Binisolar, la primera comunitat energètica de les Balears, comença a rodar

PalmaMentre la proposta de zonificació per a energies renovables de Mallorca espera en un calaix i els promotors de grans parcs fotovoltaics presenten les seves propostes a través de les declaracions de projecte industrial estratègic, altres maneres de fer les coses, més petites, més properes, es van obrint camí. Una d'elles és la de Binisolar, la primera instal·lació d'autoproducció fotovoltaica compartida de les Illes Balears impulsada i promoguda per una trentena de socis a través d'una cooperativa sense ànim de lucre. Fa pocs dies es va posar en marxa el comptador de generació per part d'Endesa, de manera que la instal·lació fotovoltaica, instal·lada damunt d'una nau del polígon de Binissalem, ja està en funcionament i amb una capacitat de producció de 52 kW, per atendre les necessitats dels associats. En aquest cas, la instal·lació de les plaques ha estat a càrrec de Som Serveis Energètics.

Guillem Solivelles, president de la cooperativa, afirma que tot i que encara queden alguns socis per connectar, "ja es pot dir que ha començat a rodar". La cosa va tan bé que ja estan treballant amb una ampliació. "Des d'aquí podem arribar pràcticament a tot el poble i ja hi ha hagut veïns que ens han dit que si ampliam s'hi apuntaran".

Binissalem serà l'únic municipi a acollir aquesta iniciativa per poc temps perquè ja està ben avançat el conveni amb Prodis a Pollença. "Tenen una teulada al mig del poble. Ja hem signat el conveni i l'Ajuntament no ens ha posat entrebancs". Si tot va segons el previst, podrien tenir la instal·lació feta el mes de gener.

Per al president de la cooperativa, "l'Administració hauria de tenir en compte quan es tracta d'organitzacions sense ànim de lucre i donar més marge. No podem fer-nos càrrec del que suposa instal·lar una teulada i tornar la cessió en només quatre anys perquè no tenim temps de recuperar la inversió. Nosaltres necessitam almenys 25 anys".

Altres models energètics són possibles

Margalida Ramis, portaveu del grup ecologista GOB, explica que el cas de Binisolar és el d'un model energètic descentralitzat que demostra que hi ha altres maneres de gestionar que contribueixen a una transició energètica sostenible.

Un altre cas dins aquesta línia, explica Ramis, és el de Deià. Aquest municipi ha fet una feina d'estudi per establir quina energia consumeix el poble, quin percentatge es pot fixar com a objectiu a cobrir des del punt de vista d'abastiment energètic i quina superfície és necessària per aconseguir-ho. "Han vist que no els basten els terrats dels edificis públics i que s'han de cercar altres alternatives com comunitats energètiques amb participació de tota la població i de l'Administració. Si cada municipi o mancomunitat fes això seria un altre plantejament, tothom seria productor de l'energia que necessita igual que els grans centres de consum, com les zones turístiques o els hospitals".

Un sistema participatiu i democràtic

Les comunitats energètiques són organitzacions ciutadanes, de petites i mitjanes empreses o administracions locals per decidir com produir, gestionar i utilitzar l'energia amb l'objectiu de beneficiar-se'n col·lectivament. Es passa d'un model energètic centralitzat i unidireccional com l'actual i basat en l'ús de combustibles fòssils a una organització molt més descentralitzada i bidireccional, en la qual els consumidors també poden ser productors.