PalmaFa vuit anys que Lluc Pons Febrer (Ferreries, 1972) és el director del CEIP Tramuntana, escola unitària i alhora rural, dins del Parc Natural de l’Albufera del Grau. Quan li oferiren ser-ne el director, no ho va dubtar gens. En aquell moment dirigia un centre gran de Maó, però ja havia fet feina al Tramuntana.
Fa vuit anys vàreu fer una campanya per atreure famílies al centre, què passava aleshores?
— Aquell any just va entrar una nina de tres anys a Infantil. Si allò hagués continuat així, hauria perillat el futur del centre. Per això, els mateixos pares varen fer uns vídeos per difondre els valors de l’escola. I la cosa va funcionar. Ara cada any entren una mitjana de set o vuit alumnes. Aquest nombre és l’ideal, perquè en ajuntar cursos en grups de dos en dos, ens surten unes ràtios de 14 o 15 estudiants per aula. Amb aquestes xifres, nosaltres tenim una mitjana d’un mestre per cada 8 alumnes. Quin mestre no voldria aquestes proporcions?! Feim feina amb grups petits, amb unes famílies molt implicades i a l’entorn natural.
Com és el perfil de família que tria dur els fills al Tramuntana?
— D’al·lots de famílies pageses de llocs de l’entorn, just n’hi ha tres. La resta tenen orígens diversos. Són persones que fa pocs anys que viuen a l’illa. N’hi ha de catalans, de madrilenys, de britànics i també algunes famílies dels EUA. Alguns vingueren un cop acabada la pandèmia, gent que va comprar cases o finques a Menorca. La Conselleria considera que, originàriament, Tramuntana és un centre educatiu per acollir la població rural d’aquesta zona. Per tant, no hi ha transport escolar que ens connecti amb cap nucli de població. Això fa que els pares que duen els fills aquí disposin de temps i de doblers per fer dos viatges cada dia. En moltes d’ocasions són famílies que fan feina de temporada i per això l’escola matinera té poca demanda. De menjador, no n’oferim, però sí que tenim un servei de guarda fins a les 15.30. Els pocs nins que hi queden duen el dinar de ca seva. La gent que és originària de Menorca s’estima més dur els fillets a l’escola de més a prop de casa.
Per què és tan estreta la relació de la família amb l’escola?
— Perquè el CEIP Tramuntana és una comunitat d’aprenentatge. Això vol dir que els mateixos pares cada setmana també fan de mestres. I les comissions són mixtes, de mestres i pares.
Com són les relacions entre els nins?
— En un entorn tan petit, els mestres hem de fer molta de feina perquè cap fillet se senti exclòs. En grups tan petits, les colles d’amics es formen molt aviat i tothom s’ha d’entendre amb tothom, perquè no n’hi ha d’altres, d’infants. És una feina de molta d’observació i de xerrar molt entre mestres i alumnes. No vol dir que no hi pugui haver casos de bullying, però en un entorn tan petit és poc probable que se’ns escapin casos d’assetjament escolar. Hi ha joves que no han trobat el seu lloc a escoles grans i a Tramuntana sí que acaben trobant el seu espai.
