Benet XVI creu que l'origen dels abusos sexuals és en la revolució del Maig del 68

RomaBenet XVI trenca el seu silenci i analitza, en un article, l'escàndol de la pederàstia clerical. El papa emèrit sosté que la pedofília neix de la "davallada moral" viscuda després de la revolució del Maig del '68 i denuncia que l'Església va protegir els religiosos culpables de cometre abusos sexuals davant les seves víctimes per un "garantisme" excessiu.

En el document de divuit pàgines 'L'Església i l'escàndol dels abusos sexuals', publicat originalment a la revista alemanya 'Klerusblatt' i reproduït pel 'Corriere della Sera' a Itàlia, Benet XVI reflexiona sobre la dissolució de la "moralitat" cristiana a partir de la dècada dels 70 que, segons ell, va influir en la crisi dels abusos sexuals a menors. "Els estàndards vinculants fins llavors respecte a la sexualitat es van enfonsar completament" i es van imposar noves normes com "la llibertat sexual total". "La pedofília també es va diagnosticar com a permesa i convenient", apunta. Segons Joseph Ratzinger, fins i tot "en diversos seminaris es van establir grups homosexuals que actuaven més o menys obertament, de manera que van canviar significativament el clima que s'hi vivia".

A la segona meitat dels anys 80 la qüestió de la pederàstia clerical es va tornar d'actualitat, especialment als Estats Units, i va portar a una reflexió del dret canònic i a l'aplicació de condemnes al clergat, sosté el pontífex. En aquests anys "s'havien de garantir sobretot els drets dels acusats. I això fins al punt d'excloure de fet una condemna. El seu dret a la defensa es va estendre de tal manera que les condemnes van ser gairebé impossibles", denuncia en un insòlit document publicat després de la històrica cimera sobre la pederàstia clerical celebrada al febrer al Vaticà.

L'Església es va adonar que els crims dels seus membres "perjudicaven la fe". Joan Pau II va decidir llavors atorgar la competència per investigar aquests casos a la Congregació per a la Doctrina de la Fe, el dicasteri vaticà que llavors dirigia Ratzinger mateix. Això va fer possible condemnar a la màxima pena als religiosos culpables d'abusos: l'expulsió de l'estat clerical.

A punt de fer 92 anys, Benet XVI explica que la publicació de les seves reflexions arriba després d'haver contactat amb el secretari d'estat vaticà, Pietro Parolin, i amb el papa Francesc, a qui va agrair la seva feina per mostrar "la llum de Déu".