Entre amics

Blanca Llum Vidal: “M’agraden les amistats que fas d’adult perquè t’obliguen a treure’t prejudicis de sobre”

Va conèixer la seva amiga Laia Bergadà a l’escola bressol dels seus fills, a Vallvidrera, sense saber que vivien a tan sols uns carrers de distància

Blanca Llum Vidal (esquerra) i Laia Bergadà (dreta) durant unes vacances d’estiu.
Selena Soro
28/07/2019
2 min

BarcelonaBlanca Llum Vidal va conèixer la seva amiga Laia Bergadà a l’escola bressol dels seus fills, a Vallvidrera, sense saber que vivien a tan sols uns carrers de distància. Mentre esperaven els nens sempre xerraven una estona, i aviat van intercanviar els números de mòbil. Sense que cap de les dues ho hagués vist a venir, Vidal i Bergadà van començar a tenir converses molt llargues per WhatsApp. “Gairebé podria dir-se que eren cartes”, recorda la poeta.

“Sobretot eren converses sobre política. Va ser molt curiós, perquè quan ens vèiem teníem molt bon rotllo, i per WhatsApp no era que topéssim, però de vegades ens sulfuràvem molt. Les discrepàncies no eren radicals, però a nivell de política institucional i matisos topàvem molt. Recordo pensar: «Ens estem enfadant i tampoc no ens coneixem tant. Ens estem discutint i no sé si tenim tanta confiança». Però crec que la discussió ens va acabar unint, i al final vam aconseguir un nivell d’intimitat que em va semblar molt xulo”.

D’aquelles primeres converses ja en fa cinc anys, i des d’aleshores ja fa temps que la relació ha crescut fora de les pantalles. Han viatjat juntes amb les famílies a Mallorca, han sortit a fer excursions a la muntanya i han compartit estones de teatre, cinema o cerveses. I, esclar, també lectures i opinions, de vegades semblants i de vegades no tant. “De la Laia m’agrada molt que li agrada pensar molt les coses, li dona molt valor al dubte, i té un tipus d’intel·ligència que a mi m’encanta, molt clara i molt poc arrogant, potser perquè ve del món de la filosofia”, diu la poeta.

D’una amistat, Vidal en valora sobretot “el respecte en un sentit profund”. “El respecte en el sentit que amb els amics podem ser clars i sincers, però també hem de tenir molt present que som adults i que no hem d’interferir en la llibertat de l’altre. Podem pensar, dir i opinar, però sense esclafar l’altre”, reflexiona. Per a ella, fer amics implica també el repte de “treure’s prejudicis de sobre”. “No trec valors a les amistats de tota la vida, però m’agraden les amistats que fas d’adult perquè t’obliguen a treure’t prejudicis. Hi poden haver diferències en moltes coses, però que sigui possible trobar un espai per compartir i debatre m’encanta”.

De petita, a Vidal ja li agradava, això d’estar envoltada d’amics. “Era molt d’amics, del millor amic i de la millor amiga. Amb el temps la necessitat canvia, no és que els amics deixin de ser necessaris, però els ritmes són diferents. Hi ha amics que no veig cada mes, però això no determina la profunditat de l’amistat, al contrari”, conclou.

stats