'Burnout', sisifèmia o tecnoestrès: diccionari dels trastorns associats a la feina

Barcelona“El món laboral s’enfronta a una gran paradoxa: d’una banda, les empreses primen les competències genèriques dels treballadors: creativitat, lideratge, compromís o que estiguis sempre connectat. D'altra banda, busquen flexibilitat en lloc d’oferir una feina per a tota la vida, i el resultat és més estrès”. Ho explica Jordi Serrano, soci fundador de Future for Work Institute. Les dades ho avalen. El 60% dels treballadors diu que pateix estrès i el 35% assegura que és per culpa de la feina, segons un estudi de Cigna. Les dades del ministeri de Sanitat recullen que els problemes mentals més comuns a Espanya són l'ansietat, que afecta quatre milions de persones, i la depressió, amb més de 2,5 milions de casos diagnosticats. Els trastorns de salut mental en l’àmbit laboral no paren de créixer, com tampoc ho fan les baixes laborals.

El 2023 el ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions va registrar al voltant de 600.000 incapacitats temporals relacionades amb “trastorns mentals i de comportament”. Una dada rècord i que aquest any va pel camí de quedar enrere: en la primera meitat de 2024, les baixes per salut mental s'han incrementat un 10% interanual. Tot i que les dades oficials recullen que les patologies musculoesquelètiques (traumatismes, lumbàlgies, tendinitis) són la principal causa de les baixes laborals, els professionals del sector creuen que les estadístiques infravaloren les vinculades a la salut mental. L'Associació Espanyola de Directors de Recursos Humans estima que ja són més de la meitat, un 51%, segons una enquesta realitzada recentment a més d'un centenar d’empreses.

En paral·lel, també van apareixent nous trastorns i nous termes per concretar-los, fruit d’un “canvi positiu en la consciència social i l’evidència de la importància de la salut emocional en la vida laboral”, expliquen Amira Bueno i Daniela Silva, directora de recursos humans i doctora especialista en medicina interna, respectivament, de Cigna. Jordi Serrano i la psicòloga laboral Olga Garrido hi veuen un punt d’inflexió en la covid-19: “Arran de la pandèmia es va començar a posar el focus en la salut laboral; ara se'ls dona la mateixa importància que si et fa mal la cama”, celebra Garrido.

Conceptes com ansietat, estrès crònic o depressió formen part del vocabulari quotidià. Els dos primers solen estar relacionats amb la pressió per assolir els objectius i la manca de control sobre la càrrega de feina, la qual cosa genera en el treballador una preocupació constant. L’ansietat fins i tot pot provocar un sentiment de por. La depressió pot desenvolupar-se a conseqüència de la manca de motivació i del poc reconeixement en l’entorn laboral i els seus símptomes inclouen pèrdua d’interès, apatia i, en alguns casos, aïllament dels companys de feina.

Gairebé al mateix nivell que les malalties anteriors es troba el burnout o esgotament laboral. Vol dir “estar cremat” i acostuma a sortir com a resposta a l’estrès laboral crònic. És l’esgotament mental que es pateix quan algú se sent emocionalment, físicament o mentalment exhaust. A aquests trastorns s’hi sumen d’altres: el boreout és l’avorriment extrem i la manca d’estímuls. Passa quan hi ha sobrequalificació laboral o s’infrautilitzen les capacitats de la persona. El mòbing o assetjament no passa per causes relacionades directament amb l’acompliment de la tasca del treballador, sinó que es pateix a conseqüència d’un conjunt d’accions continuades de violència psicològica injustificada, com humiliacions, menyspreus, aïllament o fins i tot insults a la feina.

Amb la essa trobem diversos trastorns. Com la sisifèmia, anomenada per primera vegada el 2022 per investigadors de la Universitat Catòlica San Antonio de Múrcia. La descriuen com el “cansament mental del treballador incansable” amb objectius impossibles d’assolir. Deriva del mite grec Sísif (condemnat a empènyer eternament una roca muntanya amunt) i descriu la sensació d'estar atrapat en la rutina laboral.

I també hi apareixen dues síndromes. La de l’impostor i la de Dunning-Kruger. La primera està vinculada amb la baixa autoestima i és la sensació de no estar capacitat malgrat que l’evidència digui el contrari. Ara s’ha estès a tots els gèneres, però el seu origen és femení. I el segon pot ser un perill, tant per a l’individu com per a les empreses: és un biaix cognitiu que provoca un excés de confiança en habilitats que no es tenen.

El tecnoestrès és l’estrès derivat de la sobrecàrrega digital i la constant connectivitat i el workaholic és una persona addicta al treball en detriment de la seva salut, relacions personals i equilibri vital.

Davant certs trastorns i certs ambients laborals els treballadors poden adoptar determinades actituds, que també estan categoritzades. El quiet quitting és un anglicisme amb què es coneix la pràctica d'esborrar-se silenciosament de la feina, fer el just i no implicar-se. És un fenomen a l'alça, segons els informes de Gallup. L'últim conclou que només el 23% dels treballadors d’arreu del món estan implicats en la feina, xifra que a Espanya cau al 10%, fet que la situa a la cua d’Europa.

A l’altra banda hi ha un dels fenòmens cada cop més present entre els joves: el quiet ambition, una tendència emergent en l'àmbit laboral en la qual els empleats adopten una actitud més pausada i discreta amb relació a les seves ambicions professionals: es busca un equilibri entre la feina i la vida personal, que la feina sigui un element més del dia a dia i que no els tregui qualitat de vida.