Quan el batxillerat no s’enfoca a les PAU

BarcelonaLa conselleria i el ministeri d’Educació ultimen canvis en el batxillerat, una etapa condicionada per la selectivitat tot i que el 30% dels alumnes no la fan. Hi ha centres que ja han trencat cotilles.

A l’assignatura de robòtica que ha fet durant el batxillerat, la Marlene ha après programació i s’hi ha entuasiasmat: “M’agrada veure els resultats immediats del que estic estudiant i de la feina que faig”, explica. A les acaballes de segon de batxillerat, té clar quin camí seguirà: “He decidit fer un cicle superior d’administració de sistemes informàtics en xarxa i potser després anar a la universitat i fer enginyeria de sistemes”, relata. Ho ha triat, en bona part, gràcies al batxillerat “enriquit” que ha cursat a l’Escola del Treball de Barcelona, que permet als estudiants cursar matèries pràctiques de formació professional durant el batxillerat. 

“Fins ara el nostre batxillerat era com un bolet”, admet José Luis Duran, el director de l’Escola del Treball, un centre amb uns 96 grups de formació professional i 6 de batxillerat. Tot i estudiar al centre de formació professional més gran d’Espanya, els alumnes de batxillerat “vivien d’esquenes” a la FP. Van posar fil a l’agulla: “Hem creat aquesta modalitat, amb matèries competencials i pràctiques al batxillerat, perquè els alumnes puguin triar si anar a la universitat o fer FP en igualtat de condicions”, explica Duran. I el primer que cal, diu, és que els estudiants “coneguin” quines opcions tenen. 

Des de fa tres cursos, els estudiants de batxillerat tenen la llibertat de triar matèries específiques “amb continguts vinculats als cicles formatius”. En altres instituts aquesta opció s’anomena batxillerat professionalitzador i està pensada per a estudiants que volen fer el batxillerat però no anar a la universitat. Duran matisa, però, que a l’Escola del Treball ho veuen una mica diferent: “No volem que triïn FP perquè sí, ni que renunciïn a fer la selectivitat. Simplement volem que escullin què fer amb igualtat de condicions”, insisteix el director. De fet, aquest curs la meitat dels alumnes que han acabat segon han fet les proves d’accés a la universitat (PAU) i l’altra meitat no les han fetes perquè faran cicles formatius. 

Batxillerat per projectes

Un batxillerat que no sigui només per preparar la selectivitat és el que també buscaven a l’escola Fedac de Manresa. “No ens funcionava: teníem 32 alumnes patint per una cosa que es diu PAU”, apunta Modest Jou, director general de la fundació d’aquest grup educatiu. Fa dos anys van decidir capgirar el batxillerat i convertir-ho en una etapa oberta i flexible “per adaptar-se a les necessitats dels alumnes”. Treballen per projectes i per competències (la lingüística engloba català i castellà, a ciència i natura toquen història i filosofia i a Fedart fan història de l’art i digitoplàstica, per exemple) i pràcticament no fan exàmens –n’han fet cinc o sis en tot el curs–. El Marc i la Clara són dos dels alumnes que fan aquest bat-pro: “Hem estudiat què era el nazisme i el feixisme a partir de la pel·lícula La ola. Com a la pel·li, també vam crear un grup feixista amb la seva ideologia i vam treballar els discursos en públic i l’entonació. A la classe següent vam desmuntar tot aquest missatge, aprofitant una entrevista de Jordi Évole a un exnazi”. 

Els estudiants practiquen els models d’exàmens de la selectivitat només quan tenen clar que s’hi volen presentar. “Per molt que vagin a la universitat i facin les PAU, no volem renunciar a la metodologia d’aprenentatge per projectes que tenim a la resta d’etapes”, argumenta Maria Josep Arévalo, coordinadora de batxillerat de l’escola. Un model, però, que a vegades crea incomprensió. “Quan explicava que faig el batxillerat per projectes em deien que és de segona categoria, però penso que és una opció igual de vàlida”, diu el Marc. S’hi va apuntar perquè, així com tenia “molt clar” que no volia fer les PAU, no sabia a quin grau mitjà apuntar-se quan va acabar l’ESO. El batxillerat professionalitzador li va semblar la millor opció. Una via que ara Fedac vol desplegar a la resta d’escoles.

Després d’un 4t d’ESO molt dur a nivell emocional, amb problemes d’ansietat i depressió, la Paula va començar primer de batxillerat científic a l’institut Ramon Turró de Malgrat de Mar. Tot i que pensava que podria suportar-ho, la muntanya se li va fer enorme: “Vaig dir als meus pares que ho volia deixar perquè no podia més. No és que el contingut fos molt difícil, sinó que la càrrega emocional era massa gran per a mi”. Quan ja tenia coll avall abandonar, la Paula va fer un cop de cap i va demanar fer el batxillerat en tres anys i no en dos, com és habitual. No vol dir que repeteixi curs, sinó que fa menys hores de classe “per anar més tranquil·la i en calma” i es traurà els dos cursos en tres anys. “M’ha anat molt bé”, explica. 

Evitar l’abandonament

El seu institut és un dels pocs centres que, des de fa només dos cursos, apliquen aquest model. L’any que ve, doncs, es graduaran els primers estudiants que el van començar amb l’objectiu de carregar menys els alumnes que ho necessitessin pel seu ritme d’aprenentatge. “Si no els haguéssim ofert aquesta possibilitat crec que haurien abandonat els estudis”, afirma Jaume Carles, director de l’institut Ramon Turró. Des d’aquest punt de vista, diu, fer el batxillerat en tres anys “sí que val la pena”. 

En aquest centre del Maresme havien detectat que a primer de batxillerat tenien una taxa d’abandonament d’un 4 o 5% per sobre la mitjana catalana. “Amb el departament, vam veure que una de les opcions per abordar aquesta problemàtica era allargar una mica el batxillerat per donar flexibilitat als alumnes”, apunta el director. Així, els cinc alumnes de l’institut que, com la Paula, fan aquesta opció tenen 20 hores setmanals de classe, en lloc de les 30 hores lectives habituals. “No fem un horari específic per a ells, sinó que tenen buits a l’horari –poden anar a la biblioteca i tenen accés a ordinadors– o si no pleguen abans”, resumeix Carles. 

Orientació a l’institut

La feina de l’institut no només és de planificació, sinó que també hi ha un component clau d’orientació. “A 4t d’ESO intentem ser molt sincers amb els alumnes: veient l’avaluació, les notes, les dificultats i els seus interessos professionals els assessorem sobre què poden fer”, comenta el director del centre. A alguns se’ls aconsella no fer batxillerat i optar per un cicle de grau mitjà, a d’altres se’ls recomana fer el batxillerat, però sempre sabent que aquests dos anys “no només condueixen als estudis universitaris”. “El batxillerat està bé com està, però els estudiants i les famílies han de veure que no només serveix per anar a la universitat, sinó que hi ha estudis de grau superior amb molta sortida. Hem de ser conscients que la formació professional és una via molt bona per accedir al món laboral”, afirma Carles. Un canvi de mirada que ha convençut la Paula: “Crec que jo no portaria bé el ritme de la universitat. Estic fent el batxillerat, però no sé si acabaré fent la selectivitat, perquè després vull fer un cicle superior d’alguna cosa relacionada amb animals”.

A l’institut Jaume I de Salou van detectar que hi havia alumnes que es despenjaven del sistema educatiu en algun moment. Quan acabaven l’ESO, amb 16 o 17 anys, alguns deixaven els estudis perquè no es veien amb cor de fer batxillerat i se sentien perduts entre tanta oferta de formació professional. D’altres tenien clar fer formació professional, però els calia començar per un grau mitjà o bé aprovar una prova d’accés als graus superiors que no es pot fer fins als 19 anys. “Perdíem molts estudiants dels 17 als 19 anys”, apunta Paco Gaya, el cap del departament d’ensenyaments esportius d’aquest centre, on, a més, la meitat dels que començaven un grau mitjà no seguien estudiant després.

Calia actuar. “Vam fer una proposta perquè no volíem perdre aquests alumnes que es quedaven en un llimb”, diu Gaya: en tres anys, a l’institut Jaume I els estudiants poden fer el batxillerat i un cicle de grau mitjà de salvament i socorrisme o vela. El que fan s’anomena 3x2 perquè en tres anys els alumnes es poden treure dues titulacions. Així, quan acaben el segon any tenen primer de batxillerat i un cicle mitjà, i el tercer any poden triar si fer segon de batxillerat (i si volen, anar a la universitat) o bé preparar-se per les proves d’accés a un grau superior. A banda de l’itinerari esportiu, hi ha instituts que fan el cicle en arts plàstiques i disseny. Sigui quina sigui l’especialitat, segons Gaya aquesta modalitat pot anar bé als alumnes que quan acaben l’ESO “encara tenen una certa immaduresa per fer el batxillerat pur i dur” i que els agrada “combinar matèries de batxillerat i esport”.

Un dels alumnes del 3x2 és l’Izan. “Hi ha alumnes que fer batxillerat els causa molt estrès. A mi m’ha anat bé perquè tinc més temps per treure-m’ho i per agafar els hàbits d’estudi”, comenta, i diu que està “menys angoixat i més motivat” que altres companys que fan el batxillerat tradicional. “M’agrada poder fer a la vegada esport i estudi”, sentencia. I, malgrat que encara fa primer, ja pensa en la selectivitat, que si tot va bé farà en dos anys: “Em fa una mica de por, però tinc més temps de preparar-me”. 

“No estem oficialment creats”

Gaya celebra que a poc a poc més centres flexibilitzin el batxillerat, però demana al departament d’Educació que reconegui formalment aquesta modalitat per poder ampliar places amb garanties. “No estem oficialment creats com un nou batxillerat, així que els alumnes que fan 3x2 estan ocupant ara places del batxillerat ordinari”, explica. 

Uns alumnes, per cert, que han respost a la creació d’aquesta nova via: el primer curs van començar a fer-la 5 estudiants, el segon any les inscripcions es van doblar i van ser 10 (entre ells, l’Izan), i per al curs que ve preveuen 15 alumnes. “Hem notat un canvi molt gran en la motivació dels alumnes”, afirma Gaya, que apunta també que l’atenció individualitzada juga a favor dels estudiants. “En un batxillerat ordinari probablement haurien fet suspensos i alguns haurien abandonat, però ara els estem retenint”, diu. Els cinc que van començar fa dos cursos ja tenen la titulació esportiva, i ara tres d'ells acabaran segon de batxillerat i dos es prepararan per entrar a un grau superior.