PalmaEl degà del Col·legi Oficial d'Enginyers de Forests d'Espanya, Eduardo Rojas, té molt clar que continuar basant el consum energètic en el petroli, el gas i els minerals té data de caducitat. "Ens hem de passar a altres recursos; en lloc d'esperar que s'acabin, abordem el problema", reclama durant una conversa amb l'ARA Balears. Això, a parer seu, passa imprescindiblement per la bioeconomia, que implica produir energia i productes a través de materials d'origen natural i biològic, i la fusta és un element clau per impulsar el canvi que proposa.
Rojas planteja combinar les tecnologies més punteres amb la producció de biomassa, l'energia que es fa a partir de la crema de residus orgànics com la fusta, però també del fems que generen els animals de granja. Són materials que pel seu origen natural retenen una energia química que es pot aprofitar cremant-los en plantes de tractament que la converteixen en un gas que serveix per generar electricitat. "La biomassa té el gran avantatge de ser regulable", explica, perquè, malgrat no ser especialment eficient com a font d'energia elèctrica, pot cobrir els moments en els quals l'energia fotovoltaica i eòlica no produeixen suficient, com sovint passa a la nit.
De fet, la creació de calderes de biomassa públiques repartides pels municipis de la serra de Tramuntana permetria alimentar energèticament escoles i altres edificis. Aquesta és una idea que va defensar en aquest diari el tècnic del Servei de Gestió Forestal de la Conselleria de Medi Ambient, Joan Santana, com a proposta per reutilitzar la llenya produïda pels temporals i la gestió dels boscos. En la mateixa línia, Rojas pensa que fent una gestió adequada dels boscos de Mallorca i, a partir de la biomassa, es podria arribar a suplir la demanda per encalentir les cases, com a mínim, de les zones rurals de l'illa. "Continua sent la reina de les energies renovables, sobretot a l'Àfrica, tot i que aquí no rep l'atenció suficient", assegura el degà. Al món rural francès, però, sí que s'usa més respecte d'altres països de l'entorn com Espanya, apunta. Enginyer forestal per la Universitat de Freiburg (Alemanya) i doctor enginyer forestal per la Universitat Politècnica de Madrid, Rojas va impartir divendres passat una conferència organitzada per l'entitat Tramuntana XXI a la Fundació Sa Nostra de Palma.
Pisos de quaranta plantes fets de fusta
Dins del concepte de la bioeconomia, la bioconstrucció "és una revolució que ja està en marxa", afirma Eduardo Rojas, que assegura que en alguns països ja s'estan fent pisos de quaranta plantes amb fusta. "Són més lleugers, elàstics i aguanten millor el foc", diu, perquè l'estructura es tracta de manera que és ignífuga. Substituir la fusta com a material de construcció permet evitar consumir formigó, ferro, alumini i altres materials finits que tenen una important petjada de carboni. La fusta, a més, reté emissions de CO2 perquè usant-la com a material s'evita que la fusta dels troncs dels arbres que es gestionen es podreixi, moment en el qual alliberen a l'atmosfera el carboni que retenen de manera natural.
Rojas valora positivament que l'Institut Balear de l'Habitatge de les Illes Balears (Ibavi) estigui apostant per la bioconstrucció. L'ús de materials naturals de baix impacte ambiental, com ara la ceràmica cuita amb energia renovable, la terra, la pedra i el marès, preferiblement de quilòmetre zero, són la base constructiva dels habitatges públics que es fan ara a les Illes. "No hem de menysprear aquests recursos, i els hem de tornar a utilitzar", considera el degà, que comenta que està previst que els fons europeus també serveixin per desenvolupar a la Península indústries basades en l'ús de materials naturals.