Les bodes, batejos i comunions queden sense feligresos: "Ara ens cohesiona el consum"

PalmaLa celebració de bodes, batejos i comunions per l’església s’ha reduït dràsticament en els últims cinc anys a les Balears. Cap dels tres sagraments se salva de la desafecció ciutadana, amb caigudes que, en alguns casos, superen el 50%. A Mallorca, els batejos religiosos han passat de 3.787 el 2018 a tot just 1.775 el 2023, la qual cosa suposa un descens del 53%, segons dades aportades pel Bisbat. El comportament de les comunions és similar, amb un descens del 48%: enfront de les 3.494 celebrades el 2018, només 1.800 nins van rebre aquest sagrament el 2023. Quant als matrimonis, s’han reduït un terç, de 772 a 511. Per contra, només les confirmacions pugen un 15% i passen de 462 a 532 en l’últim lustre.

El comportament és similar a la resta de les Illes, encara que és Mallorca la que ofereix unes xifres més descoratjadores per a l’Església. Menorca perd un 30% dels batejos en els últims cinc anys (de 262 a 185); un 17% de comunions (de 279 a 225) i manté la xifra de matrimonis (de 65 a 66). Les confirmacions baixen un 42%. A Eivissa, per part seva, els batejos es redueixen un 10% (de 480 a 432); les comunions, un 27% (de 497 a 369); els matrimonis, també un 27% (de 201 a 147) i només les confirmacions aconsegueixen un lleuger increment del 2% (de 251 a 256).

Encara que la corba descendent és una constant de les darreres dècades, el confinament va marcar un punt d’inflexió per la supressió d’actes públics. L’any 2020 mostra una baixada molt acusada a les Balears, de la qual les celebracions sacramentals no es refan. Des del Bisbat de Mallorca reconeixen que “la pandèmia va influir molt els dos primers anys” i que “no s’han recuperat els números previs, però la tendència a la baixa ve de darrere”. “La pandèmia només ha fet que s’acceleri”, afegeixen.

Crisi de religiositat

Més enllà dels ritus religiosos, la fe es troba igualment en crisi. El 82,4% dels residents a les Balears no practica cap religió. D’aquesta majoria, un 35,6% s’identifica com a catòlic no practicant; un 18,2%, com a ateu; un 14% es declara agnòstic; i un 14,6% afirma sentir indiferència davant el tema o diu ser no-creient, segons l’anàlisi de l’agència apablo.com de les dades recollides durant l’últim any pel Centre de Recerques Sociològiques (CIS). “La crisi de la religiositat és un fet que recullen les enquestes d’opinió des dels últims vint anys. Baixen les creences i també els rituals associats; cauen igual que ho fan els matrimonis civils, la natalitat per l’edat d’emancipació i pels problemes de l’habitatge”, assenyala el sociòleg de la UIB, David Abril, qui no creu que aquests “rituals de pas que són els sagraments” s’extingeixin, sinó que simplement es transformen. “Marcaven una forma d’integració i són substituïts per uns altres més concordes amb la societat postmoderna, consumista i capitalista en la qual vivim. A mesura que la religiositat perd pes, sembla que ens integram en una societat més racional, però en realitat ens endinsam dins d’una altra més consumista i menys cohesionada, on els nous rituals de pas són, per exemple, avançar l’edat a la qual els adolescents tenen mòbil; alguna cosa que substitueix al que era la comunió o la confirmació”. En definitiva, segons l’expert, “abans l’element cohesionador era la religió i ara, el consum”.

L’antropòleg i professor de la UIB, Alexandre Miquel, coincideix en la idea de la substitució dels rituals de pas, encara que assenyala la importància de la reproducció dels seus components més festius de forma dessacralitzada en forma de batejos o comunions laics o les bodes civils. “Funcionen i reprodueixen el mateix, i s’estén a actes importats com la festa de 15, que no és més que la posada de llarg que celebraven les classes més adinerades, o els aniversaris dels nins, que s’han convertit en festasses. Se celebren fins i tot les separacions i divorcis”, explica.

Sobrerepresentació

La religió catòlica està, segons l’expert, “sobrerepresentada” en la societat. “És molt senzill. L’Església va ser oficial i després, semioficial, però manté una presència institucional molt superior a la dels qui representa numèricament. Té poder, propietats i un tractament emparat en la tradició i les relacions polítiques, mentre la feligresia continua abandonant-la. No obstant això, la narració de l’Església com un element necessari s’està esvaint”, afegeix. Si el 82,4% dels illencs no practica cap religió, del 17,6% restant, un 13,2% es declara catòlic practicant, mentre que el 4,4% professa altres religions. D’aquest sector, el 40,1% assisteix a ritus religiosos almenys una vegada a la setmana, mentre que un 38,3% ho fa diverses vegades al mes o a l’any. Per contra, un 21,6% afirma no acudir mai o gairebé mai a serveis religiosos.

El Bisbat de Mallorca no té un registre oficial del nombre de misses, però reconeix la seva reducció i haver-se vist forçat a designar diverses parròquies a un mateix capellà. “Evidentment, és impossible que donem el mateix servei que quan teníem un per a cadascuna”, expliquen.

Malgrat les xifres, la religiositat –com les celebracions sacramentals– troba altres vies per accedir als potencials feligresos. El “desencantament” propicia una separació de l’Església catòlica com a institució, “però això no vol dir que desaparegui la necessitat d’una comunitat religiosa”, assenyala Alexandre Miquel. “Han perdut el contacte amb la feligresia, però la religió busca exògenament noves formes de control” amb el tret comú de basar-se “en la més absoluta acientificitat”. I es refereix a l’augment de cultes adventistes o evangelistes per als quals no es requereix “la formació” inherent a l’Església catòlica. “Els telepredicadors són gent del carrer, amb una retòrica incorrecta que funciona com un programa de telerealitat i, amb el seu ritual, t’ajuda a construir una identitat des de la participació. No és així amb l’Església catòlica, unidireccional i molt condicionada per l’estructura. Els sacerdots són els únics capaços de comunicar-se amb la divinitat i, en un món on la gent busca discursos que els hi inclogui i els hi donin la raó, l’evangelisme és perfecte”, explica.

En aquest sentit, apunta l’expert, l’èxit de fórmules com les dels telepredicadors constaten també, per exemple, que els rituals de l’Església catòlica “són tristos i desvinculats de la felicitat”; una situació que ha acrescut la seva crisi després de la pandèmia, quan la societat “demandava la felicitat del carpe diem” després del confinament. “No han sabut adaptar-se a la modernitat”, assevera. Malgrat la petició de l’ARA Balears, el Bisbat de Mallorca no ha volgut analitzar les xifres o qüestions plantejades pels experts a aquest diari.

La simplificació de missatges propicia, segons Miquel, “la recuperació d’estructures eclesiàstiques com un element identitari que marqui diferències ideològiques”, arguments que “està comprant l’extrema dreta”. “Identifiquen la religió amb l’ordre, el nacionalisme excloent primitiu i la islamofòbia”, conclou.