Els búnquers, una altra barrera per conservar els sistemes dunars

PalmaLa platja més estudiada de Mallorca (es Trenc) prescindirà aquest estiu de tres dels sis xibius que hi havien obert fins ara les portes damunt l'arena. Els paràmetres mediambientals establerts per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) conclouen que aquests espais “posen en perill” la protecció dels sistemes dunars perquè no garanteixen la distància suficient i interfereixen en la seva dinàmica eòlica. Segons explica el conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ara per ara, els tres xibius restants “no provoquen danys significatius”. Però l’existència d’aquests espais està subjecta a les dinàmiques naturals de la platja, per la qual cosa el seu futur tampoc està assegurat. I entre concessions, dunes i para-sols, entren també en escena els búnquers, coneguts com a nius de metralladora.

Encara que en teoria a Mallorca hauria d’haver-n’hi uns 180, la historiadora Maria Eugènia Jaume calcula que, actualment, n’hi ha uns 130. Van ser construïts entre el 1940 i el 1942 pels presoners dels camps de concentració franquistes. “Dia 1 d’abril de 1939 acabava la Guerra Civil i l’1 de setembre d’aquest mateix any començava la Segona Guerra Mundial”, contextualitza aquesta experta. “Va haver-hi una amenaça molt forta de possibles desembarcaments dels països aliats i Espanya va decidir construir búnquers per poder vigilar les costes”, assenyala. De fet, els nius de metralladora del Trenc van ser construïts per un batalló de 100 homes que estaven al camp de concentració de Can Farineta, situat a ses Salines. “El 1940 hi van dur els que construirien els búnquers de la zona”, apunta.

Es diu que formen la línia Tamarit, perquè van ser dissenyats pel militar Ricardo Fernández de Tamarit. “Era una línia estratègica per defensar les costes baixes en les quals podia haver-hi un desembarcament”, diu Jaume. “Estan situats a platges o zones de roca molt baixes; si t’hi fixes, a la zona de la serra de Tramuntana no n’hi ha cap”, anota. N’existeixen unes sis estructures diferents i, depenent de la zona, tenen l’una o l’altra. La distància que els separa de l’aigua també va en funció de la fisonomia de la platja. “Hi ha búnquers que estan a tan sols un metre de l’aigua”, destaca Jaume. Malgrat la seva història, alguns han desaparegut o s’han convertit en xalets. “Tenen una utilitat 100% nul·la, els del Trenc s’utilitzen per conèixer el nivell de la mar, però mai s’han usat com a defensa, es van construir i es van abandonar”, destaca.

Interferència eòlica

El consultor ambiental Xisco Xavier Roig, que treballa en la gestió del litoral a les Balears, el Carib i Catalunya, considera que, quan es parla de protecció dels sistemes dunars, s’hauria de prioritzar l’eliminació d’aquests búnquers. “Són un testimoni de la guerra, però estan sobre les dunes i són un exemple de regressió”, diu. “Quan hi ha onatge, l’erosió que es genera darrere els nius provoca una distorsió a la platja”, explica. A més, la investigadora de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea) Marta Marcos afegeix: “En el moment en què un xibiu, un passeig marítim, un hotel o un búnquer està on hi hauria d’haver arena, el sistema dunar no pot continuar mantenint la platja perquè troba una barrera”.

Per part seva, el conseller subratlla que, si s’eliminassin, “segurament farien un bé a la platja perquè seria llevar una interferència eòlica”, però adverteix que no són el principal problema dels sistemes dunars, sinó que també cal tenir en compte la retirada injustificada de posidònia i el trànsit de gent, entre altres coses. En aquesta mateixa línia, Marcos indica que, si bé no deixa de ser una estructura que impedeix, en certa manera, el transport de sediments, “llevar uns pocs búnquers no tindria un impacte enorme”. “Millor si no hi són, per facilitar l’evolució de les dunes de la manera més natural possible, però cal tenir en compte que no és el mateix que tenir un edifici gegant a peu de platja que talli tot el pas de la mar”, afegeix.

Marcos menciona els passejos marítims. “Totes les construccions del boom turístic es basen en la hipòtesi que la mar estarà sempre en el mateix lloc, però això no és cert, estam en una situació de canvi climàtic i el sistema no és estacionari”, remarca. “Tot el que es va construir per estar a una certa distància de la costa no es podrà mantenir, perquè els temporals seran més forts i podran topar amb infraestructures”, conclou.

Sobre l’eliminació dels búnquers, la historiadora apunta: “Abans de llevar-los, s’hauria de tenir en compte que han estat construïts per esclaus, que, per una causa o una altra, van perdre una guerra”. També lamenta que als 70 es van destruir diversos búnquers de la zona de Sant Llorenç. “No he trobat ni una instància de la seva demolició, sembla que va ser totalment irregular”, conclou.