La burocràcia i les despeses condemnen les finques de la Serra a l'abandonament
La Conselleria d'Agricultura és conscient del problema, però encara no té cap pla per evitar el procés
El paisatge tradicional de la serra de Tramuntana perilla principalment per dos factors: les limitacions burocràtiques, que allarguen el temps per poder restaurar elements patrimonials, com ara marjades, i la baixa rendibilitat econòmica de les finques. Així ho expliquen diversos coneixedors del sector. La combinació d'aquests elements provoca que molts propietaris no explotin els seus cultius, que queden abandonats i són engolits per la vegetació. Fonts de la Conselleria d'Agricultura asseguren que són conscients del problema, que s'arrossega des de fa dècades, però admeten que de moment no tenen cap pla per evitar aquest procés. El director insular de Territori i Paisatge del Consell de Mallorca, Miquel Vadell, reconeix que la burocràcia és "un mal generalitzat" en el sector primari, però diu que treballen per agilitar la tramitació d'ajudes i els permisos per restaurar elements patrimonials.
"La rendibilitat econòmica de les finques de la Serra és nul·la", afirma el president de l'Associació de propietaris de finques rústiques de les Balears, Fernando Fortuny. Un dels factors que ho determina és que no es pot mecanitzar la producció a les zones on hi ha marjades i això encareix el procés. "Les oliveres són molt romàntiques, però s'han de recollir a mà", apunta, i afegeix que la burocràcia és un altre llast. "Per restaurar la teulada d'una possessió, per exemple, has de demanar molts permisos que tarden a arribar", comenta Fortuny, i critica que passa el mateix quan les institucions públiques donen ajudes. De fet, ara que els margers tenen títol oficial, adverteix "no els pagarem fins que no rebem la subvenció per reparar els marges". Considera que el Consell hauria de pagar directament els professionals.
El president de l'entitat recorda que el sector fa 40 anys que es va enfonsar i "no s'hi ha fet res", mentre que ara, per la pandèmia, "es rescaten el turisme i la restauració". "Som els gestors del medi i mantenim un patrimoni del qual gaudeix tota la societat, però no rebem ajudes i pagam impostos com tothom", diu Fortuny. Per això, reclama que s'abaixi l'Impost sobre Béns Immobles (IBI) als propietaris de finques i que les subvencions per gestionar-les siguin a fons perdut. A més, lamenta que les activitats complementàries que ajuden a conservar mínimament les finques, com són l'organització de noces i festes, han quedat paralitzades per la crisi sanitària.
"Heretar una finca no és cap regal; és un problema molt gran", afirma el gerent de la Fundació Itinerem, Diego Zaforteza. L'entitat es va crear el 2015 per desenvolupar activitats que afavoreixin el manteniment de possessions amb l'objectiu final de crear una ruta europea de turisme cultural per difondre el patrimoni i la història. Tot això fa que Zaforteza estigui en contacte permanent amb molts propietaris, que li solen dir que "la burocràcia està dissenyada per impedir-los fer res". Valora positivament que el Consell de Mallorca doni ajudes a través del Consorci Serra de Tramuntana, però no són suficients. "És necessària una política clara per protegir la Serra", subratlla.
Nico Cerdà és propietari d'una finca ubicada entre Pollença i Escorca, on produeix formatge amb llet de cabra. També creu que la burocràcia complica molt la gestió de l'explotació, i això perjudica el sector. "Les normes es fan des d'un despatx, s'hauria d'estudiar cada cas", proposa. A més, lamenta que, com que els productors de formatge de cabra són minoritaris, no se'ls té en compte en segons quines ajudes, malgrat la pandèmia.
Un servei per impulsar les finques
El tècnic de Tramuntana XXI i especialista en gestió de finques, Joan Juan, assegura que l'abandonament de la Serra és perquè els "números no surten". Per això, han posat en marxa un servei d'assessoria per fer-ne la gestió que cerca optimitzar els recursos a fi que el propietari gasti poc i maximitzi els resultats. "Quan camines per un bosc i veus marjades, malament, perquè segurament es tracta d'un oliverar abandonat", recorda. "La visió romàntica diu que com més boscos millor, però això també suposa un amenaça", adverteix, perquè l'augment del combustible vegetal per la manca de gestió del bosc incrementa el risc d'incendi. Tot això s'agreuja a causa de la climatologia adversa i la major presència de gent a la muntanya. Cal tenir en compte que entre el 1970 i el 2010 es varen perdre cada any una mitjana de 1.100 hectàrees de sòl agrícola a les Balears, segons el darrer Inventari Forestal Nacional.
Els socis de Tramuntana XXI tenen dret a una diagnosi preliminar gratuïta per saber com potenciar els terrenys, però si el propietari vol aplicar les propostes, haurà de pagar. El tècnic de l'entitat subratlla que l'ajuda que poden donar és "evident" per a un pagès, però no per a un propietari local o estranger que ha comprat una finca i no té experiència en el camp. Un propietari que ja ha demanat opinió a l'associació és un veí de Deià que va comprar un oliverar al municipi ara fa cinc anys. Explica que està encantat amb l'assessorament i que li ha servit molt per aclarir dubtes administratius i tècnics. "M'encanta la natura i volia recuperar aquest bocí de paisatge, que estava abandonat des de feia 30 anys", comenta. Ho fa com a afició; ja disposa d'una producció de garroves i preveu comprar algunes ovelles.