altres clients i vam fer bé d’avisar-la. Resulta que va anar a ca seva i va trobar son pare que havia caigut del llit durant la matinada i no es podia aixecar”.

Els veïns i clients fixos del bar Infanta ja es coneixen tant que –diu Pepi– “n’hi ha que ens avisen si l’endemà no podran passar pel bar perquè tenen una analítica o se’n van amb el seu fill. És graciós, ens avisen perquè no passem pena per ells”. La comunió és tan gran que “encara n’hi ha que duen el pa de ca seva per menjar-se’l al bar amb el cafè. Nosaltres els ho deixam fer sense problema. Hi ha un ambient molt familiar, com ha de ser. Som un bar de barriada”.

Paco i Pepi també hi posen de part seva. “Ens n’adonam si algú un dia no ha obert la finestra de la casa o els seus fills ens venen a avisar si estan malalts. Ara mateix tenim una senyora refredada que ha enviat els fills a cercar el cafè. Per sort, la majoria de la gent que viu tota sola que coneixem està ben cuidada. Tenen els fills visitant-los cada dia”, diuen.

Així i tot, els propietaris de l’Infanta són conscients que la seva preocupació pels clients és una excepció i que aquest contacte de proximitat “s’ha perdut molt. La gent gran es va morint i qui comença a residir a les seves cases ja té una altra manera de viure. Per això ens hem afegit a la xarxa de l’Ajuntament, és una bona idea”.

L’exemple de Maó ha arrelat també a la resta d’illa, on el Consell posà en marxa a principi d’any un programa en el mateix sentit amb el nom de Radars. El projecte cerca la col·laboració entre institucions, entitats, comerços i veïns per crear una xarxa de barri que pugui vigilar els comportaments de la gent gran. Es tracta que farmacèutics, perruquers i botiguers avisin si detecten algun canvi significatiu entre la gent gran de la seva clientela.

La Creu Roja i la fundació Amancio Ortega també han posat de part seva i han repartit 71 assistents virtuals de veu a Menorca per facilitar que altres tantes persones grans que resideixen a illa puguin combatre la soledat no desitjada. Aquests artefactes els ajuden a recordar les medicines que s’han de prendre, les receptes que han de fer i les revisions que tenen pendents, entre d’altres. També els entretenen amb jocs cognitius.