El Bisbat accepta la resolució del monestir de Santa Isabel i es dona un termini "per analitzar els passos jurídics a seguir"
L'Audiència va ratificar aquest dimarts la decisió del Jutjat que reconeixia les monges com a propietàries de l'edificació
PalmaEl Bisbat de Mallorca, després que l'Audiència de les Balears hagi desestimat el seu recurs per la propietat del monestir de Santa Isabel, ha dit que acatarà la resolució dictada i, mentrestant, es dona "un termini per analitzar els passos jurídics a seguir". El Bisbat s'ha pronunciat així aquest dimecres, segons ha recollit Europa Press, després que dimarts l'Audiència confirmàs la decisió del jutjat que reconeixia les monges com a propietàries de l'edificació.
El Bisbat va apel·lar contra aquella sentència, que ara ha revisat la Secció Quarta de l'Audiència Provincial. El litigi inclou tres finques ubicades al carrer de la Porta del Mar de Palma: dos habitatges de 96 i 99 metres quadrats i l'església i el convent, amb una superfície construïda de 6.418 metres quadrats. El jutjat va declarar que la congregació és la propietària d'aquests tres immobles "per haver adquirit el seu domini mitjançant la possessió immemorial, durant el transcurs de més de 30 anys, pública, pacífica i ininterrompuda".
En un recurs contra aquesta sentència, el Bisbat va insistir en el fet que era el propietari de les tres finques del monestir de Santa Isabel, perquè en virtut d'una llei de 1980 va adquirir el domini de tots els monestirs de l'illa desamortitzats que encara no s'havien venut, inclòs aquest. Posteriorment, els béns varen ser confiscats per l'Estat el 1933.
A més, assenyalava que la congregació no disposa d'un títol de propietat "vigent, vàlid i eficaç", i que des de 1885, les monges mai no haurien posseït el monestir com a propietàries sinó que l'haurien ocupat per mera tolerància del Bisbat.
L'Audiència no va acollir els seus arguments i va declarar que les propietàries dels tres béns immobles abans de les desamortitzacions eren les Jerònimes. Així mateix, incideix en el fet que, amb la Llei 1860, la recuperació de la propietat es produïa "a favor de qui, abans de la desamortització, n'havia estat el propietari", i en el cas del monestir de Santa Isabel de Palma, "a les propietàries en qüestió els varen ser 'tornats' els béns que en el seu dia varen ser objecte de desamortització i que no varen arribar a ser alienats per l'Estat".
Rebutja de la mateixa manera l'argument d'una possessió tolerada pel Bisbat d'acord amb la "nombrosa documentació" que ha aportat la congregació. La sentència no és ferma, ja que pot recórrer-se davant el Tribunal Suprem.