Bauzá amnistia els infractors
El govern presidit per José Ramón Bauzá, del Partit Popular, ha legislat per amnistiar les infraccions urbanístiques. De la seva corda, el conseller Gabriel Company ha promogut lleis i decrets que legalitzen parcel·lacions i tota mena de construccions disseminades, que envaeixen la ruralia i els espais naturals. Aquests són els artífexs de tancaments, nous vials i asfaltats de foravila, explotació de pous de vena sense control, esteses elèctriques, abocaments d’aigües residuals a fosses sèptiques i tota mena d’usos urbans il·legals i inapropiats del camp. Segons càlculs cartogràfics del 2006, només a Mallorca hi havia 226.590 edificacions aïllades que es poden usar com a habitatges, devers 50.000 de les quals es calcula que són il·legals. Amb la política urbanística popularista de Bauzá i Company es dóna benzina a aquesta “pigota” de casetes i mansions que desfiguren el paisatge, expulsen l’agricultura i la ramaderia, l’enjardinen i esquiten de piscines, per al lloguer turístic, amb malbaratament d’aigua i negocis al marge de la legalitat. Aquesta urbanització difusa i il·legal de foravila transforma el sistema urbà, social i ambiental, convertint les Balears en illes-ciutat.
L’any 2008 el Consell de Mallorca, governat pel Pacte de Progrés, decidí crear l’Agència de protecció de la legalitat urbanística i territorial de Mallorca. Menorca té un Consorci supramunicipal amb funcions equivalents, mentre que Eivissa no en té, malgrat ser on més dispersió urbana difusa de cases i xalets hi ha. La competència insular i no municipal facilita la independència dels procediments d’inspecció, denúncia, obertura d’expedients d’infracció i, si escau, demolició d’obres il·legals. Els criteris d’inspecció d’ofici de l’Agència mallorquina vigilen amb especial cura foravila i en particular els terrenys protegits per la Llei d’Espais Naturals (ANEI i ARIP). L’any 2014, per exemple, l’Agència va fer 318 actes d’inspecció, obrí 28 expedients sancionadors que sumaren 1,5 milions d’euros i acordà 18 expedients de demolició. Sis municipis tenen delegades les competència a l’Agència per aplicar la disciplina amb més rigor i independència dels infractors: Campanet, Puigpunyent, Marratxí, Algaida, Son Servera i Montuïri. Valldemossa s’ha donat de baixa de l’Agència recentment. Hi té a veure la recaptació de les multes per infracció urbanística; a més a més si s’apliquen com una “legalització” encoberta, amb la renúncia a obrir expedients de demolició.
Fer els ulls grossos i multar infraccions urbanístiques, per legalitzar-les sense promoure’n l’esbucament, és un negoci per a les hisendes municipals i per a la collita de vots clientelars. Qui sí que compleix la norma n’és el principal agreujat, en comparar-se amb la impunitat dels infractors. A més de deixar en ridícul l’ordenació del territori, que es rebaixa a ser una mascarada dúctil per encobrir l’enriquiment d’uns pocs delinqüents i perpetuar al poder pusil·lànimes, sicaris i corruptes.
