Benito Almirante: "Estem pitjor que a tot Espanya amb tres o quatre setmanes de gestió pròpia"

Barcelona"Estic detectant que estem entrant en situació de pànic i, en realitat, la situació és infinitament millor que als mesos de març i d’abril". És el missatge optimista des del punt de vista sanitari de Benito Almirante, cap del Servei de Malalties Infeccioses a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona, que veu com la incapacitat per comunicar bé que té el Govern, i en especial el departament de Salut, està dificultant la lluita contra la pandèmia.

I Almirante, en una entrevista amb Antoni Bassas, a banda d'assegurar que les mesures per fer front al covid estan arribant uns dies tard, posa un exemple clar dels problemes que té el Govern per fer arribar el missatge clar a la població: les aparicions públiques de la consellera Alba Vergés, que no s'entenen en comparació a com explica els fets Fernando Simón, el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries del govern espanyol. "Si aquesta transparència no està ben estructurada i ben dirigida, la població el que té és una confusió total i intenta fer les seves consideracions a partir d’una informació que no és capaç d’assimilar", assenyala el facultatiu, que considera que això passa entre altres motius per l'absència d'un director de Salut Pública.

Per això, el cap de malalties infeccioses de la Vall d'Hebron demana "autocrítica": "Hem passat del fet que a Catalunya hi hauria menys morts si ho haguéssim gestionat a estar, en aquest moment, en la pitjor de les condicions de tot Espanya amb només tres o quatre setmanes de gestió pròpia".

Virus menys mortal

Tot i que el marge de millora de l'administració catalana és molt gran, Almirante s'aferra al fet que el virus no està sent tan mortífer com a la primera onada. "La malaltia no és tan greu", sentencia, i posa d'exemple la situació al seu centre hospitalari, on durant les últimes quatre setmanes no han tingut morts lligades al covid-19 i tenen 10 persones a l'UCI. "En la fase més àlgida del problema vam arribar a tenir set-centes cinquanta persones ingressades i va haver-hi dies en què, malauradament, teníem fins a trenta persones que morien a l’hospital", diu per comparar la situació actual amb la que es va viure a la primavera. A més, considera que "la gent més vulnerable està més protegida" que abans –i és la més conscienciada– i aplaudeix les mesures que està duent a terme el Govern a les residències per aturar els contagis.

Així, Almirante s'atreveix a dir que "seria francament difícil" que es repetís "una situació com la del mes de març", ja que podrà haver-hi "molts casos, més casos que els que tenim ara, però la repercussió clínica sobre les persones seria francament difícil que fos la mateixa".

Anticipar-se i ser àgils

Però, tot i el seu optimisme, Almirante no nega les dificultats que hi ha per lluitar contra el coronavirus. "Si no vas una passa per davant, el virus es posa a quilòmetres per davant teu, i quan nosaltres no som capaços de detectar un problema, la solució després és molt més difícil d'aplicar, perquè el virus se’ns ha avançat de manera impressionant". És el que va passar al Segrià i també a l'Hospitalet de Llobregat. Les mesures del Govern van arribar tard, segons Almirante, i en el cas del Baix Segrià va ser per incapacitat de detectar o interpretar el que havia passat uns dies abans a Osca, una zona limítrof amb unes condicions sociolaborals similars, immersa també en la campanya de la fruita.

De fet, segons Amirante, "les condicions deficients d’habitabilitat comporten més risc", un fet que s'ha donat tant al Segrià com a l'Hospitalet de Llobregat. "A part de posar-hi mesures sanitàries i mesures que puguin comportar que el brot no s’escampi, també hi hem de posar mesures socials que serveixin perquè aquestes condicions és puguin resoldre", ha detallat abans de concloure: "És molt més fàcil parlar de les xifres de l’epidèmia que no pas de les condicions socials que fan que apareguin aquestes situacions tan greus de malalties infeccioses".

La calor redueix la transmissió

Almirante té clar que la "reactivació de les activitats socials", sobretot les "grupals", ha fet que pugin el nombre de casos "de manera important" en certs punts del territori. "Això és conseqüència de la represa de l'activitat social, bàsicament grupal, no de l'activitat social individual", ha explicat el metge de la Vall d'Hebron, que continua mantenint que la calor "ajuda que la transmissió sigui més petita". "La temperatura segur que té una influència en positiu per reduir molt la transmissibilitat", ha sentenciat.

Una de les mesures més importants per evitar la transmissió hauria de ser "intentar reduir l’activitat social de moltes persones en espais tancats, bàsicament, durant temps perllongat", com casaments o festes que es facin a l'interior d'un local. Unes mesures que s'haurien d'haver pres fa uns dies i no ara: "Hem arribat una mica tard. Això hauria sigut, potser, important fa vuit o deu dies, quan vam començar a veure que aquesta situació s’estava produint. Ara és probable que ja comenci a haver-hi la transmissió que nosaltres anomenem intrafamiliar, és a dir, que persones que han estat en aquesta hipotètica reunió fa deu dies o dotze dies, ara, quan tornen a casa seva es trobaran amb els seus pares, o amb els seus avis, o amb els seus parents, i és en aquest entorn familiar on es pot produir ara mateix la transmissió".

Si el nombre de contagis segueix creixent durant les següents setmanes serà inevitable fer un confinament de la població, però Almirante creu que hi ha "eines suficients" per controlar "la disseminació de la malaltia" i evitar-ho. Cal, però, detectar ràpidament tots els casos i fer una "recerca activa de tots els contactes": en els primers dos o tres dies s'han de localitzar els contactes i fer que es confinin. L'altra eina, segons el metge, poder fer confinaments quirúrgics, si cal de blocs o barris, i no de ciutats i àrees geogràfiques grans. Un fet que requereix per a la població "un altíssim nivell de corresponsabilitat".

Finalment, Almirante ha dit que hi haurà vacuna per lluitar contra el covid-19 però "segurament" no n'hi haurà "per a tothom". "Si en alguna cosa la globalització pot ser beneficiosa és per atacar la pandèmia de manera global", ha conclòs.