Un bosc marí encantat de posidònia

El procés de creixement de la Posidonia oceanica és extremadament lent; els seus rizomes o tiges subterrànies creixen només al voltant d’un centímetre a l’any. Això vol dir que el restabliment dels possibles impactes requereix molt de temps i que la millor mesura possible de conservació és evitar-ne el dany. És possible, però, la recolonització d’aquesta planta endèmica de la mar Mediterrània? A pesar que les praderies de posidònia tenen una capacitat de recuperació molt limitada, els científics creuen que sí que és possible, sempre que es compleixin dues condicions primordials: que anteriorment hi hagi hagut posidònia en el mateix lloc a restaurar i quan l’entorn de terbolesa s’hagi recuperat. Fins ara, els pocs resultats de plantació de posidònia dels quals disposa la comunitat científica internacional són a molt curt termini. Tot i així, les Balears s’han decidit a posar en marxa un ambiciós projecte d’R+D+I, pioner a tot el món, amb l’objectiu que la colonització de les praderies de posidònia sigui un fet.

El projecte es diu ‘Bosc marí’ i ja ha començat a germinar. Red Eléctrica d’Espanya (REE), el Govern de les Illes Balears i l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea UIB-CSIC) desenvolupen un procés de plantació de fragments de Posidonia oceanica per a la restauració de dues hectàrees d’una antiga praderia de l’espècie, avui degradada, a la zona de la punta l’Avançada, a la badia de Pollença. El projecte té una durada de quatre anys i preveu la recol·lecció, cultiu i plantació d’un total de 12.800 plàntules o fragments en el fons marí de l’esmentada zona del nord de Mallorca. No hi ha, però, cap precedent d’una replantació de Posidonia oceanica en una superfície tan gran com la que es pretén abastar a la badia de Pollença.

Un equip de submarinistes realitza des de fa pocs dies la primera fase d’assentament amb fragments de planta adulta de posidònia, recollits de manera no invasiva en el fons de la mateixa badia de Pollença i emmagatzemats i preparats en tancs submergits a la mar a les instal·lacions de l’aeròdrom militar de Pollença. Els fragments es planten en quadrants que es marquen per permetre’n la identificació, seguiment i anàlisi posterior. Conclosa aquesta etapa, s’iniciarà una recollida de llavors de fruits madurs de Posidonia oceanica al llarg de la primavera, època en què aquestes es dispersen de manera natural, per procedir així a nous cultius i a una posterior plantació.

El projecte ‘Bosc marí’, impulsat per Red Eléctrica d’Espanya, es fa en col·laboració amb el Govern balear, d’acord amb un conveni signat l’octubre passat. La companyia de transport elèctric aporta 500.000 euros perquè es desenvolupi, mentre que l’Imedea és el responsable científic de l’execució i posterior seguiment. La idea és aplicar la metodologia i els resultats obtinguts en el projecte d’innovació, desenvolupat per REE i l’Imedea entre el 2013 i el 2016 a les badies de Santa Ponça, a Mallorca, i de Talamanca, a Eivissa. Les conclusions a curt termini d’aquests experiments suggeriren la viabilitat tècnica i econòmica per replantar praderies de posidònia degradades, que òbviament no substitueixen, segons emfatitzen els responsables del projecte, altres mesures necessàries de conservació.

Seguiment a llarg termini

El seguiment es prolongarà més enllà del període d’execució del projecte i permetrà avaluar la supervivència i el creixement dels exemplars trasplantats, a més de la recuperació de l’ecosistema marí general associat a la praderia de posidònia restaurada. El ‘Bosc marí’ de Red Eléctrica serà, també, un “laboratori viu” obert a la comunitat científica perquè en pugui fer un seguiment i veure com evoluciona la praderia, la biodiversitat global de la zona i avaluar les emissions de CO2 capturades per la nova praderia i conèixer-ne l’eficàcia en termes de canvi climàtic.

El projecte ha estat exposat aquesta setmana per Inés Castejón, investigadora del Grup d’Ecologia en Macròfits Marins de l’Imedea, en el transcurs d’un simposi sobre l’estat actual i les perspectives de futur de les praderies de Posidonia oceanica, organitzat per la UIB al Centre de Cultura Sa Nostra a Palma. La investigadora s’ha mostrat esperançada en l’èxit del ‘Bosc marí’, en el qual col·labora activament, i ha puntualitzat que la badia de Pollença compleix amb tots els requisits necessaris, ja que és una zona el substrat de la qual està format per mata on abans va haver-hi ja una praderia. “La comunitat que tenim ara, amb plantes fotòfiles i sense gaires nutrients, és compatible amb la posidònia i, en conseqüència, creim que és possible replantar-la, amb un creixement que estimam que serà viable i adaptat a les condicions del medi marí”.

A la pregunta de quant de temps serà necessari per recolonitzar completament les dues hectàrees seleccionades per a la restauració de Posidonia oceanica, Castejón respon que això dependrà de la seva supervivència, però adverteix que en tot cas es tractarà d’un termini de diversos segles, tenint en compte el procés lent de creixement d’aquestes plantes. Afegeix que a la zona de la punta l’Avançada (Pollença) està prevista la instal·lació d’unes boies informatives d’avís, per marcar la zona de plantació, tasca que es farà amb la col·laboració del Ministeri de Defensa.

També durant el simposi organitzat per la UIB el delegat regional de Red Eléctrica a les Balears, Eduardo Maynau, va informar de la realització, la propera tardor, d’una gran exposició del ‘Bosc marí’ i de la posidònia a l’Aula de Mar, a la Platja de Palma, i de l’edició d’una guia informativa de bones pràctiques respecte d’aquesta planta tan emblemàtica de la mar balear. Maynau es mostrà a favor de potenciar l’educació entre la societat i ressaltà el valor “cultural” de la posidònia a les Balears, com també el fet que alhora generi un valor “turístic” que s’ha de compatibilitzar adequadament, digué, amb mesures de protecció d’aquesta espècie acompanyades de tècniques científiques de recuperació, que ja es comencen a implantar. “Hi ha consciència mediambiental, es treballa en educació i s’han començat a recuperar les praderies; hem de ser optimistes”, sentencià el directiu de REE. En el mateix sentit, Borja Álvarez, biòleg i tècnic de medi ambient de Red Eléctrica a les Balears, destacà els vessants “social, educatiu i didàctic” del projecte, i anuncià que, en el futur, es preveu dotar els centres escolars d’un petit aquari on els joves estudiants puguin reproduir un “ecosistema de posidònia” i fer-ne un control i seguiment científic amb l’assessorament de l’Imedea i l’ajut d’una guia didàctica.

L’ESTAT DE SALUT D’AQUESTA PLANTA MARINA

La preocupació per l’estat de salut actual de les praderies de posidònia a la mar Mediterrània i els treballs de recerca que desenvolupen els investigadors de Balears han centrat el simposi d’aquesta setmana, organitzat per la UIB amb la col·laboració de l’Imedea, el Centre Oceanogràfic de les Balears (COB-IEO), Podarcis i la Conselleria de Medi Ambient. A les sessions, s’ha fet una anàlisi de les funcions ecològica i socioeconòmica de la posidònia i s’han debatut les perspectives de futur de les praderies, a partir dels estudis de diverses institucions acadèmiques i de recerca de les Balears. En el transcurs de les conferències, s’han exposat mesures preventives amb l’objectiu de protegir i conservar les praderies de Posidonia oceanica. Així mateix, s’ha posat a l’abast dels assistents tot tipus d’informació educativa i mediambiental per tal de tractar de contribuir a sensibilitzar la població local i els turistes en la protecció de la posidònia.

A la taula rodona de cloenda del simposi, els investigadors varen expressar la seva opinió sobre l’estat de salut de la Posidonia oceanica. Així, Núria Marbà, investigadora del CSIC a l’Imedea, explicà que les praderies encara són extenses, però amb punts problemàtics que suposen una pèrdua progressiva d’abundància i símptomes evidents de declivi i zones impactades, com en el Parc Natural de ses salines d’Eivissa i Formentera, “on s’està perdent extensió de praderia ràpidament, i també a altres llocs, per culpa dels emissaris, els fondejos d’embarcacions i els nutrients de matèria orgànica”. Com a via de solució, Marbà apostà per la conscienciació, la divulgació i l’educació dels valors ecològics de la posidònia.

Elvira Álvarez, investigadora del COB-IEO, i Nona Sheila Agawin, directora del Màster en Ecologia Marina a la UIB i coordinadora del simposi, coincidiren en la conveniència de cartografiar la presència de Posidonia oceanica per saber exactament les zones que ocupa i preveure possibles amenaces, impactes i intentar així conscienciar el turisme sobre la necessitat de preservar la posidònia. També es mostraren optimistes respecte de les repercussions positives que estan segures que tindrà el decret de posidònia que actualment redacta el Govern. “Hem d’aconseguir que la gent es cregui de veritat que la posidònia és important i fer-la partícip de la conservació, per exemple a través de projectes de ciència ciutadana que serveixen per connectar amb la població”, afegí Álvarez.

En el marc dels actes de commemoració del quarantè aniversari de la UIB, el simposi s’ha complementat amb una exposició de l’artista Mónica Ridruejo, que ha presentat una col·lecció de pintures molt personals en les quals fa servir diverses tècniques i colors. La col·lecció de 90 quadres porta per títol Posidònia i es podrà visitar a la primera planta del Centre de Cultura Sa Nostra fins al proper 1 de juliol.