Els betlems pendents

PalmaCom tot avui en dia, la imatgeria nadalenca també s’ha polaritzat políticament, i un dels elements que ho han acusat més han estat els betlems, o naixements, o pessebres, que totes són maneres d’anomenar, en llengua catalana, una mateixa cosa. Això és, les recreacions amb figures –d’artesania, generalment, tot i que també poden ser vivents– de l’escena del naixement de Jesucrist. Una escena prou coneguda: un estable, o uns sestadors, o una cova, on es refugien (“refugiats” seria la paraula exacta, perquè fugen de la persecució d’Herodes, que va ordenar matar tots els infants de manco de dos anys de Betlem, tal com explica l’Evangeli de Mateu) un home vell i una dona jove i el seu fill de pocs dies, acompanyats d’un bou i una mula que els donen una mica d’escalf. Aquests són els protagonistes, i després hi ha un seguit de personatges importants, que també s’espera que hi siguin: els Reis d’Orient, l’estel que els guia (en efecte, l’estel també és un personatge: quin mal hi ha?), els pastorets amb alguns dels seus animals, etc. A Catalunya, lleials a la tirada escatològica de les seves tradicions, hi afegeixen la figura del caganer, que és un pastor que s’asseu per fer les seves feines en terra. Li solen posar una barretina al cap (perquè és català, clar) i d’uns anys cap aquí hi ha qui dona als caganers les fesomies de personatges famosos de la política, la televisió, etc.

Parlant de política, dèiem que el betlem també ha estat víctima de la pandèmia de polarització que assola Occident. Com tot allò que es polaritza, el betlem ho ha fet absurdament: la dreta, com més dura millor, se’l fa seu, mentre que una part de l’esquerra el rebutja perquè l’associen amb els abusos de poder de l’Església catòlica. És un bon exemple de com la dreta s’apropia totes les banderes que pot, i ho fa fàcilment perquè l’esquerra les va cedint gratuïtament.

El betlem no és com l’enllumenat de Nadal, una explosió de tonteria canalitzada per la xarxa elèctrica, amb un consegüent impacte ambiental i econòmic que sí que és mereixedor de crítica o, com a mínim, reconsideració. Però el betlem, com tants d’altres elements de les festes de Nadal o de Pasqua, pertany a l’àmbit de la cultura popular i tradicional. És un element destacat del patrimoni cultural, amb un destacat valor històric i artístic, i per tant també social.

El betlem de la Sang

A Mallorca tenim betlems de gran importància, com el de la Sang, d’origen napolità (Nàpols va ser i és bressol de la millor artesania de Nadal) i format per un conjunt de vint-i-tres peces datades l’any 1480. Hi ha qui afirma que és el betlem més antic d’Espanya, i segurament dir això els omple la boca, però aquesta és una qüestió secundària. El que és substantiu és que el betlem de la Sang no es pot visitar de l’any 2014 ençà, quan el Consell de Mallorca, que n’és propietari, va anunciar que procedia a fer-ne les obres de restauració. Deu anys i diversos governs després, les figures del betlem de la Sang –com les que podem veure a la imatge que il·lustra aquest article– segueixen dins un magatzem, esperant a ser restaurades. El passat mes d’octubre l’actual consellera de Cultura, Antònia Roca, va anunciar l’inici de l’obra de restauració de la capella on s’ubica el betlem de la Sang. Una vegada apuntalat aquest espai, hauria d’arribar el torn de les figures, que segons la llegenda van arribar a Mallorca com a exvot oferit pel capità d’un vaixell que es va salvar de naufragar davant el port de Palma gràcies als llums que va veure des de la capella de la Verge de les Neus, del convent de Jesús. Allà va dur el naixement, però la Desamortització va fer que acabàs instal·lat a l’Hospital General, a l’església de la Sang.

Sí que podem visitar el betlem de les Caputxines, una altra meravella –aquesta del segle XVIII– que cada any s’obre al públic al monestir de la Puríssima Concepció, al carrer de les Caputxines de Palma. La seva història tampoc és senzilla, però podem dir que, gràcies a la bona feina i la tenacitat de dos historiadors de l’art, Jaume Llabrés i Aina Pascual, una vegada més enguany tenim ocasió de gaudir d’aquestes peces magnífiques (són diversos betlems en una sola exposició) del nostre patrimoni. Apreciar els betlems no és “de dretes”, i menysprear-los no és “d’esquerres”, o és ser-ho d’una forma ridícula i sense sentit. Facem coses que tinguin sentit, no deixem cap betlem pendent.