"Jo com un bocadill" o "me fa mal la rodill": els riscos per al nivell de català dels alumnes de les Balears

PalmaEl nivell i la presència del català a les escoles d'arreu de les Balears continua a la baixa. Actualment, amb el model del Decret de mínims, s'exigeix que el 50% de les classes siguin en català, com a mínim. Malgrat aquesta normativa, els centres educatius es troben amb un alumnat que en poques ocasions acaba Primària amb un nivell adequat de català: "Tenim infants que diuen frases com 'Jo com un bocadill' o 'me fa mal la rodill' i això malgrat que duen escolaritzats aquí molts d'anys", lamenta el director del CEIP Es Molinar, Biel Artigues.

Artigues assenyala que l'alumnat d'aquesta barriada de Palma (Es Molinar) "té un nivell molt baix de català oral, i un poc millor en l'escrit". Un problema afegit és que, els pocs infants catalanoparlants que té el centre (una trentena de 400), per adaptació a l'entorn, "es tornen castellanoparlants". És per aquesta raó, entre d'altres, que l'escola treballa en la modificació del pla lingüístic "per fer més feina en la comprensió del català".

En aquest context lingüístic, el curs que ve la Conselleria d'Educació implantarà l'elecció de llengua al primer ensenyament (fins a segon de Primària) i un pla pilot lingüístic a la resta d'etapes educatives. En aquest darrer s'hi podran acollir els centres educatius que ho acordin. En total, i només per un trimestre, Educació destinarà 20 milions d'euros a ambdues mesures. Ara bé, la Conselleria encara no ha precisat en què invertirà concretament aquests doblers. Vox, mentrestant, ha fet 666 preguntes escrites al Parlament en què demana a Educació el llistat de les línies que hi ha a totes les etapes educatives d'un centre concret, siguin escoles, instituts o escoles d'adults, amb l'objectiu de saber on serà més factible aplicar el pla de segregació lingüística. La Conselleria, de moment, encara no ha respost, però els centres educatius tenen clar que aplicar aquest projecte "és inviable".

Eivissa i la costa de Mallorca, punts negres per al català

Actualment, les escoles es troben amb un alumnat que en poques ocasions acaba Primària amb el nivell de català pertinent. La situació és preocupant als centres de la zona de Calvià, on el català també té una presència mínima, que només s'aguanta millor al CEIP Ses Quarterades (Calvià vila). En canvi, a Santa Ponça, Son Ferrer, El Toro o Palmanova, entre d'altres zones, la situació de la llengua pròpia dins les escoles recula any rere, vinculada també a l'arribada de nouvinguts. A la Platja de Palma, la situació és semblant

Sobre aquesta realitat, el director del CEIP Jaume I de Palmanova, aporta dades contundents: "Tenim un 82% de castellanoparlants, un 1% de catalanoparlants i la resta idiomes estrangers, prop del 17%". Així mateix, assenyala que aquest curs els està sorprenent el volum d'arribada de nouvinguts. En relació amb el nivell lingüístic dels alumnes, tampoc aporta dades positives per al català: "Es constata una manca generalitzada de vocabulari en qualsevol llengua des de fa temps". Ara bé, en el cas del català, la situació es veu accentuada pel fet que és la llengua amb menys presència i, per tant, la que els alumnes tenen menys per mà.

Poca implicació dels docents

La salut del català a les escoles d'Eivissa és encara pitjor i, en aquest cas, la implicació dels docents hi té a veure: "Passa arreu dels centres. Hi ha un determinat perfil de professor que no empra el català amb els alumnes", va assenyalar un docent de Primària de l'illa a l'ARA Balears, que ha estat director d'un centre durant molts d'anys. De fet, aquest és un problema que s'ha plasmat en "moltes de les reunions de l'Associació Professional de Docents d'Eivissa". En aquestes, molts dels associats reflecteixen aquesta problemàtica, "que continua a l'alça", va dir.

Una altra docent, en aquest cas d'institut, va explicar que a Eivissa, també, "hi ha molta catalanofòbia, a més de la concepció que el català és una llengua pagesa i inútil". Un altre dels problemes detectats és amb l'alumnat adult. "En alguns casos, no són gens receptius amb el català". Ara bé, enguany, a l'institut d'Eivissa on fa feina, ha trobat un projecte lingüístic més compromès amb el català. Una altra professional va exposa també una realitat contundent: "Hi ha molta gent nouvinguda, però hi ha un problema afegit: hi ha molts alumnes eivissencs que odien la llengua pròpia".