Dins la botiga de juguetes

PalmaLa botiga de juguetes és àmplia i ben il·luminada, i per algun motiu sol tenir un portal suggestiu (els de la cadena Imaginarium s’enduen la palma, amb les seves portes altes per a adults i més petites per a infants: a Palma, valgui la redundància, fins fa un temps es podia a la plaça del Mercat). El visitant té la impressió d’entrar en un lloc realment diferent de qualsevol altre –no diré “màgic” per evitar el tòpic i per no posar-hi massa sucre. Sense gaire esforç pot sentir que ha entrat dins un relat de Roald Dahl, a condició que la música ambiental no ho espenyi (en algunes, com és propi dels nostres dies, hi abunden els bunyols musicals amb autotune).

A la ronda de Ponent de Llucmajor s’hi ha obert fa poc Planet Toy, que té una oferta ben extensa de jocs i juguetes dins un local ben organitzat que compta amb un personal la mar d’agradable. Ara bé, de vegades la clientela té certes dificultats per acabar de donar-se a entendre:

—Teniu el joc aquest dels marcianos? –pregunta una dona amb aspecte de mare, o de tieta: en qualsevol cas, d’adulta a la recerca d’un regal que per a la criatura és perfectament concret, però del qual ella només té dins el cap alguna indicació vaga.

El venedor demana més dades, perquè de marcians i extraterrestres hi ha molt de repertori. Com que la dona no sap què més afegir, es fa un silenci que és com un intent de pensar plegats, fins que al venedor se li encén la bombeta:

—Que du unes ulleres?

—Sí! –exclama la clienta, tota il·lusionada–. Es posen les ulleres i veuen el marciano.

—Amb els llums apagats –completa el venedor, també content d’haver-ho endevinat.

—Sí, sí! –corrobora la dona–. Es posen les ulleres, apaguen els llums i compareix el marciano, es coneix que és com si el tinguessin a davant.

—Vaig a veure si ens en queden –somriu el venedor–. És un dels èxits d’enguany, té una pressada.

L’home surt a pas lleuger i la dona queda en espera entre prestatges, examinant una col·lecció de peps de superherois de la factoria Marvel. Un altre home d’una edat semblant divaga pels passadissos, a la recerca d’un moment d’inspiració digne dels Reis d’Orient. Dubta entre les capses d’un joc que promet aventures juràssiques i una rèplica del cotxe Aston Martin d’en James Bond, adaptat al món dels clicks de Playmobil. Es desil·lusiona en llegir la lletra petita que hi ha al dors de la capsa de l’aventura juràssica i constatar que, entre el llistat de les peces que conté, no hi són els vistosos dinosaures que apareixen dibuixats a la tapadora. Això el retorna a la seva infantesa, que va ser lluminosa però que també va contenir alguns d’aquests petits avisos que les coses sovint no són el que semblen, i que, d’allò que es promet a allò que finalment arriba, sovint hi va un bon tros. Això era vàlid abans de la caiguda del Mur de Berlín i ho continua sent en temps de virus i viralitats.

L’home troba també les capses de jocs de química i de màgia, les rèpliques a escala de vehicles poderosos (tràilers, excavadores, avions remolcadors) i les mil i una propostes de na Peppa Pig, amb qui recentment el primer ministre britànic, Boris Johnson, va intentar distreure una reunió d’empresaris quan se li va oblidar el discurs que els havia d’amollar. Encara que no és el que cerca, repassa també les juguetes destinades als més menuts, com un avionet que somriu i que fa llum i música quan l’arrosseguen amb un cordill, o uns miniordinadors que també fan jocs de sons i colors quan els petits activen els seus teclats. Li fa gràcia constatar que les juguetes que ja eren antigues quan ell va ser infant, com les baldufes o els estampons, continuen sent absolutament vigents, i que tot fa pensar que els queda llarga vida: és cert que als infants els fan gràcia les juguetes basades en els personatges de les pel·lícules o dels programes de televisió, però no ho és menys, de cert, que també es diverteixen amb un pal, un cércol o unes bolles de vidre. Després, el repertori inesgotable dels jocs de taula, des dels clàssics com el Monopoly o el Trivial (tot i que cadascun d’aquests ja s’han convertit en un gènere per ells mateixos, amb múltiples edicions amb tota casta de característiques) fins als més innovadors, o comercials, o divertits o inquietants: si encara es troba, el llibre El món en jocs, de l’expert Oriol Comas i Coma (ara, convertit per Màrius Serra en detectiu ludocriminal en una sèrie de novel·les, la més recent, Fora de joc a Montserrat) és una guia més que bona per començar a conèixer, com diu el títol, el món dels jocs de taula i el món a través dels jocs de taula.

La nit més màgica de l’any

El venedor ha tornat, triomfal, amb les ulleres prodigioses que permeten veure marcians dins una habitació a les fosques. La dona, mentrestant, s’ha decidit per un Hulk de la sèrie Marvel, tot verd i enfadat, que diu que agradarà molt a la nina però que sembla més que se n’hagi enamorat ella mateixa. L’home que trescava per dins la botiga s’ha decidit per un Monopoly edició Star Wars i una farmaciola de na Peppa Pig: així segur que no fallaré, es diu a ell mateix. Després les juguetes, a través dels conductes màgics, arribaran a les mans petites i desficioses dels infants gràcies als Reis d’Orient, que les repartiran casa per casa. Farà fred, tal vegada plogui, però Ses Majestats i el seu seguici no fallaran, com no han fallat mai d’ençà que van anar a Betlem a adorar un infant dins una establia. Serà la nit més màgica de l’any, i el camí que fan les juguetes per arribar de les botigues als camells, els cavalls i els camions de Melcion, Gaspar i Baltasar, i dels seus patges i col·laboradors, és un secret que els adults no sabrem mai.