La burocràcia deixa 300 migrants sense targeta sanitària a les Balears

Palma“Si no tens la targeta sanitària, has de pagar”. Això és el que varen respondre d’un centre de salut de Palma a Luís –nascut a Colòmbia, 63 anys–, quan va anar a treure’s els punts després d’una operació d’urgència a què es va sotmetre perquè li traguessin líquid dels pulmons. “Jo no tenia la targeta, perquè no em podia empadronar. La consulta valia 30 euros i, com que no els podia pagar, vaig partir”, relata. La intervenció va ser el 13 de juny i recalca que a l’hospital tot va anar bé: hi va estar ingressat quatre dies i el metge li va assegurar que no li cobrarien per l’atenció. El problema va ser quan va acudir als ambulatoris. “Primer vaig anar a un centre de salut, però no em varen voler atendre i em varen enviar a un altre. Allà és on em varen voler cobrar”, recorda. Finalment, Luís va acudir a Metges del Món, que el varen acompanyar en les gestions perquè fos atès i tramitàs la targeta. Els punts que havia de dur vuit dies els va acabar portant un mes.

Aquest és un dels casos que han arribat enguany a l’ONG, que qualifiquen com una vulneració greu del dret a l’atenció sanitària. Però no és l’únic, i Metges del Món alerta que el nombre de persones que es troben barreres per ser ateses en el sistema públic illenc va en un augment “preocupant” des de la pandèmia. Les persones migrants, independentment de la seva situació administrativa, han de poder tenir accés a l’assistència mèdica, però en casos com el de Luís la burocràcia posa en perill aquest dret.

“Alguna cosa no va bé”, alerta la coordinadora autonòmica de l’entitat a les Illes Balears, Belén Matesanz. Apunta que, des del 2015, amb l’entrada del Govern del Pacte, hi havia hagut una davallada constant, però des del 2020 “hem vist un canvi de tendència, un increment de casos, no relacionats amb el covid, en què es vulnera el dret a l’assistència”. Actualment, els consta que 283 persones que resideixen a l’Arxipèlag no tenen targeta sanitària i no la poden obtenir, entre les quals hi ha nou menors d’edat i cinc dones embarassades. A més, els primers mesos d’aquest 2022, 97 persones han topat amb barreres per accedir al sistema públic de salut; ja són més que les que es varen atendre durant tot el 2021. La coordinadora opina que aquesta és “només la punteta de l’iceberg”.

Està passant que, quan la persona arriba al centre sanitari sense la targeta, “moltes vegades passen la factura o el compromís de pagament abans d’atendre”, afirma Matesanz. Això provoca un efecte dissuasiu: “Tenen por per fins a quant ascendirà la factura, no saben si s’ho podran permetre, fan mitja volta i tornen a casa seva sense l’atenció”. Recorda que són “persones vulnerables, col·lectius sense recursos a qui provoques una por generalitzada que no és justa ni hauria de ser admissible”. Una consulta mèdica costa devers 80 euros i una urgència, més de 300. Metges del Món assegura que fins i tot els han arribat casos en què s’han emès compromisos de pagament i factures a menors i embarassades en situació de vulnerabilitat que no disposaven de la targeta. A més, en el cas dels embarassos, no poden rebre el seguiment que tocaria. “Entenc que és important facturar per evitar el turisme sanitari, s’ha de fer. Però no s’ha de facturar col·lectius vulnerables sense fer una avaluació de si s’ho poden permetre o no”, hi insisteix.

L’empadronament, la principal barrera

El principal impediment amb què es troben els migrants en situació irregular per tenir la targeta sanitària és l’empadronament. Sovint no tenen un contracte de lloguer, viuen diverses famílies en una mateixa casa o estan en infrahabitatges que no tenen cèdula d’habitabilitat. Això és el que li va passar a Luís, que fa nou mesos viu a Mallorca, però no podia acreditar un contracte de lloguer. Matesanz ressalta que, així i tot, els ajuntaments han de registrar-los al padró, tal com consta en la Resolució del 2020 de la Presidència de l’Institut Nacional d’Estadística i de la Direcció General de Cooperació Autonòmica i Local. El document especifica que, en aquests casos, el patró “ha de reflectir on realment viu cada veí del municipi” de manera “completament independent de les controvèrsies juridicoprivades sobre la titularitat de l’habitatge” o de les condicions en què està. Així, “els infrahabitatges (tals com caravanes, xaboles, coves, fins i tot l’absència total de sostre) poden i han de figurar com a domicilis vàlids al padró”. No obstant això, “cada municipi fa el que vol i alguns són més reticents que altres”, denuncia Matesanz.

Altres topalls són la llista d’espera per obtenir una cita a la Seguretat Social, la impossibilitat d’acreditar l’exportació de l’atenció del país d’origen i les dificultats per pagar els medicaments. A més, Metges del Món denuncia que hi ha casos en què als centres de salut o hospitals, quan arriba una persona sense targeta ni recursos, no es deriva al treballador social. És aquest professional qui ha de fer un document que exposi que no té recursos i acompanyar la persona en els tràmits per rebre la targeta. Quan això no passa, hi entra en joc Metges del Món: “És un picar porta constant, hi ha casos que se solucionen amb dos mails i d’altres en què hi estàs mesos”, assenyala Matesanz.

Soufane Oulkadi és mediadora cultural del centre de salut de Son Gotleu i explica que, pel context del barri –amb molta població migrant–, en aquest centre tenen assimilats els procediments i deriven tot d’una a la treballadora social les persones que no poden empadronar-se per problemes d’habitatge. “En general s’arriba a un consens”, exposa. Un problema recurrent és quan neix un nadó d’una família que ja està en situació regular, perquè tramitar els papers pot tardar fins a un any. “Queden en uns llimbs. No li pots assignar pediatre i s’han de pagar la medicació al 100%”, afegeix.

Garantir la universalitat

Metges del Món va exposar la problemàtica i va demanar solucions a la Conselleria de Salut en una reunió a finals de juliol. El departament de Patricia Gómez es va comprometre a estar en contacte directe amb l’entitat per “mirar un per un els casos i solucionar les situacions particulars que es puguin presentar”, expliquen fonts de la Conselleria. En aquest sentit, apunten que “s’està mirant com agilitar el procés, però hi ha una normativa que s’ha de complir i els tràmits són lents”. Cal recordar que, el 2012, el govern de Mariano Rajoy va aprovar el decret que va suposar l’expulsió de la salut pública de més de 20.000 migrants sense els papers en regla a les Balears. El 2015, el Pacte va retornar aquest dret a les Illes i, el 2018, un decret llei aprovat per l’executiu de Pedro Sánchez va tornar a garantir la universalitat. Així i tot, aquesta normativa estatal, encara vigent actualment, deixa esquerdes per on es colen vulneracions, tal com han denunciat els darrers anys plataformes com REDER, que aglutina col·lectius en defensa de l’accés universal a la salut.

Per exemple, la llei estableix que, per rebre l’atenció, es necessita un informe de serveis socials que acrediti que la persona no té recursos. A més, un document de recomanacions del Ministeri del 2019 insta a provar la residència a Espanya amb un empadronament de més de tres mesos. Aquests supòsits han fet que fins a 5.000 persones a l’Estat hagin quedat excloses del sistema des del 2018, segons REDER. Precisament, la nova llei d’equitat, universalitat i cohesió del Sistema Nacional de Salut –l’avantprojecte de la qual es va aprovar en Consell de Ministres al juny– vol blindar de manera efectiva la universalitat de la sanitat. En general, fa més flexibles els requisits perquè els residents en situació d’irregularitat puguin accedir a la Seguretat Social.