El batle de Capdepera a Marlaska: Calvo "se'n va riure" de fer una investigació per l'agressió a dos municipals

PalmaEl batle de Capdepera, Rafel Fernández, ha enviat aquest dimarts una carta al Ministeri de l'Interior adreçada a Fernando Grande-Marlaska, per demanar que obri una investigació per l'agressió a dos policies locals del 2 d'abril a Cala Rajada i l'actuació de la Guàrdia Civil en relació amb aquests fets. En el document, Fernández critica que l'Ajuntament de Capdepera va demanar abans aquesta investigació a la delegada del govern espanyol a les Illes Balears, Aina Calvo, però que "se'n va riure de petició, per trobar-la absurda".

Això va ser dimecres passat, quan membres de l'Ajuntament de Capdepera –el batle, el cap de Policia Local i la regidora de Seguretat Ciutadana– es van reunir amb Calvo i el coronel en cap de la Guàrdia Civil de Balears, el qual "es va reafirmar en la seva versió dels fets". Aquesta versió, segons explica Fernández a la seva carta, "no coincideix en absolut amb el que van viure els agents de la Policia de Capdepera i el consistori".

El batle de Capdepera recorda a la missiva com van ocórrer els fets i les irregularitats que l'Ajuntament ha denunciat des d'aleshores amb relació a la investigació que va fer la Guàrdia Civil. Després de l'agressió, –que va provocar lesions als agents que "avui dia encara no han sanat", i que els fa romandre "de baixa laboral"–, una unitat de Policia Local i una de Guàrdia Civil van arribar al lloc on va ocórrer els fets. Aleshores, "i donada la superioritat numèrica dels atacants, no van poder detenir els agressors".

Davant això, "la Guàrdia Civil d'Artà es va fer càrrec de la instrucció de les corresponents diligències", fet que va impedir a la Policia Local fer les detencions, explica Fernández. No obstant això, no va ser fins al 5 d'abril que els "agressors es van presentar voluntàriament" a la comandància de la Guàrdia Civil. Així, afegeix el batle, "es considera que la seva compareixença es va dilatar molt en el temps, atès que en cap moment anterior van ser detinguts, sinó que l'entrega va ser voluntària". Posteriorment, "els van posar a disposició judicial per celebrar un judici ràpid, per un possible delicte lleu", la qual cosa qualifica de "peculiar, si ens atenem a les imatges enregistrades in situ al lloc dels fets en el moment que van ocórrer".

Faltes greus i molt greus

El batle insinua que "els fets descrits podrien ser constitutius de faltes disciplinàries per part del Cos de la Guàrdia Civil". En referència a això, recorda que l'article 7 de la Llei Orgànica 12/2007 tipifica com a faltes molt greus "la falta de col·laboració manifesta amb els altres membres de les forces i cossos de Seguretat, quan resulti perjudicat greument el servei o se'n derivin conseqüències greus per a la seguretat ciutadana". I, com a falta greu, "la manca de col·laboració manifesta amb altres membres de les Forces i Cossos de Seguretat". A banda d'això, assenyala a la carta que "tenen potestat per sancionar els membres de la Guàrdia Civil el Ministeri de Defensa i el director general de la Policia i de la Guàrdia Civil", segons l'article 24 de la mateixa llei, i per aquest motiu sol·licita que elaborin un informe per esclarir els fets. En cas "d'observar-se irregularitats", reclama també que es determinin "els responsables" i que, si cal, "es faci un procediment sancionador".