Brutícia, xinxes i matalassos compartits: l'espera a les sales d'asil de Barajas

Madrid"Si ja venen amb els nervis i la incertesa de què passarà, fugint d'una situació de perill per a la seva vida, i quan arriben es troben aquesta situació de condicions que no reuneixen una mínima dignitat, doncs és molt dur. Sobretot quan són famílies amb nens petits". Aquest és el relat d'Elena Muñoz, coordinadora estatal del servei jurídic de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR). Muñoz i l'equip d'advocats de l'organització estan donant assessorament als demandants d'asil que s'amunteguen a les sales d'espera de l'aeroport de Barajas de Madrid. Fa setmanes que les organitzacions que els atenen alerten de la saturació d'aquests espais.

La descripció que fa Muñoz en una conversa amb l'ARA descobreix escenes que evidencien que "no es compleixen els requisits mínims de salubritat i higiene". S'utilitzen els mateixos espais comuns per menjar i dormir i alguns usuaris han de compartir matalassos, sense cap intimitat. La brutícia s'hi amuntega, ja que "es genera més brossa de la que els reforços de neteja són capaços d'absorbir", i s'han arribat a detectar plagues de xinxes. Segons ha denunciat CEAR, fins a 400 persones s'han concentrat alhora en aquestes sales d'asil, que no tenen capacitat per absorbir tanta gent. Els lavabos són un altre dels problemes. No n'hi ha prou i això fa que els usuaris hagin d'esperar més temps del que seria desitjable per utilitzar-los.

A més, explica Muñoz, hi ha persones que es queden sense mudes –només tenen accés al seu equipatge de mà– i la Creu Roja "no dona l'abast" per proporcionar roba a tothom. "D'aquesta manera, encara que aconsegueixin dutxar-se en el torn de lavabo que els toqui, després han de continuar amb la mateixa roba", diu. Recorda també el cas d'un menor a qui només van poder proporcionar xancletes, quan estem en ple hivern. "Són necessitats molt bàsiques", constata. Davant d'aquest desbordament, aquesta setmana la Creu Roja ha decidit deixar de prestar assistència a aquestes sales. L'organització no tornarà a l'activitat "fins que es tornin a donar les condicions mínimes" per desenvolupar la seva feina d'atenció psicosocial i acompanyament.

En visites fetes a aquests espais, tant l'agència de l'ONU per als refugiats (ACNUR) com el Defensor del Poble han constatat que els demandants d'asil no hi esperen en condicions dignes i han demanat al govern espanyol que actuï per resoldre-ho. El Sindicat Unificat de Policia (SUP) també ha denunciat en un comunicat que hi ha xinxes, paneroles i risc de transmissió de malalties. Per això, el sindicat ha presentat una denúncia a la Inspecció de Treball davant les queixes dels agents que hi presten servei i ha demanat que hi intervingui el servei de prevenció de riscs laborals del cos policial.

Com resoldre-ho?

Fins ara, la resposta del ministeri de l'Interior ha estat incrementar els serveis de neteja i els efectius desplegats, posar restriccions en els visats de ciutadans senegalesos –fins ara només s'aplicava als kenians– i habilitar més sales a l'aeroport. Dijous Interior va anunciar que en preparava una quarta de 250 metres quadrats que se sumarà a les que hi ha a les terminals T1 (de 800 m² i sis lavabos), T2 (110 m² i dos lavabos) i T4 (160 m² i quatre lavabos). Muñoz avisa que així "no se soluciona el problema" i recorda que quan es va habilitar la de la T2 les instal·lacions tampoc complien els requisits mínims.

La coordinadora jurídica de CEAR explica que un dels motius del tap, amb esperes per resoldre les sol·licituds d'asil superiors a les previstes legalment, és la manca de personal per fer les entrevistes i, en especial, d'intèrprets. També la manca de coordinació. "Ens podem trobar alhora cinc advocats i només un intèrpret", explica. De moment, la CEAR reclama que es reubiquin persones fora dels límits de les terminals i que puguin sortir a fer les sol·licituds a comissaries fora de l'aeroport. Per la seva banda, el sindicat SUP demana més restriccions en els visats de trànsit, i vol que també s'apliqui als ciutadans marroquins per evitar que puguin aprofitar l'escala a Espanya per sol·licitar asil.

Muñoz ho rebutja i demana "mesures estructurals". L'advocada avisa que tallar aquesta "via legal" per demanar protecció internacional aboca aquestes persones a triar "rutes molt més perilloses", que en el cas de kenians, senegalesos o marroquins –les nacionalitats més nombroses– seria arribar en pastera pel mar. "Les condicions de l'aeroport poden ser indignes, però les condicions d'acabar mort al fons del mar són molt més tràgiques", conclou.