Què bevien els nostres padrins al bar quan eren joves?

PalmaUs heu aturat mai a pensar què bevien els nostres padrins o què beu encara avui la gent més gran? De ben segur que no els veuràs demanar un rom amb Coca-Cola al bar, com sí que pot ser faria ara el seu net. És evident que, des de fa uns anys, han canviat els tipus de begudes alcohòliques, i fins i tot els gustos i els hàbits de consum.

De la mateixa manera que ha passat amb altres àmbits, com ara la indumentària, el llenguatge o l'alimentació, les begudes alcohòliques també han viscut un cert procés de canvi provocat per la globalització i l'arribada del turisme. Avui, els joves no necessiten anar a un bar per beure. De fet, gairebé no hi van. Abans, no es bevia a cap altre lloc que no fos dins el bar (com a molt a casa), i molt manco es feia botellada pel carrer. Les begudes tampoc no es combinaven amb refrescs com la Coca-Cola, la taronjada o el Red Bull, perquè no n'hi havia. L'única mescla que s'emprava era el sifó –amb el palo o el vi–, i la llimonada casolana per al gin Xoriguer.

Anita Canals duu, juntament amb el seu germà, més de 30 anys al capdavant de Ca s'Espardenyer, a Bunyola. Ella ha vist com han canviat els gustos i els hàbits dels joves d'ara i els d'un temps. "Abans ningú feia cerveses, i ara seria impensable no tenir-ne", diu. Anys enrere, se servia molt de conyac i molta cassalla. Ara, en canvi, el que més venem amb diferència és la cervesa. El conyac i la cassalla s'han de tenir per a clients més grans".

En només 20 anys, gairebé s'ha triplicat el nombre de barrils i botelles de cervesa que venen en aquest mític bar de Bunyola que va obrir fa quasi 40 anys. De fet, Anita diu que els homes tenien per costum aturar-se al bar abans d'anar a fer feina, i normalment, es diferenciava entre els qui demanaven el cafè amb conyac i els qui preferien la cassalla. A més, afegeix que n'hi havia alguns que eren més partidaris de les herbes, però el que més se servia amb diferència era el conyac (Terry, Magno, 103, Soberano, Torres 10 o Suau, entre d'altres) i la cassalla, normalment de Tres Caires o Dos Perellons. Alguns feien el que es coneixia com a palometa, una mescla d'aigua amb cassalla que es bevia com a refrigeri abans d'anar a fer feina al camp.

La propietària també explica que els qui venien de la Península preferien mesclar el cafè amb l'anís i no tant amb cassalla, que és més seca. Els caps de setmana o el migdia, la gent prenia palo amb sifó com a aperitiu, com ara el vermut, que va arribar una mica més tard. Ara, en canvi, el palo no té sortida i només el demanen ocasionalment les persones d'una certa edat. Pel que fa als combinats, Canals diu que abans les copes sempre se servien en tassons de tub, "i ara ningú en vol, d'aquests, tothom vol copes grosses".

Per la seva banda, el director comercial de la distribuïdora Can Xisco Ordinas, Alfredo Lamata, coincideix també amb aquest canvi de tendència d'hàbits i de gustos. Ara el que més es ven són destil·lats com ara el rom, el vodka o la ginebra per mesclar amb refresc, el que es coneix popularment com a 'combinat'; a més, el vi també te molta demanda. De fet, Lamata diu que el seu consum ha pujat d'una manera extraordinària i tenen sortida moltes varietats, cosa que abans no passava.

En general, Alfredo assegura que, avui dia, un restaurador està gairebé obligat a tenir una gran varietat de tots els tipus de begudes alcohòliques. Abans era impensable. Ell mateix, que tenia un bar fa quasi 30 anys, només oferia quatre tipus de ginebra. Actualment, n'has de tenir mínim una desena per satisfer la demanda dels clients.

En general, s'evidencia clarament un canvi de tendència pel que fa als costums que es tenien d'anar als bars i quin tipus de beures es prenien. Ara, el jovent es decanta més per destil·lats que es mesclen amb begudes ensucrades, segurament per rebaixar el gust de l'alcohol i potenciar la gasosa amb sucre que estan avesats a prendre. Una altra novetat són les cremes que es prenen com a xarrups. Lamata diu que cada vegada són més les marques que aposten per innovar amb cremes de tequila, maduixa, meló o vainilla. Una moda que precisament respon a a la preferència per alcohols i gustos més suaus que aquells als quals estaven avesats els nostres padrins.