Biden se suma als piquets de vaguistes de l'automoció nord-americana

BarcelonaEl president dels Estats Units, Joe Biden, s'ha convertit aquest dimarts en el primer cap d'estat d'aquest país a sumar-se a un piquet de vaguistes. Biden s'ha desplaçat a Detroit –a l'estat de Michigan i considerada la capital nord-americana de l'automoció–, on ha donat suport públicament als treballadors aturats des del 15 de setembre.

Amb un megàfon, gorra i roba informal, Biden s'ha dirigit als vaguistes: "Heu fet un munt de sacrificis. Ara a ells [les empreses fabricants de cotxes] els està anant increïblement bé i a vosaltres també us hi hauria d'anar", ha dit entre l'ovació dels assistents.

El president ha presumit sovint de ser el més favorable als sindicats de tots els que han ocupat la Casa Blanca al llarg de la història. De fet, el viatge de Biden fins a Michigan s'ha produït el mateix dia que el seu predecessor, el republicà Donald Trump, també s'ha desplaçat a l'estat, saltant-se així el debat entre precandidats del seu partit.

Biden s'ha desplaçat a Detroit convidat pel president del sindicat United Auto Workers (UAW), Shawn Fain. Fain va arribar al capdavant de l'organització sindical fa pocs mesos i ha aconseguit organitzar una aturada que va començar en tres factories. El president havia mostrat esperances que les negociacions entre les empreses de la indústria automobilística –un dels pilars econòmics dels EUA– i els representants dels treballadors arribarien a bon port en poc temps, alhora que reclamava una retribució "justa" per als empleats de les multinacionals.

Vaga àmplia

Ara bé, a causa de la manca d'avenços, l'UAW va ampliar la setmana passada la vaga a 38 centres de producció més dels anomenats Tres Grans de Detroit: General Motor, Stellantis –empresa matriu de Peugeot, Chrysler, Fiat i Citroën, entre d'altres– i Ford. Els vaguistes reclamen un increment salarial del 40% distribuït en els pròxims quatre anys, l'eliminació de les diferències salarials entre els treballadors de diferents plantes de les mateixes empreses, la millora de les mesures de seguretat laboral a les fàbriques i la recuperació de les ajudes que van tenir els empleats de l'automoció nord-americana fins al 2009 per compensar les pujades del cost de la vida.