La benedicció als homosexuals alimenta la 'guerra' al Vaticà
El pas endavant fet per l'Església encén els ànims del sector conservador
RomaL'obertura de l'Església catòlica a beneir les parelles homosexuals no és només una reforma històrica que segueix la ruta iniciada pel papa Francesc després de la seva elecció fa deu anys, sinó que també alimenta el malestar entre el sector més conservador de l'Església. Una guerra a la qual es va referir explícitament el pontífex durant l'audiència a tots els membres de la cúria romana durant el tradicional intercanvi de salutacions nadalenques: "Seixanta anys després del Concili, seguim debatent sobre la divisió entre «progressistes» i «conservadors», mentre la diferència central és entre «enamorats» i «acostumats»", va sentenciar.
Amb un document publicat la setmana passada per la Congregació de la Doctrina de la Fe (CDF), l'organisme gairebé ministerial que s'encarrega de custodiar la doctrina catòlica, el Papa va autoritzar que els sacerdots puguin donar "benediccions de parelles en situacions irregulars i de parelles del mateix sexe", cosa que afecta tant les parelles homosexuals com les que estan formades per divorciats que s'hagin tornat a casar. Aquesta és una altra de les reclamacions de sectors progressistes de l'Església. El document deixa clar, però, que aquestes benediccions no podran ser equiparades mai amb la institució d'un matrimoni –que es continua definint com "la unió exclusiva, estable i indissoluble entre un home i una dona, naturalment oberta a engendrar fills"–, ni impliquen un canvi en la doctrina.
Tot i els matisos, es tracta d'una revolució inesperada a dins de l'Església, que arriba just després que la mateixa Congregació de la Doctrina de la Fe, dirigida aleshores pel cardenal espanyol Luis Ladaria Ferrer, defensés el 2021 que les benediccions de les unions de persones del mateix sexe són "il·lícites". Gairebé tres anys després d'aquell revés per a la comunitat catòlica LGTBI, que tantes esperances havia posat en el papa, la CDF –ara liderada pel cardenal argentí Víctor Manuel Fernández– ha justificat el gir explicant que no es tracta d’una modificació de la institució del matrimoni, sinó d'una ampliació del concepte de la benedicció. De fet, aquestes s’han de donar durant una peregrinació o una entrevista amb un capellà o en una pregària, però mai poden tenir la forma d’un casament ni la parella poden vestir de nuvis. En l’Església del papa Francesc, doncs, aquesta benedicció equival a un acte d’inclusió, consol i atenció a déu.
Una minoria que fa soroll
El pas endavant fet per l'Església ha encès encara més els ànims del sector conservador. La crítica més ferotge fins ara ha arribat del cardenal alemany Gerhard Ludwig Müller, exprefecte de la Congregació de la Doctrina de la Fe, a qui el papa Francesc va substituir precisament el 2017 per Ladaria Ferrer i que des d'aleshores és l'enemic número 1 del pontífex. Müller no només considera "blasfemes les benediccions a les parelles gais", sinó que assegura que es tracta, a més, d'una decisió autoritària contrària a la sinodalitat que practica Francesc.
I Müller no està sol. Uns dies abans de la inauguració de l'últim sínode celebrat al Vaticà, a l'octubre, que va reflexionar sobre les dones i els homosexuals a l'Església, cinc cardenals emèrits conservadors van organitzar un antisínode. A més, van enviar una carta al Papa en la qual advertien que "la benedicció de les parelles homosexuals pot crear confusió, no només fent que semblin anàlogues al matrimoni, sinó perquè els actes homosexuals serien presentats com un bé". Al capdavant hi havia el cardenal nord-americà Raymond Burke, ja jubilat, a qui un mes després el pontífex va deixar sense sou i sense l'apartament de 400 metres quadrats que ocupava al Vaticà per entendre que estava utilitzant aquests recursos contra l'Església.
El document final de l'assemblea de bisbes va preferir passar de puntetes per aquesta qüestió i es va limitar a donar suport als catòlics homosexuals que optessin per la castedat. Això no obstant, el text aprovat aquesta setmana pel Papa és la millor resposta als desafiaments interns de l'ala conservadora, una minoria dins de la cúria que cada vegada aconsegueix fer més soroll.
