‘Breaking bad’, de broma privada a èxit mundial

En una llista de les millors sèries de les dues últimes dècades, 'Breaking bad' tindria un lloc destacat. El seu estatus de sèrie de culte, però, es va coure a foc lent. Quan Vince Gilligan va pensar en una ficció sobre un professor d’institut amb un càncer terminal que comença fabricar metamfetamina per assegurar el futur econòmic de la seva família, feia sis anys que intentava crear la seva pròpia sèrie. Abans havia passat per 'Expediente X', on va treballar fins que la van cancel·lar, el 2002. Els seus primers intents de volar en solitari van ser infructuosos: 'The lone gunmen' només va durar en antena 13 capítols, igual que 'Battle Creek'. Gilligan ha reconegut en diverses ocasions que els anys de projectes fallits van ser dels pitjors de la seva vida.

El 2005, sense feina i intentant pensar noves idees, Gilligan i el seu col·lega Tom Schnauz van començar a fer volar coloms sobre com podrien sobreviure si no arribava una nova sèrie. “¿Potser podríem muntar un laboratori de metamfetamina a la part de darrere de la furgoneta i viatjar per tot el sud-oest?”, va suggerir entre rialles Schnauz a Gilligan. “No ho sé, la idea em va atrapar. Va fer saltar alguna cosa dins meu. Aquesta imatge, que va començar com una broma sense importància durant una conversa telefònica, es va convertir en una sèrie”, recordava fa uns anys el creador de 'Breaking bad' a 'Vanity Fair'.

La competència de 'Weeds'

Amb aquesta idea al cap, un discurs de trenta minuts i el suport de Sony, Gilligan es va plantar davant dels executius de Showtime, la primera cadena per cable a la qual va intentar vendre la sèrie. El guionista va intentar desplegar tots les seves arts de seducció fins que el president de Showtime el va tallar. “Això que expliques sona molt a 'Weeds' ”. Gilligan no tenia ni idea de què li parlaven. Poques setmanes abans de la seva reunió, la cadena havia estrenat la comèdia de Jenji Kohan sobre una viuda (Mary-Louise Parker), mare de dos fills, que comença a vendre marihuana per aconseguir ingressos extres per a la família, un argument que tenia certes similituds amb la història de Walter White. Malgrat l’estupor del descobriment, Gilligan va ser ràpidament tranquil·litzat pels seus companys de Sony. “La teva idea és completament diferent. Ella trafica herba i els teus cristall. Pomes i taronges”, li van dir. L’argument potser va calmar Gilligan, però no va servir perquè Showtime apostés per 'Breaking bad'.

El creador va haver de continuar buscant comprador i va rebre respostes negatives de FX, que considerava que ja tenia massa sèries protagonitzades per antiherois, la TNT i la HBO, on van rebre el projecte amb nul interès. “La dona a qui li vam explicar el projecte no podia estar menys interessada”, assegura Gilligan sobre la visita a les oficines de la cadena de Los Soprano. Finalment, va ser l’AMC, que també la va encertar amb 'Mad men', la que va decidir a arriscar-se.

Quan la vaga de guionistes ho va canviar tot

Tot i la llum verda de l’AMC, el camí de 'Breaking bad' fins a la petita pantalla no va ser fàcil, ja que el seu debut va coincidir amb la vaga de guionistes que va tenir lloc entre el novembre del 2007 i el febrer del 2008. La plantada dels guionistes va provocar que la cadena encarregués només set episodis i que Gilligan hagués de canviar part de les trames que tenia pensades per a la primera temporada.

La idea inicial del creador era tenir tres morts importants en la primera entrega. Gilligan tenia plans per 'matar' Hank Schrader (Dean Norris), Walt Jr. White (RJ Mitte) i Jesse Pinkman (Aaron Paul). Els tres personatges van poder esquivar la tomba, en part perquè en set episodis no hi havia prou temps per incloure les seves morts. En el cas de Paul, a més, Gilligan reconeix que hauria sigut un error fer desaparèixer el personatge del Jesse. “La vaga de guionistes no el va salvar, perquè jo sabia des del capítol 2 com era de bo [Aaron Paul] i el plaer que era treballar amb ell. Molt aviat vam veure clar que hauria sigut un error colossal matar el Jesse”, explica.

La vaga de guionistes no només va ser fonamental per a la supervivència d’aquests personatges, sinó que també va alterar el desenllaç de la primera temporada. Gilligan tenia previstos dos últims capítols en què Walter White es transformava en el traficant Heisenberg amb un procés més ràpid i violent. Els capítols, però, es van acabar descartant. “Aquells dos episodis haurien portat els personatges a un moment molt diferent i hauria sigut molt difícil tornar d’allà amb la segona temporada”, explica. D’aquesta manera, Gilligan va decidir prendre’s les coses amb més calma i construir la història lentament, de la mateixa manera que va anar sumant premis -el 2013 i el 2014 es va endur l’Emmy a millor drama- i les audiències de la sèrie es van anar engreixant molt a poc a poc. Als Estats Units, 'Breaking bad' va debutar amb 1,4 milions d’espectadors i es va acomiadar el 2013 acompanyat de 10,28 milions.